Experiències de Groningen

Què us podria explicar que no s’hagi dit als missatges del blog que he llegit… Per cert, molt interessants!

Bé, podria explicar algunes de les anècdotes que he viscut durant una de les millors èpoques de la meva vida. Ja ho diuen que el record és el més bo que et queda.

Tot i que abans de començar a explicar algunes de les anècdotes, val la pena parlar una mica de Groningen. Groningen és al nord d’Holanda És una ciutat plena d’estudiants d’arreu del món i està rodejada de bicicletes (estadísticament és la ciutat amb més bicicletes d’Holanda). Molt a prop hi trobareu unes illes molt interessants per visitar (illes Frisones), si pot ser, a l’estiu. No hi aneu amb bicicleta com vaig fer jo. Agafeu directament el bus que us porta al ferri. Ho dic perquè vaig estar dos dies al llit per haver fet 40 km amb bicicleta (poca broma). Bé, la història no ve al cas.

Ara que ja estem ubicats a Groningen, començaré a explicar l’experiència des del meu punt de vista. Vaig ser a Groningen el primer semestre d'Universitat del darrer any. Vaig anar cap allà amb un nivell d’anglès bàsic. Força bàsic. Així doncs, el fet de marxar m’espantava bastant. Alhora, suposava un repte per a mi. La veritat és que això de l’idioma es supera a la segona setmana d’estar allà. Tot i que no us explico com vaig patir amb l’anglès els primers dies. Això s’ha de viure personalment.

En el meu cas, vaig decidir marxar un mes abans per ubicar-me tranquil·lament i no patir estressos: Universitat, idioma, etc., etc. i alhora vaig decidir fer un curs de l’idioma natal: el neerlandès. Recomano fer les dues coses. Anar-hi un mes abans, ja que comences l’Erasmus sense estressos i t’acomodes al país lentament. Si més no, et familiaritzes abans amb la nova cultura i gaudeixes d’un estiu a l’estranger!! També recomano realitzar un curs de la llengua que es parla al país. Mai està de més conèixer i aprendre noves llengües i més si començaràs a conviure amb gent que la parla. Ja es sap que el curs és simbòlic perquè es realitza en tres setmanes, però val la pena. A més, és el truc ideal per començar a conèixer la gent.

Tinc 25 anys i pensava que seria la “iaia dels Erasmus” però res de res. Et trobes amb gent de la teva edat i fins i tot més adulta. Bé, et trobes gent de tota edat i tota mena. Groningen es podria definir per la seva varietat. Tant d’edats com de cultures. Et trobes amb gent d’arreu del món. Des d’asiàtics (estan per tot arreu), passant per nord-americans fins a escandinaus (també abunda la cosa). Aquest és un dels fets que més m’ha interessat. Coneixent gent d’altres països te n’assabentes de com es viu, què fan, com pensen, etc. altres cultures i, el millor, et permet practicar l’anglès.

Per cert, un consell. Si el vostre objectiu és millorar l’idioma, us podeu fer amics dels espanyols, però el millor és que us ajunteu amb gent estrangera. Aquest és el punt clau per aprendre l’idioma. Adverteixo aquest fet perquè em vaig trobar amb molta gent espanyola que em deia: "–No parlo l’anglès amb ningú! I gairebé no l’he millorat." No! Errada! En el meu cas vaig tenir sort i em vaig ajuntar bastant amb estrangers i crec que ha estat força profitós. Alhora, he fet molts amics espanyols, que també s’agraeix... Hom pot acabar molt cansat del: "–Hi men!! What's going on??" Està clar que de tant en tant un necessita expressar-se en la seva llengua. A mi, sense saber per què, a vegades m’entraven unes ganes boges de sentir: "–¿Qué pasa, chiquilla!" Sí, sí, la veritat és que andalusos va ser el que més vaig trobar. Tot i que em vaig fer molt amb bascos. Pel meu parer, va ser molt enriquidor. El fet de trobar gent espanyola d’altres regions et permet aprendre coses interessants i fer grans amics. Comprova-ho tu mateix/a.

Que com afecta parlar en anglès tot el dia...? A mi al principi em feia força mal el cap. Parlava gairebé les 24 h en anglès i a la nit no sé què em passava. Un cansament fort s’apoderava de mi i queia al llit exhausta. Això, però, són els primers dies. Si aconsegueixes seguir el ritme de parlar en anglès diàriament, aquest tema passa ràpid.

Sempre que em pregunten per l’Erasmus... la meva resposta és: fes-ho! Vés-hi! Crec que és una de les bones oportunitats que et brinda la carrera i que no s’ha de deixar passar. Ara és el millor moment. Després comencen les necessitats d’acabar, de buscar feina, etc. .Així que no cal pensar-s’hi molt. Només calen ganes i “palante”.

PD: les fotos per un altre dia.

Sandra Lleonart