Era un 25
d'agost quan vaig aterrar a una ciutat que mai
m'hauria imaginat que arribaria a ser tan i tan
important per a mi, Groningen. Després d'un estiu bastant
atrafegat començava una nova aventura
als Països Baixos coneguda com Erasmus. Més
que nervis el que rondava per dins del meu cos era un cert
neguit, ja que marxava de Catalunya sense saber exactament quan hi tornaria. Trobar una empresa on fer
les pràctiques era un
aspecte bastant important per a mi
ja
que d'això
en depenia la meva
data de tornada a casa.
La primera vegada que vaig arribar
a Groningen tot era nou, diferent i desconegut, però ara podria arribar aquí de nou amb la sensació
que aquesta és la meva ciutat
real. En els últims nou mesos
he estat vivint una nova vida que és completament diferent a la que m'imaginava abans de venir
aquí, i no em refereixo a que sigui millor o pitjor,
simplement
diferent.
Abans de venir a Groningen vaig començar
a
descobrir la ciutat i la universitat a través d'Internet. Em va encantar
la ciutat des del moment en què vaig veure algunes fotos. Quan comences
a llegir quelcom
en blogs o pàgines és quan te n'adones que vols ser-hi tan aviat com sigui possible. Per sort, en Roel (un dels meus
futurs professors) amb el qual ja ens havíem
conegut en un dels congressos
de BOBCATSSS que es va celebrar
a Amsterdam l'any 2012, em va ajudar
molt per respondre a
totes aquelles preguntes
que tenia
i a donar-me consells.
La idea que tenen la resta de països sobre Holanda és completament diferent al que aquest
país és en realitat. Potser no és tan extrem, però és quan comences
a viure aquí a Holanda quan te n'adones que necessites conviure amb persones holandeses per conèixer com és aquest país i les seves persones. La primera impressió que tenim quan parlem dels Països Baixos és que és un país de mentalitat oberta on es pot
contraure matrimoni amb una persona del mateix sexe, on tothom fuma herba pel fet que és legal, on la prostitució és legal
també,
on
tenen
les
millors
festes
d'Europa... Però això no és cert, en absolut. No tots els holandesos fumen
“marihuana”, la prostitució és legal, però s'usa com a Espanya
i els gais són lliures com ho són a Espanya també.
Les primeres setmanes
aquí eren la fase de descobriment: vaig arribar a una nova ciutat on res era igual a Prats de Lluçanès
ni a Barcelona; la llengua no era la mateixa a
la que jo estava acostumada a escoltar i la gent tampoc era la mateixa
a la que estava acostumada a veure. Però és quan coneixies
gent nova de diferents països on te n'adonaves que aquesta era una gran oportunitat que calia aprofitar al màxim.
Dues coses van ser les que em van fer adonar que vivia a Holanda just arribada
a la Grote Markt (plaça principal
de la ciutat), i crec que
és exactament el que defineix
els holandesos: sens dubte l'aspecte, cabell
ros i una mitjana d'1,80 m d'alçada, i el
transport més utilitzat: les bicicletes. Aquests dos atributs
han estat des del principi amb tots nosaltres i a dia d'avui encara ens sorprenen. Així doncs, la bicicleta es va
convertir en el meu principal
mitjà de transport. És en aquests moments
en els quals te n'adones que no
és gens necessari agafar el cotxe per anar a comprar
el pa com es pot
veure en moltes
ocasions a Espanya.
Deixant de banda les bicicletes, un altre aspecte
molt comú a Holanda és el seu fantàstic clima. Tot i que els primers
dies van ser assolellats i calorosos, ja que l'estiu estava en els seus últims dies. Però tan aviat com va arribar el
clima típic de Groningen és quan vaig començar a entendre el sentit de l'humor
holandès! Quan es viu aquí, el temps té el seu propi poder de decisió, i en un dia es poden apreciar
les quatre estacions de l'any. Al principi això era realment
molest, però a mesura que passa
el temps un s'hi acostuma
i només es tracta de continuar
somrient quan comença a ploure.
Tornant a les primeres
setmanes, després de la fase de descobriment (que tampoc tenia per què ser durant les primeres setmanes) comença la Universitat. La introducció va ser realment
impressionant, ja que no es fan aquest tipus de presentacions a la Universitat de Barcelona. És genial com fan que algú se senti com a casa en un nou lloc. Es va portar a terme una enorme
convenció amb la resta dels nous estudiants, i era allà quan te n'adonaves que no érets l'únic que estaves perdut. Un cop realitzada la presentació per als centenars
d'estudiants Erasmus que érem, teníem l'oportunitat de fer tot el que ens era necessari;
descobrir les instal·lacions de la Universitat, aprendre una mica més sobre la ciutat, obrir un
compte bancari, apuntar‐te
al gimnàs de la Universitat, deixar-te
aconsellar, etc.
Quan vam començar les classes em vaig adonar que res era igual a la Universitat de Barcelona. Al principi, tot és nou i la primera impressió
és: "Wow". Per descomptat
que tot té dos costats!
Una de les coses que més em va impressionar és que no es
permet faltar a classe, ja que a Espanya si vas a classe o no és el teu problema.
De manera que a Groningen (si més no a la Hanzehogeschool University of Applied Sciences) tan sols pots faltar a una classe de cada bloc en cada matèria. El mètode
d'estudi és diferent aquí perquè l'estudiant ha d'estar
actiu des del primer dia i se
centra en el treball pràctic,
com ara assajos, projectes, presentacions, reunions, xerrades, etc.
Un altre aspecte que em va cridar molt l'atenció van ser els horaris. Aquí,
des del primer dia de classe et donen el calendari
complet de tot el semestre. De manera que saps què es farà a cada classe,
a on serà (es canvia d'aules
de manera constant) i què has de portar.
Aquest és un gran aspecte a l'hora de millorar
l'autoorganització, ja que amb aquesta informació concreta es pot planificar tot el semestre i és perfecte per a tots aquells estudiants Erasmus
que probablement tenen pensat realitzar més d'un viatge.
Un altre punt a destacar
és el tema de la puntualitat, amb això no vull dir que no sigui important a Espanya, però sí que és veritat que per als holandesos és molt important
ser puntual, ja que en cas contrari el professor et mirarà tan malament que no arribaràs tard mai més.
En contrast amb tot això em va semblar bastant estrany que els holandesos mengin com
si res a classe. A Espanya això està completament prohibit, fins i tot pots ser
acomiadat de classe si un professor
et veu menjar. Aquí és una cosa més acceptada, els estudiants comencen a menjar els seus entrepans o a beure les seves sopes
mentre el professor està donant la classe, i fins i tot et diuen “que aprofiti”,
això mai passaria a Espanya!!
En conclusió, la meva estada als Països Baixos ha estat molt positiva. He après moltes coses que no puc explicar
amb una sola entrada al blog Mòbils BiD. Aquesta experiència és molt útil (tot i que jo ja venia d'una vida independent amb els de casa)
pel fet que et fa adonar-te de moltes coses i valorar-ne moltes més. Com que moltes coses són diferents al meu país, ara
aprecio molt més el que tinc
a casa (al meu país), i de la mateixa manera sóc conscient
també de tot allò que estem fent malament
a Espanya.
Anna Noguera, annanr92@gmail.com
Per a més informació, feu click aquí o contacteu amb Nohelia Zambrano (nzambrano@senescyt.gob.ec ).
