Avui parlem amb... Meri Gallego

La protagonista d’aquest mes és Meri Gallego, una exalumna de la Facultat que, a més de tenir experiència de pràctiques a l’estranger, s’hi ha quedat a viure! La Meri va acabar la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació el 1999 i des d’aquell any potser ha estat més a fora que no pas a Catalunya.



Meri, ens podries fer un resum biogràfic de la teva trajectòria professional fins ara?

Doncs durant els estudis vaig fer un munt de feinetes no-remunerades, així que vaig acabar la carrera sense un duro però amb experiència... Quan va arribar el moment de les pràctiques vaig decantar-me per una biblioteca especialitzada on pogués practicar l’anglès: l’Institut Nord-americà. Ben poc m’imaginava que tot just començava el meu peregrinatge idiomàtic.

En acabar la carrera, vaig anar a veure un dia l'Amadeu Pons, per veure si m’orientava de cara a buscar feina en editorials, i en lloc d'això va acabar convencent-me que em presentés a la beca de l'Institut Universitari Europeu de Florència... i a les poques setmanes, sense saber gens d’italià, aterrava al bell mig de la Toscana. Corroboro el que en diuen els meus companys de bloc… és una experiència fantàstica, tant a nivell personal com professional, i val a dir que després sempre m’ha ajudat molt a les entrevistes de feina. El fet d’haver marxat a l’estranger és un punt a favor a qualsevol currículum.

Quan vaig tornar a Barcelona vaig estar-me un any treballant a Globalpraxis Group, una consultoria estratègica de caire internacional. Allà vaig aprendre molt sobre fonts d’informació, recerca, bases de dades, com trobar la bona informació amb el menor cost possible de temps i de diners... vaig aprendre a ser pràctica. Però trobava a faltar el món de l'educació, i quan va sorgir la possibilitat de fer de bibliotecària a EADA, no m'ho vaig pensar dues vegades. A la biblioteca d'EADA hi vaig estar genial, és una biblioteca petitona però amb un equip de persones al darrere que han sabut donar-li l’empenta i la integració institucional necessària. Hi vaig estar dos anys i possiblement hi seguiria si no m’hagués enamorat d’un altre rodamón com jo. Ai l’amor… l’amor em va portar a Brussel·les, que és on sóc ara. Mentre buscava feina vaig estar treballant de representant per EADA a Bèlgica i Holanda, fins que em va sorgir l’oportunitat de treballar a la Comissió Europea, primer amb contractes temporals i feines administratives i, finalment, després de tot un procediment d’exàmens i entrevistes, com a documentalista a l'Agència Executiva d'Educació, Cultura i Audiovisuals, on em sento com peix a l’aigua, donat que engloba tots els meus interessos: una feina per a la qual he estudiat, l’àmbit internacional i el món de l’educació.

És una institució de la Unió Europea? Quina és la teva funció? Quines tasques fas en el dia a dia?

Sí, l'Agència Executiva d'Educació, Cultura i Audiovisuals (EACEA) és una institució de la Unió Europea; de fet es tracta d’una institució molt nova, va començar a ser operativa el passat 3 de gener d’enguany. L'EACEA s’encarrega de la gestió de molts dels programes comunitaris en l’àmbit de l’educació, la formació professional, la cultura, les llengües, el diàleg amb els ciutadans, la política audiovisual, la joventut i l’esport. De tots els programes que es gestionen possiblement els que més us sonaran són els Erasmus, Sòcrates, Leonardo… Bé doncs, aquesta enorme tasca l'Agència la realitza sota la tutela de dues Direccions Generals de la Comissió Europea: la d'Educació i Cultura, i la de Societat de la Informació i Media.



Com a documentalista, la meva feina consisteix a vetllar per la bona gestió documental de l'Agència, donat que es tracta d’una institució de recent creació, aquesta feina resulta especialment engrescadora. Hem hagut de posar en marxa el sistemes d’administració de documents i procediments necessaris que permeten que els documents oficials puguin gestionar-se, conservar-se i recuperar-se en tot moment, i en això estem. El dia a dia depèn una mica de les urgències, ara mateix la meva feina es divideix entre administrar la base de dades que utilitzen les diferents unitats per gestionar el correu que entra i surt de l'Agència i la creació d’un Pla de Classificació quer permeti classificar la documentació, ja sigui en paper com digital, segons les necessitats de l'Agència i d’acord amb la nomenclatura i les normatives d’arxivatge de la Comissió Europea. També hi ha els arxius, eines internes, les formacions, les reunions amb altres direccions generals, grups de treball... la veritat és que estic força entretinguda, no em puc queixar.

Crec que els treballadors de les institucions europees tenen un bon nivell d’ingressos. Això és cert o es tracta d’una llegenda?

Hi ha gran part de llegenda; sí que és cert que els funcionaris tenen sous molt elevats i condicions prou favorables, però si es té en compte el perfil d’un funcionari d’alt nivell quant a idiomes, experiència, formació, capacitats de gestió... possiblement en el món privat guanyaria més diners. També heu de pensar que les oposicions per a funcionari de les institucions europees són realment difícils, s'hi presenta moltíssima gent de tota Europa i molt ben preparada, i caldrà en la majoria dels casos marxar del teu país, treballar sempre en una llengua que no és la teva, treballar en una estructura molt complexa, assumir moltes responsabilitats... Igualment, hi ha diferents tipus de contractes i de sous, no tots cobrem el mateix, jo sóc agent contractual, tinc un contracte de 3 anys renovable i el meu sou em permetria viure prou bé a Espanya, però aquí a Brussel·les és un sou bastant normalet. En qualsevol cas, el verdader atractiu de treballar a la Unió Europea, encara que soni a tòpic, no és el sou sinó la possibilitat de treballar en un entorn multicultural, internacional, d’acord amb uns ideals de cooperació i igualtat… És bonic sentir que la teva feina forma part de l’engranatge d’una cosa així.

Tinc entès que els diferents organismes de la Unió Europea accepten com a becaris joves graduats universitaris. Ens en podries fer cinc cèntims? Què hauria de fer un estudiant de la Facultat si volgués optar-hi? Tindria moltes opcions?

Sí, hi ha prous institucions europees que ofereixen beques, tant remunerades com no remunerades, per a joves graduats: el Parlament Europeu, el Consell de la UE, el Tribunal de Justícia, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu. Quant a la Comissió Europea, que és el que jo més conec, cal que estigueu al que es coneix com a "llibre blau" que és una mena de llista de reserva de becaris. Per poder entrar en aquesta llista s’ha de ser com a mínim diplomat, parlar bé un dels tres idiomes de treball de les institucions europees (l’anglès, el francès o l’alemany) presentar la sol·licitud amb els certificats pertinents dins dels terminis previstos i que et seleccionin. Un cop seleccionats haureu de ser actius i trobar-vos un lloc de feina interessant. Són beques de cinc mesos i hi ha dues convocatòries l’any: una de març a juliol i una altra d’octubre a febrer. El termini per enviar les sol·licituds s’acaba sis mesos abans de començar la beca, així que s’ha d’estar a l’aguait. Podeu trobar tota la informació molt ben explicada a l'Oficina de Beques.

Respecte a les opcions que tindria un estudiant de la Facultat, doncs la veritat, jo crec que si té un bon nivell d’algun dels tres idiomes de treball ho té prou bé. En general es té la idea que a la Comissió Europea només hi van els que han estudiat dret europeu, polítiques, economia... i en realitat cada cop estan demanant perfils més tècnics. En concret, el perfil de documentalista està molt ben valorat, no sols perquè la gestió documental en una administració tan enorme és d’una importància vital sinó perquè en realitat el nostre és un perfil que s’adapta molt bé a les necessitats administratives de les institucions europees, al cap i a la fi la nostra és una professió molt útil per a qualsevol institució que treballi amb grans volums d’informació.

Per últim, si un dels nostres estudiants actuals aspirés a portar a terme una experiència laboral a l'estranger, com creus que s'hauria de preparar? Què hauria de potenciar en la seva formació?

Bé, és molt difícil durant la carrera tenir una idea clara de cap on es voldrà anar després... per sort les assignatures dels nostres estudis no són gens excloents, ni el lloc de pràctiques és decisiu. El que sí és imprescindible és aprendre anglès, de fet cap dels dos països on he viscut és anglòfon i, en canvi, és l’anglès el que m’hi ha permès trobar feina en un primer moment. La segona cosa important és l’actitud. Marxar a un país estranger no és fàcil i cal anar ben motivat. Saber què cal fer per anar al metge, trobar una casa, aconseguir una línia de telèfon... tot plegat sempre costa tres vegades més que a la nostra pròpia ciutat, a més caldrà fer nous amics, trobar a faltar els de sempre, tenir la família lluny... no és fàcil, però a canvi quan un viu a fora es sent infinitament més lliure, hi ha la satisfacció personal que provoca assolir el repte, a més de conèixer noves persones, noves formes de pensar, de fer les coses, noves mires... En definitiva, cal perdre-li la por, és ara quan heu d’intentar-ho, ja tindreu temps de tornar, si és que torneu perquè això de voltar enganxa... i paga la pena. Ànims i bona sort.

Meri, moltes gràcies per les teves paraules. Esperem que tant la informació que ens has donat com les teves impressions siguin d'interès per a més d'un estudiant. Fins aviat!