Missing Aberystwyth

Hola, em dic Salomé i per fi m'he decidit a escriure en aquest bloc per explicar una mica la meva experiència.

Aquest segon semestre he estat estudiant com a Erasmus a Abersytwyth, en el País de Gal·les. Els motius pels quals em vaig decidir van ser principalment l'idioma i la necessitat de viure una nova experiència. Portava 4 anys vivint a Barcelona i sentia que la rutina se m'havia menjat, sempre les mateixes cares, la mateixa gent i els mateixos llocs, tot això combinat amb el fet que els estudis no m'acabaven d'aplenar tant com jo havia pensat, i traure'm la carrera m’estava costant més del que havia pensat.

Per tots aquests motius vaig pensar que la millor manera de donar un canvi total a la meva vida era marxant d’Erasmus, conèixer nova gent i nous llocs i sobretot millorar l’anglès, que és una de les coses que més m’agraden, però que havia abandonat quan vaig venir a Barcelona. El vaig demanar i després de molts dubtes vaig escollir com a destí Aberystwyth. Al principi no m’acabava de fer el pes, era un poblet petit del qual jo no havia escoltat mai res i no sabia què era el que em podia trobar, però ajudada per l’Amadeu em vaig decidir.

En el moment que vaig decidir-me i vaig saber que havia obtingut la plaça tot va canviar. Nervis, emoció per veure què em trobaria, què estudiaria, on viuria... Abans de marxar ja vaig descobrir que era la millor decisió que havia pres, tot va canviar per a mi.

Em vaig decidir per realitzar allà el Pràcticum, encara que no és molt recomanable perquè allà no tenen la mateixa noció de l’assignatura que tenim aquí (en realitat ells no tenen l’assignatura, però et permeten treballar). En general sóc una persona tímida que li costa estar a gust en un entorn nou, per tant vaig pensar que el millor per deixar de ser així era marxar a realitzar les pràctiques en un país diferent, en un centre diferent on no coneixia ni la metodologia ni el llenguatge, per estar obligada a soltar-me i adaptar-me a qualsevol situació que pogués trobar. A més, per què no dir-ho, vaig pensar que un cop acabada la carrera seria bo per al meu currículum haver realitzat les pràctiques en un centre de prestigi per la nostra professió com és la University of Wales Aberystwyth.

Bé, un cop explicades les meves motivacions us puc dir que l’experiència ha sigut increïble. Per mi ha sigut molt positiu poder treballar amb un centre anglès i veure tots els serveis i recursos que ells tenen, a més de poder-me relacionar amb la plantilla de la Universitat com un membre més. Trobaré molt a faltar aquelles estonetes cada dia prenent el te, escoltant i compartint les conversacions entre anglesos i gal·lesos. La gent de la Universitat és encantadora i molt amable, els acabes agafant "carinyo" i et fan sentir molt a gust.

Per altra banda és molt interessant treballar en un sistema educatiu diferent, on es dóna molta més importància a la investigació i redacció d’assaigs que als exàmens.

Fa un mes que he tornat i ho trobo moltísim a faltar. Com va dir la Laia fa un any, és increïble la nostàlgia que t’agafa, trobes moltísim a faltar el lloc fins i tot abans de marxar. El poble és petit, però és molt maco. Tot verd, ple d’ovelles enormes i oblidat per la resta del món. Resulta quasi impossible arribar allà, els transports estan molt malament, però això fa que es conservi la bellesa del poble i l’encant gaèl·lic dels seus paisatges.

He de reconèixer que quan vaig arribar em vaig espantar una mica. Després de tot un dia viatjant i d’un tren cancel·lat, em vaig penedir d'haver escollit un poble on no hi havia res a fer. Què equivocada que estava! És precisament això el millor del poble. Al ser petit per força et fas amb tota la gent, sempre hi ha activitats destinades als estudiants Erasmus i no Erasmus. Al contrari que pot passar a les grans ciutats aquí et relaciones amb tothom, no només amb els espanyols (que la veritat és quasi bé el grup més gran i el que mai falta a les festes). Per aquest motiu estàs obligat a parlar anglès, un dels problemes que m’ha comentat la gent que ha marxat a les grans ciutats és que han acabat només parlant amb els espanyols, cosa que aquí no passa.

Bé, podria explicar moltes més coses, potser ho faré en una altra ocasió perquè m’agradaria penjar unes fotos perquè pugueu veure el paisatge i el poble. Ara per ara no és possible, però us passo una adreça d’una web que van fer uns companys meus a una classe d’anglès. El link no estarà disponible durant molt de temps, per tant afanyeu-vos a mirar-lo!

Per acabar vull dir que us animeu a marxar a l'estranger, és una experiència única que et fa créixer de moltes maneres, culturalment, acadèmicament, personalment...

En fi, són coses que tots heu sentit, per tant ja és hora de comprovar-ho personalment per tal de poder ser els pròxims a dir-ho.

Això sí, per poder fer una cosa així heu de ser molt forts per ser capaços un cop acabi l’experiència de dir adéu a tota la gent i acceptar que el millor any de les vostres vides (fins al moment, o fins al següent viatge!) s’ha acabat. Jo encara em poso trista quan penso que ja s’ha acabat, però estic contenta del que he viscut i estic esperant la pròxima reunió Erasmus, encara no hem decidit on serà.

Bé, espero que això serveixi a algú per animar-se a marxar, aviat penjaré algunes fotos.
Fins aviat!

Salomé

http://users.aber.ac.uk/aag5/