Avui parlem amb... Clara Baiget

Clara Baiget va acabar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació a la nostra Facultat el gener de 2000. Des d'aleshores s'ha convertit en una gran viatgera. Podeu llegir un article recent seu publicat si feu un clic aquí. Avui ens explicarà les seves impressions d'aquesta vida fora de casa.



Clara, ens podries resumir la teva trajectòria vital? A quins països has estat? Quin tipus de feina has fet?

Quan vaig anar a Londres vaig començar treballant com a bibliotecària auxiliar (ja que el meu nivell d´anglès parlat no era massa bo) a la biblioteca universitària London South Bank University. Al cap de pocs mesos vaig tenir sort i em van oferir una plaça al centre de recerca LITC (Learning and Information Technology Centre), el qual ara no existeix perquè uns anys més tard va ser absorbit per la Facultat de Negocis de la mateixa universitat, però durant anys aquest va ser un centre capdavanter en el nostre camp.

Aquesta experiència professional va consistir bàsicament en la participació en un parell de projectes de la Comunitat Europea, EASEL, basat en l´estudi de les metadades en el material educatiu en línia, i NewsAgent, un servei de difusió selectiva de la informació (DSI) dirigit als professionals del món de la biblioteconomia i la documentació.

Quan van tancar LITC, vaig seguir treballant a la biblioteca universitària, aquesta vegada com a bibliotecària, fins que vaig acabar un màster en tecnologies de la informació que havia començat a la mateixa universitat, com a formació complementària (com a treballadora).

Després vaig treballar per al Department of Health (Ministeri de Salut de la Gran Bretanya), implementant un sistema de gestió de continguts ad hoc.


Quan vas acabar la carrera, et senties preparada per marxar fora (tant en coneixement d'idiomes, com en l'aspecte professional)? Què et va motivar a prendre aquesta decisió?

Durant la diplomatura em vaig adonar que l´anglès és vital en el nostre camp, i jo coixejava bastant en aquest aspecte, per tant em vaig autoimposar marxar de Barcelona per aprendre anglès. Després d´acabar els estudis no tenia lligams i era el moment ideal.

Vaig enviar el currículum a moltes biblioteques de Gran Bretanya i Irlanda, i totes em van respondre molt educadament que continués buscant. Professionalment no tenia massa experiència, només els estudis i alguna feineta relacionada, però per mi, la trava més important per trobar feina va ser la llengua, perquè no és el mateix l'anglès de les escoles que el del carrer i el dia a dia.


Creus que a un diplomat o llicenciat actual li pot resultar fàcil trobar feina a l'estranger una vegada acabi la carrera? Hi ha alguna estratègia que trobis encertada per aconseguir aquest objectiu?

A mi em sembla que depèn del nivell de l’idioma; els coneixements professionals d’un diplomat o llicenciat no són cap problema. A Gran Bretanya, especialment a Londres, hi ha molts llicenciats estrangers treballant a bars i cafès. Jo vaig tenir sort de trobar una feina més o menys relacionada amb el meu camp, però quasi tothom passa per aquest pas, així que s’ha de tenir paciència i veure-ho com a part de la transició necessària per aprendre l’idioma.

No hi ha cap estratègia, però recomano començar per les agències de treball del nostre camp. Sobretot no s’ha de dir que es busca feina només per 4 mesos, digueu mínim un any, encara que no sigui veritat, perquè si nó se us tancaran moltes portes. També pel vostre compte aneu a biblioteques i institucions grans (demaneu entrevistes abans), perquè en el cas que l’idioma no sigui el vostre punt fort, sempre tenen feinetes rutinàries que no necessiten massa nivell.

Poseu-vos un termini de temps, i si això no funciona, llavors podeu provar-ho amb agències de treball temporal d’altres professions. Per als que els faci molta mandra treballar en un cafè o en un bar, a través d’ETTs hi ha feines molt mecàniques d’entrar dades que no estan mal pagades.


Per últim, voldries adreçar unes paraules als estudiants actuals sobre el fet de viure una temporada fora? Hi veus més punts forts que punts febles?

Especialment al principi és dur establir-se i adaptar-se en un lloc desconegut, especialment si no ets un Erasmus i t´has de buscar la vida, però és una experiència inoblidable i una oportunitat per desenvolupar-se i alliberar-se, trencant amb les pressions diàries a què estem acostumats. Ho recomano moltíssim a tothom. Si podeu marxar amb una persona que conegueu, molt millor, ja que al final del dia podeu compartir les penes i les alegries, si no pot ser bastant solitari.


Moltes gràcies, Clara, i molta sort en el teu futur!

EN CAMERINO 2006

Hola a tothom! [Em dic Eli Ramírez i estic d’erasmus a Viterbo, Itàlia]. Us vull explicar un dels millors caps de setmana que he passat des que sóc aquí!

Es tracta del «V Evento Nazionale», una mena de reunió que es fa cada any a una ciutat diferent on hi participen erasmus de tota Itàlia (austríacs, alemanys, francesos, portuguesos, grecs… però sobretot espanyols: érem el 80%!). L’any passat es va fer a Palerm (Sicília) i aquest any ho han fet a Camerino, una petita ciutat universitària, envoltada de muntayes, tot i que l’allotjament era a la platja (San Benedetto del Tronto).

Quan vam arribar dijous a l’estació de tren (després de 6 hores i 3 transbordaments) vam anar a fer el chek-in. Estava molt ben organitzat, amb taules on posava totes les ciutats que hi participaven: Bolonya, Roma, Torí, Palerm, Gènova, Pisa… Nosaltres ens vam dirigir a la taula de VITERBO. Ens van donar una samarreta, merchandising de la universitat de Camerino i una polsera identificadora. Jo era el número 478, o sigui que dins l’hotel ja hi havia 477 erasmus més! ^_^ à al final vam ser uns 600!

L’hotel... genial…! Arran de platja (el meu primer bany maritim 2006 al mar Adriàtic, uee!) i amb 3 piscines. I el millor de tot eren les habitacions, que estaven dividides en 5 edificis i totes tenien terrassa. I era un hotel només per a erasmus!!! Ja us podeu imaginar…! J

L’equip organitzador ho va preparar tot molt bé: Divendres ens van dur a una festa medieval, amb espectacle I sopar; dissabte a un bar tropical i després a una discoteca amb autobusos (amb flexibilitat horària per qui volgués tornar més tard o més d’hora).

Quan t’ajuntes amb tants erasmus i veus que, sent de llocs tan diferents compartim tantíssimes coses, és genial. Anècdotes n’hi ha hagut moltissimes... La segona nit els de Viterbo estàvem petadíssims i vam anar a dormir d’hora, però a les 3 de la nit vam sentir com els nostres veïns saltaven a la nostra terrassa a “robar-nos” les cadires! Total, que la nit és jove: Ens vam vestir i vam anar a l'habitació del costat, que feien una festa (i de pas recuperar les cadires, jeje). O un altre gran moment també va ser pujar 3 o 4 dalt del llit saltant i cantant “Sobreviviré”, de Mónica Naranjo (jijiji).

En fi, 4 dies fantàstics. Diumenge la tornada amb tren cap a casa (Ah no! Que Viterbo no és casa meva! XD)

Consell: Pels que l’any 2007 aneu a Itàlia d’erasmus, pregunteu per l’Evento Nazionale, que no us en penedireu!

PD. FORÇA BARÇA! Dimecres vaig aconseguir que 4 persones a favor del Reial Madrid s’envoltessin amb la bandera del Barça (que des de dimecres que no me'n separo, ni al viatge!) i que cantessin l’himne del Barça, que jo amb molta paciència els vaig ensenyar. Jejeje! Lliga i Champions! Visca visca!

Avui parlem amb... Àlex Cosials

L'Àlex és un jove professor de la Facultat, on col·labora des del 2002 impartint bàsicament assignatures de catalogació. Actualment també és el secretari del Servei de Biblioteques Escolars l’Amic de Paper i coordinador del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la Unesco. Es va diplomar el 2000.



Àlex, crec que la teva història com a estudiant en mobilitat ha estat bastant dilatada. La podries explicar breument?

París, Quartier Latin, estiu del 1999... Enmig de la canícula i mentre el dissenyador Paco Rabanne anunciava la fi del món per l’efecte 2000, vaig estar-me tot el mes de juliol catalogant meravelles a la biblioteca de l’École de Chartes, que es troba dins l’edifici de la Sorbona. Els bibliotecaris em parlaven de les biblioteques que s’acabaven d’inaugurar, de com feien les coses per allà, del tour ciclista i del que trobaria pels museus... El mes va passar massa ràpid, així que em vaig animar a fer una altra experiència, com Erasmus, a Brussel·les.

Al país de Tintín, primer semestre del 2000. Seguint al món francòfon, em vaig apuntar a algunes assignatures de la llicenciatura i d’un dels màsters en informació i documentació a la Universitat Lliure de Brussel·les, a més a més de cursos de francès i de neerlandès. Poder veure com són els estudis en una altra universitat, i conviure tant amb els estudiants belgues de biblioteconomia com amb els Erasmus d’altres ensenyaments, va ser una de les experiències més plenes, surrealistes i divertides que m'havia trobat fins el moment. Per cada examen que aprovàvem ho anàvem a celebrar a Amsterdam (a tres hores de tren), quan fèiem algun treballet, ens anàvem a visitar biblioteques de Flandes, de França o d’Alemanya (París queda a una hora en tren, Colònia a 1 h 30 minuts, i qualsevol ciutat de Bèlgica a menys de 50 minuts).

Així que després de tantes experiències fortes, la possibilitat de continuar voltant per l’estranger em va seduir massa. I l’oportunitat es va presentar amb la beca per treballar un any a la biblioteca de l’Institut Universitari Europeu, a Florència. Crec que vaig tornar a Barcelona un dimarts del mes de juny, vaig fer algunes rentadores, i divendres de la mateixa setmana ja volava cap a Itàlia (acompanyat d’una gramàtica italiana ;-) ). Em vaig trobar amb un equip de bibliotecaris de tot arreu d’Europa, i em vaig endinsar en l’apassionant món de la referència –pels matins– i del préstec interbibliotecari i l’obtenció de documents –per les tardes–. El vespre em feien classe d’italià o d’alemany... i també vaig seguir algun curs d’història de l’art i vaig intentar aprendre els secrets culinaris dels companys.


Quines competències professionals creus que t'ha ajudat a desenvolupar tota aquesta experiència a l'estranger?

Penso que la competència principal que he començat a desenvolupar gràcies a les estades per l’estranger és la capacitat d’adaptar-me i d’aprendre ràpid per anar solucionant els reptes que se’t presenten. Com que tot és nou (la feina, el funcionament de la ciutat...) aprens a estar alerta, i a gaudir dels reptes que et suposen les coses noves.

Clar, també m'ha servit per millorar una mica el meu coneixement d’algunes llengües (ja us dic ara que amb el flamenc i l’alemany no me n’he sortit). Però sí que és veritat que acabes agafant el gust per aprendre com parlen en altres bandes, que és potser una mica el reflex de com pensem.

He descobert altres maneres de fer, diferents sistemes informàtics, models de gestió diversos... la importància que té la comunicació (del que fas, del que penses).

Però sobretot, he desenvolupat el plaer per la feina que fem. El millor ofici del món!


Per últim, et demanaríem un consell per als estudiants que puguin llegir aquestes línies i que potser encara no tenen clar tot això.

Un únic consell: prepareu les maletes ja! Sortiu a l’estranger, que és una experiència genial!!!

No us ho podeu pensar ni dues vegades... Segurament us divertireu com ni podeu imaginar encara, fareu coneixences que us faran descobrir noves mirades, us estimareu encara més els amics i família que teniu per aquí, idealitzareu el nostre País i el trobareu més fantàstic encara...

A més a més, d’entre totes les persones amb què us trobareu, amb moltes continuareu una amistat que us omplirà l’agenda de viatges per tot arreu, on no us haureu de preocupar mai més de buscar un hotel.