¡Hola a todos desde Túnez!
Os escribo desde el Instituto Cervantes de Túnez, en donde estoy haciendo un convenio de prácticas de un mes de duración. Ya llevo unas tres semanas aquí, trabajando con Ana y Marta, las bibliotecarias, y viviendo en Túnez, que es una ciudad increíble, ¡y el tiempo me ha pasado volando!
La valoración que hago de esta estancia es muy, muy positiva: todo el personal del IC es muy agradable y simpático y me han recibido con los brazos abiertos y me han ayudado un montón (como a encontrar alojamiento, ayudándome con diversos trámites, haciendo de guías turísticos, etc.) , además he conocido otras formas de trabajar y un tipo de biblioteca que de otro modo no hubiera conocido, el vivir en un país como Túnez con su cultura, su gente y sus tradiciones, ha sido totalmente enriquecedor, he conocido a un montón de gente y he experimentado nuevas sensaciones (¡¡os recomiendo ir a un hammam!!)... En fin, que ojalá hubiera decidido presentarme antes a estas estancias en prácticas, porque yo ya acabo la licenciatura y no puedo repetir el año que viene. Que os aviso, ¡estoy pensando en matricularme en un par de optativas para poder volver el próximo verano!
A todos los que estéis pensando si presentaros a la próxima convocatoria, no lo dudéis más: ¡¡hacedlo!! Conoceréis gente nueva, las costumbres de un país, practicaréis idiomas (e incluso quizá aprenderéis algunas palabras en otro idioma, como yo, ¡que ya sé decir algunas cosillas en árabe!), adquiriréis experiencia (¡que siempre va muy bien para el CV!) y viviréis nuevas experiencias. Además, ¡seguro que ampliaréis vuestro álbum de fotos!
Ahora en serio, os lo recomiendo, si os decidís seguro que no os arrepentiréis. Elegid el país que más os atraiga y ¡lanzaos de cabeza! A mí Túnez no me ha decepcionado, es un país increíble, con un paisaje y unas ciudades indescriptibles, la gente es amable y hospitalaria y la cultura y costumbres son muy interesantes. Venga, ¡¡¡¿a qué esperáis?!!!
dijous, 20 de juliol del 2006
divendres, 7 de juliol del 2006
Becaris; per a Mòbils BiD; Frankfurt
Hola des de Frankfurt,
Som el Francesc, el Dani, la Núria i la Berta. Escrivim com tants altres al blog de la facultat per explicar-vos la nostra experiència fora del país.
Estem becats a la Biblioteca Catalana de Frankfurt, la que té la col·lecció més important fora de Catalunya de llibres en català. Aquí, tot i semblar estrany la gent estudia el català, ens han explicat que hi ha uns 30 alumnes matriculats estudiant la nostra llengua.
A Frankfurt s'hi arriba des de l'aeroport de Hahn (Ryanair) o des de l'Internacional (altres companyies), des d'ambdós surt un autobús que et porta cap a Frankfurt City, a l'estació principal Hauptbahnhof. El viatge no surt gaire car.
D'es d'allí ja passem a la Studentzhaus, la residència, s'hi arriba amb tramvia. El transport públic aquí és caríssim, per això tothom va en bicicleta. A nosaltres ens n'han deixat unes que ens porten amunt i avall... com que és tot pla amb un moment et plantes a qualsevol lloc de la ciutat. També és una manera molt maca de fer turisme ;-)
Com dèiem: a la residència tenim una habitació per cadascú, amb un llit, una nevera, pica i armaris. És força gran. La cuina i el WC són compartits, però estan sempre molt nets perquè hi ha una brigada de neteja que passa dos cops al dia (bé, la cuina potser no està tant neta). És important saber que els que voleu venir l'any vinent haureu de comprar paelles, olles, coberts, plats... perquè a les habitacions no n'hi ha i a la cuina tampoc (i els que hi ha estan una mica atrotinats). També ens donen llençols i coixí.
Aquí al costat hi ha un súper assequible per estudiants, tipus Lidl que obre de 7 del matí a 8 de la nit. Això si, per dinar us aconsellem que us quedeu al Casino, el menjador universitari, que per 3 euros dines i te'n sobra.
A la Biblioteca, la gent és molt simpàtica i atenta, en general com tots els alemanys que hem trobat al llarg del poc temps que portem aquí. A la feina parlem en català amb la majoria del personal i pel carrer pràcticament tothom xampurreja l'anglès, així que l'idioma no ha de ser un inconvenient.
Més endavant us anirem explicant més cosetes.
Francesc, Dani, Núria i Berta.
dimarts, 4 de juliol del 2006
Missing Aberystwyth
Hola, em dic Salomé i per fi m'he decidit a escriure en aquest bloc per explicar una mica la meva experiència.
Aquest segon semestre he estat estudiant com a Erasmus a Abersytwyth, en el País de Gal·les. Els motius pels quals em vaig decidir van ser principalment l'idioma i la necessitat de viure una nova experiència. Portava 4 anys vivint a Barcelona i sentia que la rutina se m'havia menjat, sempre les mateixes cares, la mateixa gent i els mateixos llocs, tot això combinat amb el fet que els estudis no m'acabaven d'aplenar tant com jo havia pensat, i traure'm la carrera m’estava costant més del que havia pensat.
Per tots aquests motius vaig pensar que la millor manera de donar un canvi total a la meva vida era marxant d’Erasmus, conèixer nova gent i nous llocs i sobretot millorar l’anglès, que és una de les coses que més m’agraden, però que havia abandonat quan vaig venir a Barcelona. El vaig demanar i després de molts dubtes vaig escollir com a destí Aberystwyth. Al principi no m’acabava de fer el pes, era un poblet petit del qual jo no havia escoltat mai res i no sabia què era el que em podia trobar, però ajudada per l’Amadeu em vaig decidir.
En el moment que vaig decidir-me i vaig saber que havia obtingut la plaça tot va canviar. Nervis, emoció per veure què em trobaria, què estudiaria, on viuria... Abans de marxar ja vaig descobrir que era la millor decisió que havia pres, tot va canviar per a mi.
Em vaig decidir per realitzar allà el Pràcticum, encara que no és molt recomanable perquè allà no tenen la mateixa noció de l’assignatura que tenim aquí (en realitat ells no tenen l’assignatura, però et permeten treballar). En general sóc una persona tímida que li costa estar a gust en un entorn nou, per tant vaig pensar que el millor per deixar de ser així era marxar a realitzar les pràctiques en un país diferent, en un centre diferent on no coneixia ni la metodologia ni el llenguatge, per estar obligada a soltar-me i adaptar-me a qualsevol situació que pogués trobar. A més, per què no dir-ho, vaig pensar que un cop acabada la carrera seria bo per al meu currículum haver realitzat les pràctiques en un centre de prestigi per la nostra professió com és la University of Wales Aberystwyth.
Bé, un cop explicades les meves motivacions us puc dir que l’experiència ha sigut increïble. Per mi ha sigut molt positiu poder treballar amb un centre anglès i veure tots els serveis i recursos que ells tenen, a més de poder-me relacionar amb la plantilla de la Universitat com un membre més. Trobaré molt a faltar aquelles estonetes cada dia prenent el te, escoltant i compartint les conversacions entre anglesos i gal·lesos. La gent de la Universitat és encantadora i molt amable, els acabes agafant "carinyo" i et fan sentir molt a gust.
Per altra banda és molt interessant treballar en un sistema educatiu diferent, on es dóna molta més importància a la investigació i redacció d’assaigs que als exàmens.
Fa un mes que he tornat i ho trobo moltísim a faltar. Com va dir la Laia fa un any, és increïble la nostàlgia que t’agafa, trobes moltísim a faltar el lloc fins i tot abans de marxar. El poble és petit, però és molt maco. Tot verd, ple d’ovelles enormes i oblidat per la resta del món. Resulta quasi impossible arribar allà, els transports estan molt malament, però això fa que es conservi la bellesa del poble i l’encant gaèl·lic dels seus paisatges.
He de reconèixer que quan vaig arribar em vaig espantar una mica. Després de tot un dia viatjant i d’un tren cancel·lat, em vaig penedir d'haver escollit un poble on no hi havia res a fer. Què equivocada que estava! És precisament això el millor del poble. Al ser petit per força et fas amb tota la gent, sempre hi ha activitats destinades als estudiants Erasmus i no Erasmus. Al contrari que pot passar a les grans ciutats aquí et relaciones amb tothom, no només amb els espanyols (que la veritat és quasi bé el grup més gran i el que mai falta a les festes). Per aquest motiu estàs obligat a parlar anglès, un dels problemes que m’ha comentat la gent que ha marxat a les grans ciutats és que han acabat només parlant amb els espanyols, cosa que aquí no passa.
Bé, podria explicar moltes més coses, potser ho faré en una altra ocasió perquè m’agradaria penjar unes fotos perquè pugueu veure el paisatge i el poble. Ara per ara no és possible, però us passo una adreça d’una web que van fer uns companys meus a una classe d’anglès. El link no estarà disponible durant molt de temps, per tant afanyeu-vos a mirar-lo!
Per acabar vull dir que us animeu a marxar a l'estranger, és una experiència única que et fa créixer de moltes maneres, culturalment, acadèmicament, personalment...
En fi, són coses que tots heu sentit, per tant ja és hora de comprovar-ho personalment per tal de poder ser els pròxims a dir-ho.
Això sí, per poder fer una cosa així heu de ser molt forts per ser capaços un cop acabi l’experiència de dir adéu a tota la gent i acceptar que el millor any de les vostres vides (fins al moment, o fins al següent viatge!) s’ha acabat. Jo encara em poso trista quan penso que ja s’ha acabat, però estic contenta del que he viscut i estic esperant la pròxima reunió Erasmus, encara no hem decidit on serà.
Bé, espero que això serveixi a algú per animar-se a marxar, aviat penjaré algunes fotos.
Fins aviat!
Salomé
http://users.aber.ac.uk/aag5/
Aquest segon semestre he estat estudiant com a Erasmus a Abersytwyth, en el País de Gal·les. Els motius pels quals em vaig decidir van ser principalment l'idioma i la necessitat de viure una nova experiència. Portava 4 anys vivint a Barcelona i sentia que la rutina se m'havia menjat, sempre les mateixes cares, la mateixa gent i els mateixos llocs, tot això combinat amb el fet que els estudis no m'acabaven d'aplenar tant com jo havia pensat, i traure'm la carrera m’estava costant més del que havia pensat.
Per tots aquests motius vaig pensar que la millor manera de donar un canvi total a la meva vida era marxant d’Erasmus, conèixer nova gent i nous llocs i sobretot millorar l’anglès, que és una de les coses que més m’agraden, però que havia abandonat quan vaig venir a Barcelona. El vaig demanar i després de molts dubtes vaig escollir com a destí Aberystwyth. Al principi no m’acabava de fer el pes, era un poblet petit del qual jo no havia escoltat mai res i no sabia què era el que em podia trobar, però ajudada per l’Amadeu em vaig decidir.
En el moment que vaig decidir-me i vaig saber que havia obtingut la plaça tot va canviar. Nervis, emoció per veure què em trobaria, què estudiaria, on viuria... Abans de marxar ja vaig descobrir que era la millor decisió que havia pres, tot va canviar per a mi.
Em vaig decidir per realitzar allà el Pràcticum, encara que no és molt recomanable perquè allà no tenen la mateixa noció de l’assignatura que tenim aquí (en realitat ells no tenen l’assignatura, però et permeten treballar). En general sóc una persona tímida que li costa estar a gust en un entorn nou, per tant vaig pensar que el millor per deixar de ser així era marxar a realitzar les pràctiques en un país diferent, en un centre diferent on no coneixia ni la metodologia ni el llenguatge, per estar obligada a soltar-me i adaptar-me a qualsevol situació que pogués trobar. A més, per què no dir-ho, vaig pensar que un cop acabada la carrera seria bo per al meu currículum haver realitzat les pràctiques en un centre de prestigi per la nostra professió com és la University of Wales Aberystwyth.
Bé, un cop explicades les meves motivacions us puc dir que l’experiència ha sigut increïble. Per mi ha sigut molt positiu poder treballar amb un centre anglès i veure tots els serveis i recursos que ells tenen, a més de poder-me relacionar amb la plantilla de la Universitat com un membre més. Trobaré molt a faltar aquelles estonetes cada dia prenent el te, escoltant i compartint les conversacions entre anglesos i gal·lesos. La gent de la Universitat és encantadora i molt amable, els acabes agafant "carinyo" i et fan sentir molt a gust.
Per altra banda és molt interessant treballar en un sistema educatiu diferent, on es dóna molta més importància a la investigació i redacció d’assaigs que als exàmens.
Fa un mes que he tornat i ho trobo moltísim a faltar. Com va dir la Laia fa un any, és increïble la nostàlgia que t’agafa, trobes moltísim a faltar el lloc fins i tot abans de marxar. El poble és petit, però és molt maco. Tot verd, ple d’ovelles enormes i oblidat per la resta del món. Resulta quasi impossible arribar allà, els transports estan molt malament, però això fa que es conservi la bellesa del poble i l’encant gaèl·lic dels seus paisatges.
He de reconèixer que quan vaig arribar em vaig espantar una mica. Després de tot un dia viatjant i d’un tren cancel·lat, em vaig penedir d'haver escollit un poble on no hi havia res a fer. Què equivocada que estava! És precisament això el millor del poble. Al ser petit per força et fas amb tota la gent, sempre hi ha activitats destinades als estudiants Erasmus i no Erasmus. Al contrari que pot passar a les grans ciutats aquí et relaciones amb tothom, no només amb els espanyols (que la veritat és quasi bé el grup més gran i el que mai falta a les festes). Per aquest motiu estàs obligat a parlar anglès, un dels problemes que m’ha comentat la gent que ha marxat a les grans ciutats és que han acabat només parlant amb els espanyols, cosa que aquí no passa.
Bé, podria explicar moltes més coses, potser ho faré en una altra ocasió perquè m’agradaria penjar unes fotos perquè pugueu veure el paisatge i el poble. Ara per ara no és possible, però us passo una adreça d’una web que van fer uns companys meus a una classe d’anglès. El link no estarà disponible durant molt de temps, per tant afanyeu-vos a mirar-lo!
Per acabar vull dir que us animeu a marxar a l'estranger, és una experiència única que et fa créixer de moltes maneres, culturalment, acadèmicament, personalment...
En fi, són coses que tots heu sentit, per tant ja és hora de comprovar-ho personalment per tal de poder ser els pròxims a dir-ho.
Això sí, per poder fer una cosa així heu de ser molt forts per ser capaços un cop acabi l’experiència de dir adéu a tota la gent i acceptar que el millor any de les vostres vides (fins al moment, o fins al següent viatge!) s’ha acabat. Jo encara em poso trista quan penso que ja s’ha acabat, però estic contenta del que he viscut i estic esperant la pròxima reunió Erasmus, encara no hem decidit on serà.
Bé, espero que això serveixi a algú per animar-se a marxar, aviat penjaré algunes fotos.
Fins aviat!
Salomé
http://users.aber.ac.uk/aag5/