Pràctiques d'estiu a la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Munic

Hola gent, com ha anat l’estiu? Jo he gaudit d’un esplèndid agost a la meravellosa ciutat de Munic.

Em dic Núria i estic fent els darrers crèdits de la Diplomatura. Com que ja em queda poquet per acabar, aquest estiu he decidit gaudir d’una de les experiències que la facultat posa a disposició dels alumnes: les pràctiques d’estiu, i cal dir que ha estat una gran experiència, tant a nivell formatiu com ociós.

El meu destí ha estat la biblioteca Augusto Roa Bastos del Instituto Cervantes de Munic. La seu del Instituto està ubicada al centre de la ciutat, darrera de la Residenz, la residència dels prínceps electors de Baviera; és a dir, al rovell de l’ou de la vida muniquesa. L'Instituto Cervantes, present en forces ciutats d’arreu del món, s’encarrega de donar a conèixer la llengua i la cultura castellana i hispanoamericana mitjançant cursos de llengua, activitats culturals, presentacions de llibres i autors, etc. A més del castellà, si hi ha demanda, també es fan cursos de català, basc i gallec, però, almenys a Munic, no són molt freqüents. De castellà sí que fan força cursos ja que, segons els alemanys, el castellà és una llengua de moda i que sona força bé. Deu ser perquè l’alemany és una llengua de dura sonoritat que troben que el castellà és una llengua musical?

La tasca principal de la biblioteca és, doncs, donar suport a totes les activitats de l'Instituto i garantir que tota la gent que té “hispanofília” pugui satisfer les seves necessitats culturals. Cal dir que els usuaris de la biblioteca són força heterogenis: tant alemanys que volen aprendre castellà, com estudiants de secundària que estudien castellà a l’escola i han de fer algun treball relacionat, com gent provinent de l’estat espanyol o Llatinoamèrica que viu a Munic. El fons bibliogràfic està format per uns 27.000 documents entre monografies, publicacions periòdiques, material audiovisual i sonor. Els documents estan repartits en tres espais: la sala de consulta, amb uns 17.000 documents, l’arxiu i el dipòsit. Hi treballen tres persones: dues bibliotecàries, la Cristina i la Sònia, i un auxiliar, en Tito; la biblioteca obre de dilluns a dijous de 12 a 19 h i els divendres pel matí. En els gairebé 20 anys que fa que existeix l'Instituto, al voltant d’uns 100.000 muniquesos s’han fet el carnet de la biblioteca.

El meu horari ha estat de dilluns a dijous, de 13 a 18:30 h, és a dir, cinc hores al dia, amb mitja horeta per dinar i els divendres lliures! Tot i ser mes d’agost, la biblioteca ha estat força concorreguda: alumnes, usuaris habituals, visitants i curiosos. Entre tots ells i les feines a realitzar, no he tingut temps per avorrir-me. Les tasques han estat diverses i, des de la biblioteca, m’han donat plena llibertat per organitzar-me el temps de manera que pogués anar combinant-les.

Les tasques han estat les següents:

• Atenció als usuaris. Préstec i devolució de documents, alta de nous usuaris i orientació bibliogràfica. El fet de no saber ni un borrall d’alemany no ha estat pas un problema, però ha donat lloc a algunes situacions força còmiques amb els usuaris dels cursos elementals de castellà. Per sort, sempre hi havia algú a la biblioteca (treballadors o usuaris) disposats a traduir. Pels bibliotecaris, el fet que jo no sabés alemany era una bon a cosa, ja que així els alumnes de l'Instituto podien practicar amb mi!
• Gestió de la col·lecció local. Fer cerques bibliogràfiques per identificar les monografies i articles de la biblioteca que tractin les relacions hispano-germàniques, per tal de fer una bibliografia especialitzada.
• Reclassificació de les lectures fàcils. La biblioteca té un important fons de monografies per a l’aprenentatge del castellà; entre aquests documents hi ha les lectures fàcils. La feina ha consistit a assignar noves signatures adaptades al marc comú europeu de referència per a les llengües.
• Catalogació analítica. La biblioteca rep una trentena de revistes, de les quals tres formen part de la col·lecció local, bé perquè s’editen a Alemanya, bé perquè tenen articles en castellà i alemany, o bé perquè tracten de les relacions hispano-germàniques. Les tres biblioteques del Instituto Cervantes d'Alemanya (Berlín, Munic i Bremen) estan buidant els sumaris d’aquestes tres revistes, tant els números actuals com tots els anteriors a l’any corrent.
• Procés tècnic dels documents i col·locació del fons.

El programa de gestió de biblioteques que s’utilitza és Absysnet, de Baratz. És un programa força complet i una mica complex d’usar ja que hi ha molts mòduls i, a vegades, algunes opcions no resulten massa clares, però funciona prou bé. Fa un parell d’anys totes les biblioteques del Instituto Cervantes del món van començar a usar la darrera versió del programa Absys, és a dir, Absysnet i això els ha permès poder tenir els catàlegs en xarxa. El problema que hi ha ara, però, és que actualment no hi ha llistes controlades ni d’autoritats ni de matèries i molts registres bibliogràfics estan repetits, tot i que sembla que, a poc a poc, estan començant a fer neteja del catàleg.

Trobar una habitació on viure ha estat una mica complicat. Des de la biblioteca em van facilitar una llista d’entitats i empreses que lloguen habitacions, però no em va resultar massa útil; finalment he acabat trobant casa a través dels contactes internacionals de l’esplai. He viscut al barri de Berg am Laim, a uns 20 minuts del centre en metro o 35 minuts en bici. I és que a més de llogar-me l’habitació, també m’han deixat una bici! Munic és una ciutat força extensa, però té un bon sistema de transport públic i si es compren targetes setmanals o mensuals, resulta més barat que Barcelona. Però la manera més còmode, ràpida i feliç de desplaçar-se és amb bicicleta: carrils bici segregats i ben senyalitzats, cotxes respectuosos, vianants pel seu lloc, no Bicing's, infinits aparcaments de bicicletes, cap lladre... el paradís dels biciclistes!

Munic és una ciutat preciosa, amb multitud de coses per fer. És molt recomanable gaudir d’un bon llibre o una bona conversa en un Biergarten (Jardí de la cervesa), grans espais amb taules comunitàries on es troben muniquesos i guiris a fer una cervesa i un parell de bratswurts amb mostassa dolça i Bretzels, un pa salat amb forma de llaç. Pels que no prenem cervesa, hi ha una deliciosa beguda efervescent feta de suc de poma: l'Apfelsaftschorle! També és curiós visitar les fàbriques de cervesa i els seus locals, amb música bavaresa en viu. Com que és una gran ciutat, també hi ha un munt de museus, palaus, places, botiguetes de souvenirs, parcs, etc. per visitar. Òbviament també hi ha zones comercials i un piló de supermercats, alguns de força econòmics; l'única cosa que he trobat a faltar han estat els mercats: tota la carn i el peix s’han de comprar envasats i hi ha poques verduleries i fruiteries. Allò que no es pot deixar de visitar és l'Englischer Garten, un enormíssim parc enmig de la ciutat, fabulós per passejar, beure cervesa, anar en bici, prendre el sol, banyar-se i fer surf al riu Isar!

Però no només a Munic hi ha coses xules per visitar. Als afores, hi ha l'Starnberger See, un llac enorme on es pot nedar entre ànecs i cignes, tot contemplant els Alps de fons. Una mica més lluny, prop de la frontera amb Àustria i la zona del Tirol, hi ha els atractius turístics més importants de Baviera: l'Schloss Neuschwanstein, famós per ser el model de castell del famós castell de la Disney; el Zugspitze, la muntanya més alta d'Alemanya; l'Schloss Linderhof, un bonic palau del rei Ludwig II amb una gruta artificial on Wagner hi feia concerts. A més a més, tota aquesta zona dels Alps és encantadora: amb petits poblets de muntanya amb les façanes de les cases completament pintades, un menjar deliciós, pintorescos habitants vestits amb la indumentària tradicional i un paisatge muntanyós ple de verd i de llacs. Però l’excursió més fascinant que he fet ha estat a Legoland Deutschland: un parc d’atraccions de la Lego, amb multitud de peces i figures i amb una representació de Venècia, Frankfurt, Berlín, Suïssa o l'Allianz Arena de Munic en miniatura, fetes amb centenars de milers de peces i amb estructures mòbils. És un lloc excels que cal visitar, sens dubte!

No puc acabar aquesta explicació sense fer menció de les meves visites bibliotecomaníaques. He visitat la Bayerische Staatsbibliothek, la Biblioteca Estatal de Baviera. La biblioteca va ser creada el 1558 pel duc Albert V i és una de les biblioteques més grans d'Alemanya. Actua com a biblioteca local de Munic, regional de Baviera i estatal, tot formant part de la virtual Biblioteca Nacional alemanya que està repartida entre Berlín, Frankfurt, Leipzig i Munic, tal i com pertoca a un estat federal. La meva sorpresa ha estat majúscula en el moment que m’han permès accedir a la sala de consulta sense carnet ni prèvia presentació del document d’identitat. Dels quasi bé 10 milions de volums que conté, uns 92.000 són manuscrits els quals procedeixen, majoritàriament, dels monestirs secularitzats al llarg del s. XIX. L’altra biblioteca que he visitat és la Internationale Jugendbibliothek, la Biblioteca Juvenil Internacional, la biblioteca infantil i juvenil més gran del món; va ser creada a mitjans del s. XX per la Jella Lepman; el fons està format per més de mig milió de volums en unes 130 llengües. Tot i la gran quantitat de volums, és una biblioteca petitona i molt acollidora, ideal per a fer-hi unes pràctiques d’estiu! La darrera visita ha estat a La Botica Hispanoamericana, una llibreria especialitzada en la llengua i la cultura castellana i hispanoamericana, molt concorreguda pels usuaris de la biblioteca del Cervantes. A més a més, s’hi poden trobar traduccions alemanyes d’obres en castellà i viceversa. És un bon lloc per trobar-hi literatura alemanya per endur-se de record cap a casa; en el meu cas: Cantar de los Nibelungos i Opiniones de un payaso d'Heinrich Böll.

En conclusió, m’ho he passat pipa i he pogut començar a tastar aspectes d’allò que serà la meva vida professional un cop diplomada. Això sí, espero poder allargar la carrera una micona per a poder seguir gaudint d’aquesta experiència un parell d’estius més! Aprofito per agrair a la Candela i a l'Amadeu tot l’esforç que fan i l’entusiasme que posen per tal que puguem gaudir d’aquesta oportunitat.

Ara només queda decidir el proper destí. Us hi apunteu? Apa, salut i alegria.

PD. Us deixo el vincle a les fotos que he fet. Les fotos del Legoland són meravelloses!

A la turca: consells per als viatgers a Turquia

A LA TURCA

Guia per facilitar els preparatius i l’estada a ISTANBUL/Turquia

Les alumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que hem estat de pràctiques a l’Instituto Cervantes d’Istanbul (Mercè Aguilà, Judith Cordero i Montse Riu), hem volgut agrupar tota aquella informació rellevant que ens ha ajudat tant a la nostra estada a la ciutat otomana com a viatjar pel país. Esperem que us sigui ben útil i no deixeu de llegir els nostres comentaris!!!On trobar allotjament?
Tan fàcil com visitar la web d’Expatriates: http://www.expatriates.com/, posar un anunci (Rooms wanted) o contestar-ne algun dels anunciats (Rooms available). La majoria d’anuncis que ofereixen habitació contenen fotos, informació detallada de l’habitatge i condicions de pagament. Des de l’opció Place an Ad podreu introduir el vostre anunci. En la majoria dels casos es demana una fiança que no és necessàriament l’import d’un mes. Respecte a la fiabilitat dels propietaris és la mateixa que en el nostre país i per l’idioma no patiu que tothom utilitza l’anglès com a llengua vehicular amb els estrangers.

Enllaç referent a Turquia:
http://www.expatriates.com/classifieds/trk/La millor zona per residir és el districte de Beyoğlu, on és l’Instituto:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Beyo%C4%9FluL’Instituto Cervantes es troba just entre Tarlabaşı Bulvarı i Zambak Sok, molt a prop de Taksim:

http://estambul.cervantes.es/es/donde_esta_instituto_cervantes.htm
Com arribar-hi?

Tots els portals de viatges porten a Turquia. Per volar cap a Istanbul es pot fer de manera directa o fent escala.

http://www.terminalA.es/, http://www.edreams.es/, entre molts altres.
De l’aeroport al centre d’Istanbul (Taksim)

Es pot agafar metro, bus o taxi. Totes les opcions a: http://www.ataturkairport.com/en-EN/Pages/Main.aspx
Per anar directament a la zona de Taksim, l’opció més senzilla, per la primera vegada que es visita la ciutat, és agafar el Havas, que t’hi porta directament des de davant de la terminal d’arribades de l’aeroport:
http://www.havas.com.tr/en/Pages/default.aspx
Una altra opció és agafar un autobús urbà, el 96T, que fa més parades però és més barat i també et deixa a Taksim. En aquesta pàgina hi ha informació detallada d’aquesta línia i de la resta de transports de la ciutat:
http://www.iett.gov.tr/en/

Per saber-ne més de Turquia

Cal saber que...
La diferència horària és d’una hora més; per entrar al país es necessita passaport i visat, aquest es tramita un cop s’arriba a l’aeroport i té un cost de 10 €; la moneda és la nova lira turca (YTL), molt a prop de l’Instituto hi ha una oficina de canvi. A continuació tres webs que ajuden a resoldre aquest tipus de dubtes, però també amb contingut sobre cultura, turisme, gastronomia i molt més:
http://www.turquia.com/

http://www.aturquia.com/

http://www.turismodeturquia.com/
Blocs i enllaços d’interès

Instituto Cervantes de Estambul:
http://estambul.cervantes.es/es/default.shtm

Biblioteca Álvaro Mutis:
http://estambul.cervantes.es/es/biblioteca_espanol/biblioteca_espanol.htm

Blog de la Biblioteca Álvaro Mutis, una manera de tenir el primer contacte amb la biblioteca:
http://estambulcervantes.wordpress.com/
Blog d’Andrés Mourenza, un gallec a Turquia, val molt la pena donar una ullada al bloc d’aquest jove periodista, qui ens apropa a les diverses realitats de Turquia:
http://www.noticiasdesdeturquia.blogspot.com/
Agències de viatges turques
Kirkit és altament recomanable, tant a nivell personal com per les principals guies de viatges de caire alternatiu. A Istanbul hi ha la seu principal:
http://www.kirkit.com/
Viatjar per Turquia en transport públic
A causa de no haver-hi una bona xarxa ferroviària, el principal mitjà de transport entre les províncies són els autobusos, els quals són moderns, ràpids, nets, puntuals i freqüents. A més durant el trajecte s’ofereix alguna beguda, cafè o te i algun pastisset de forma gratuïta:
http://www.turkeytravelplanner.com/trans/Bus/
La Guia


Sense que hi tinguem cap mena de comissió, volem recomanar-vos Lonely planet com la millor guia per a informació de tipus pràctic:

http://www.lonelyplanet.es/Guias_Viaje_Turquia_2_229.html
És evident que les coses canvien, per tant part d’aquesta informació no serà vàlida d’aquí a un temps, us animen perquè feu les vostres aportacions i modificacions.

Per cert!!! en turc «biblioteca» és diu KÜTÜPHANE

Per Mercè Aguilà, Judith Cordero i Montse Riu
Setembre 2009

Últimes valoracions de l'Erasmus a Grècia

Bàsicament, ha estat la millor experiència que he tingut mai a nivell personal. He conegut gent excel·lent, he fet amics autòctons i d'altres països, he millorat l'anglès i el grec modern i m'ho he passat molt bé. A més, he estat vivint amb les millors companyes de pis del món, una francesa i una alemanya, i ja hem viatjat juntes a Berlín i Istanbul. La propera parada és Lió!

Acadèmicament m'ha anat bé. He acabat la carrera, i amb molt bones notes: he tret dos 10 i un 8! Però les classes de biblioteconomia són en grec, cosa que fa més difícil les assignatures. Feia una assignatura de lliure elecció adreçada a Erasmus que era en anglès. Aquesta assignatura era gratuïta i ens feien excursions per la Macedònia grega, a més d'ensenyar-nos danses tradicionals, vestits, història de Grècia... amb les pràctiques estic més descontenta. Em van posar la màxima nota, però hi vaig haver d'assistir durant 5 mesos 6 hores diàries, mentre que el Pràcticum aquí és de 3 mesos, 4 hores... A més, als grecs els paguen les pràctiques, però a mi no me les van pagar. És a dir, en aquest cas l'estudiant surt perjudicat, perquè treballa més i gratuïtament. Almenys, com que jo parlava la llengua, vaig estar fent feina de bibliotecària, catalogant publicacions periòdiques i no vaig tenir la sensació d'estar perdent el temps.

Jo vull animar que marxi la gent del país, que si vas a països de l'Est no surt tan car, i és una experiència meravellosa.

Us passo un enllaç a un bloc que feia al principi d'estar al país, quan tot em cridava l'atenció. A més, si hi ha alguna persona interessada a marxar a Grècia, que no tinguin cap problema en posar-se en contacte amb mi (l'Amadeu Pons té el meu correu).

[Missatge anterior sobre aquesta experiència: http://mobilsbid.blogspot.com/2009/04/experiencia-erasmus-thessaloniki.html]

Informació d'allotjament a Berlín

Les noies que enguany han fet les pràctiques d'estiu a Berlín ens han fet arribar aquests enllaços (de confiança, segons ens han dit) perquè els futurs estudiants tingueu més facilitats per trobar pis. Aquí ho teniu.

Per compartir pis:
http://www.wg-gesucht.de/wg-zimmer-in-Berlin.8.0.1.0.html
http://www.studenten-wg.de/Berlin,wg.html

Residències d'estudiants:
http://www.studentenwerk-berlin.de/en/wohnen/index.html

Una agència on parlen espanyol:
http://www.city-wohnen.de/eng/berlin/flat-search/

Aprofitem l'entradeta per demanar que ens feu arribar al bloc informació similar d'altres països.

Esperem que siguin d'utilitat per a altres estudiants!

Pràctiques d'estiu al CERN

Hola, em dic Daria i durant els dos mesos d’estiu he estat fent les pràctiques a la biblioteca del CERN a Ginebra. El CERN és una de les organitzacions més importants a nivell mundial de recerca en física de partícules on hi treballen físics d’arreu del món. Actualment estan enllestint els últims preparatius per poder iniciar, si és possible al novembre, l’accelerador de partícules més gran que s’hagi creat mai per recrear les condicions immediatament posteriors al Big Bang. Vaig assistir a una de les visites guiades que fan per al públic en general on un jove físic ens va fer una visita força detallada sobre el Large Hadron Collider. Fa uns mesos era possible baixar els 100 meres sota terra on està situat aquest accelerador, però ara, per motius de seguretat i perquè falten pocs mesos per iniciar la màquina ja no deixen baixar-hi a ningú i únicament ho vam poder veure des de dalt.

A la biblioteca del CERN hi treballen 21 persones, també de diverses nacionalitats, i també hi ha 6 estudiants que estan cursant “formació professional” a Suïssa, i que treballen unes hores a la setmana a la biblioteca, fins i tot durant l’estiu. Durant les dues primeres setmanes de juliol, la meva responsable, una persona molt amable en tot moment, em va demanar que elaborés un estudi sobre diverses eines digitals per saber quin seria el millor mètode per preservar la informació digital dels editors en els quals la biblioteca està subscrita. La meva segona tasca que vaig realitzar, consistia a processar amb UNIX tot un seguit d’articles que tractaven sobre el CERN i estaven en diverses llengües (fins i tot, en vaig trobar un parell que eren en català). L'última setmana també vaig haver de redactar un manual amb els passos a seguir per processar articles, ja que el procediment per processar constava de diferents passos.

A Ginebra vaig estar allotjada en una residència d’estudiants, a 20 minuts del centre. Per trobar allotjament a Ginebra és una mica complicat i s’ha de fer amb antelació per poder trobar una plaça. Per anar al centre de pràctiques cada dia m’havia de desplaçar fins a les afores de Ginebra perquè el CERN està situat gairebé a la frontera amb França. He de dir que Ginebra m’ha resultat una ciutat molt agradable, tranquil·la i segura per viure-hi, i no és gens estressant. El fet de ser una de les ciutats més internacionals del món fa que molta gent tingui coneixements d’anglès i alhora, és una ciutat on hi conviuen persones de diferents nacionalitats i cultures. La majoria de gent que he conegut acostumen a especificar quins són els seus orígens ja que encara que visquin a Suïssa són descendents d’altres països. Un altre punt a destacar dels suïssos és la seva coneguda puntualitat en els seus transports públics i que funcionin amb pràcticament cap incidència; a part, hi ha molt bona combinació per poder-te moure amb comoditat per la ciutat. El fet d’estar en un altre país m’ha permès fer turisme per altres racons de Suïssa, tot i que els trens són una mica cars... Suposo que s’ha de compensar d’alguna manera el seu bon funcionament!

Que si per a mi ha estat una bona experiència? Sens dubte puc dir que ha estat una experiència irrepetible!!

Daria

Oferta de feina per a l'Instituto Cervantes

L'Instituto Cervantes, entitat molt coneguda dels lectors d'aquest bloc perquè acull estudiants nostres en pràctiques durant els estius, ha fet pública una convocatòria per contractar bibliotecaris per a diversos dels seus centres.

Concretament, per a Beirut, Belo Horizonte, Damasc, Fes, Porto Alegre, Sofia, Tel Aviv, Tetuan, Tunis i Xangai.

Aquí podreu veure el text de referència: http://intranet.cervantes.es/convocatorias/20090923/Bases%20convocatoria%20p%C3%BAblica%20BIBLIOTECARIOS%202009.pdf

Les sol·licituds cal presentar-les amb un model normalitzat: http://intranet.cervantes.es/convocatorias/20090923/ANEJO%20I%20Solicitud%20de%20participación%20BIBLIOTECARIOS%20pública.doc

El termini per presentar les sol·licituds acaba el 23 de setembre de 2009.

A banda de les places per a les biblioteques, l'Instituto Cervantes ofereix altres llocs de treball: http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/ofertas_empleo_centros.htm

Berenar de cloenda de les pràctiques d’estiu 2009

El passat dilluns, dia 14 de setembre, estudiants i responsables del programa de pràctiques d’estiu a l’estranger ens vam reunir per intercanviar les experiències viscudes durant les estades als altres països. Una quinzena dels estudiants van poder venir i transmetre’ns els aprenentatge i les vivències dels mesos d’estiu.

En general, tant els centres com els alumnes han quedat molt satisfets amb les estades. Fins i tot, dues estudiants retornaran a les biblioteques de pràctiques però aquesta vegada amb un contracte laboral. Enhorabona!

Tal i com els hi vam fer arribar a ells, aprofitem l’entradeta al bloc per demanar que qualsevol proposta de nous centres, suggeriments de millora, informació d’allotjament, etc. que sigui d’interès per a futures ocasions ens la podeu fer arribar personalment o aquí mateix.

Us fem saber que ja hem començat a treballar per les pràctiques d’enguany!

Pràctiques a l'Istituto Universitario Europeo

Descriure els 11 mesos que porto a la biblioteca de l'Istituto Universitario Europeo (IUE) sembla una missió impossible. Moltes experiències noves, nous amics d'arreu d'Europa, una nova ciutat per descobrir, una llengua molt semblant al català que ajuda a sentir-se com a casa... i una biblioteca amb canvis constants i amb gent que té ganes de fer la feina ben feta.

L'IUE és una institució ubicada a San Domenico di Fiesole que des de l’any 1972 s’encarrega de fomentar la recerca des d’una perspectiva europea en els camps de l’economia, la història i les ciències polítiques i socials.

La biblioteca de l'IUE conté un fons que dóna resposta a les necessitats d'informació dels estudiants que realitzen la seva recerca en aquest centre. Ofereix un ampli ventall de serveis com: adquisició de bibliografia, servei de préstec interbibliotecari, ampli accés a recursos electrònics, connexió wireless, etc.

El personal que treballa a la biblioteca (com a la resta de l'institut) procedeix d'arreu del món, des d'Espanya fins als Estats Units, i molts d'ells tenen formació no bibliotecària (especialment els anomenats especialistes temàtics, que són els encarregats de conèixer les necessitats dels diferents departaments i dels seus estudiants per tal de mantenir un fons útil per a les seves necessitats).

Les persones que realitzen un període de pràctiques a la biblioteca col·laboren amb el departament de catalogació, el departament de servei als usuaris i préstec interbibliotecari, el d'adquisicions o al departament de publicacions periòdiques. En el meu cas, he treballat fonamentalment en aquest darrer departament, tot i que, com la resta dels meus companys, he col·laborat eventualment en projectes que afectaven d'altres departaments (com la revisió dels registres existents en el catàleg de la biblioteca) i, de forma contínua, he realitzat tasques d'atenció d'usuaris al servei de préstec.

En aquests moments som 6 becaris: dues noies de Praga, un noi suec, una noia grega i una altra noia catalana.

Viure un any a Firenze i treballar en aquesta biblioteca és una experiència que us recomano, perquè a banda de l'aprenentatge professional, personalment resulta una oportunitat única per conèixer gent que difícilment podries trobar en un altre ambient, i per viure a la Toscana, una de les zones més maques de tota Europa (viure a Firenze us permetrà tenir a l'abast molts indrets per visitar).

Joana Ferrer

Assistència com a voluntàries al congrés de l'IFLA 2009 (Milà)

Hola companys!

Som la Grelda Ortiz i l’Aina Giones i us escrivim perquè volem compartir amb vosaltres la nostra experiència al 75è Congrés de la International Federation of Library Associations. L'IFLA organitza un congrés mundial sobre centres d’informació, aquest any s’ha fet a Milà i el lema era: Libraries create futures: building on cultural heritage.

Unes xifres per començar: hi va haver un total de 3.931 persones registrades, 228 voluntaris, 34 periodistes, 128 expositors a la fira comercial, 30 intèrprets. Déu n’hi do, eh!  I què hi fèiem nostres allà? Hi vam anar a fer de voluntàries, per tant no ens van pagar res, però vam poder conèixer una pila de gent, assistir a les xerrades i fer turisme (què millor?)

Així que vam aterrar a la ciutat italiana vam localitzar el Milano Convention Center (ubicat a la vora de les parades d’Amendola i Lotto Fiera), i allà vam col·laborar en tot el que ens deien. Les feines van ser variades: des de muntar bosses per als congressistes, fer de punt d’informació pel recinte (era molt gran! 4 plantes en total), estar amb els traductors i intèrprets de l’IFLA Express, publicació que sortia cada dia amb notícies del congrés, ajudar els membres de l'IFLA o fins i tot imprimir els distintius d’entrada. Quan no fèiem de voluntàries teníem l'oportunitat d’assistir a una pila de presentacions. Es feia complicat triar què anar a sentir a cada moment perquè el programa era molt ampli i interessant  Entre les que vam poder anar, una de les que més em va agradar va ser la de les seccions de Management and Marketing i Academic and Research Libraries Libraries of the future - Libraries in the future: where will we stand 10 years from now?, on diferents professionals explicaven com promocionar serveis bibliotecaris. De les ponències presentades, la que ens va agradar més va ser la presentada per l’Eppo Van Nispen Tot Sevenaer de la DOK – Library Concept Center de Delf (Països Baixos). L’altra que ens va agradar va ser a la secció Libraries Serving Persons with Print Disabilities, les ponències giraven sobre diferents experiències i projectes de diferents biblioteques que donen servei a persones amb discapacitats. Entre les ponents es va presentar l'experiència de la biblioteca de Melbourne, a Austràlia. Va parlar també Hiroshi Kawamura i va parlar de l’accessibilitat, de la implementació i l’evolució del format Daisy al món. Una altra sessió molt interessant va ser Environmental Sustainability and Libraries SIG Libraries and awareness about sustainability, on bibliotecaris especialitzats en medi ambient explicaven les seves experiències en projectes, com ara els de RECIDA (la Red de Centros de Información y Documentación Ambiental), on a l'acabar la ponència van suggerir que per al proper congrés cadascun dels ponents portés el seu got per beure aigua (estalviant així els gots de plàstic que tenien en aquell moment a la seva disposició). A més a més d’assistir a les ponències, també vam visitar a l’àrea de presentació dels pòsters i els dels estands, on vam trobar gent d'empreses i centres relacionats amb el nostre àmbit com ara la British Library (que ofereix un nou sistema de pagament per subscripció) i de nous com Ebooks on demand, projecte al qual totes les institucions documentals (biblioteques, arxius, museus) poden afegir-se.

La veritat és que des del primer dia la ciutat de Milà ja ens va captivar... està plena d’encant. En el centre de la ciutat hi ha el Duomo (amb la Madonnina, símbol de la ciutat), l’Scala, la Galeria del Leonardo da Vinci, l’Església de Santa Maria de la Grazie i la Galeria Victore Manuele (coneguda com el saló de Milà), on hi ha les botiques més cares que hem vist mai! Caminant des del centre es pot anar a dos dels barris amb més encant de la ciutat: Breda i Navigli. Breda és per perdre’t entremig dels carrers empedrats, sentir música pel carrer o visitar esglésies super petites i amagades. Navigli és el barri dels bohemis, es troba al costat del riu i s’hi pot anar passejant per les botiguetes que munten cada dia a la tarda (res a veure amb els preus de la Galeria Victore Manuele!) o bé prendre alguna cosa o fer un mos (ells en diuen aperitiu i és un àpat a un preu modèlic durant unes hores del dia).

En fi, fins aquí la crònica... l’any que ve li toca a Suècia acollir el congrés de l'IFLA, concretament a la ciutat universitària de Gotenburg. Nosaltres si podem repetim; qui s’hi anima?

Grelda i Aina

Les fotos: 1a, vistes des del terrat del Duomo. És recomenable pujar-hi... és molt bonic el que s'hi veu. 2a, nosaltres mateixes ^^

Instituto Cervantes de Roma

Hola a tots!

Us tractaré d’explicar com ha estat la meva experiència de pràctiques a Roma.
Jo no havia esta mai a Itàlia i m’he trobat amb un país molt semblant al nostre... quant a horaris, menjars, forma de viure. I pel que fa a l’idioma, l’italià és bastant agraït, ja que té moltes paraules semblants al català i castellà. A més, els romans són bastant amables en general i es fan entendre, i fins i tot, saben algunes paraules en castellà. A més, estan molt acostumats al turisme i parlant una mica d’anglès també pots entendre’t pels llocs més cèntrics i turístics.

De la ciutat cal veure-ho tot, el centre i els voltants de Roma, esglésies, places... Però sobretot no deixeu de visitar el Panteó (el millor conservat de l’antiga Roma, és impressionant!) i els seus voltants, plens de cafès, botigues i restaurants.

I des de l’altra banda del riu Tíver (o Tevere en italià), cal passejar pel Trastevere, el barri obrer de Roma, ple d’encant, similar a un poble i amb molta vida nocturna.

Roma té moltes deficiències quant al transport públic, de metro n'hi ha molt poques parades, només dues línies (A i B), i el mitjà de transport per excel·lència és l’autobús. Tot i que n’hi ha molts i ben comunicats per la ciutat, estan molt massificats i la majoria de vegades sense aire condicionat. Altra cosa a saber, és que quasi ningú pica bitllet al pujar a l’autobús, així que no cal preocupar-se per comprar-ne a les tabaccheria (estanc) que és on els venen.

Al contrari del que havia escoltat, Roma no m’ha semblat una ciutat cara. Per exemple, un bitllet senzill de metro costa 1 €, mentre que aquí son 1,30 €. I totes les entrades de museus/monuments tenen descompte per als menors de 25 anys i poques arriben als 10 €. El menjar cal mirar de comprar-ho en supermercats barats, com el Conad (que fa molts descomptes), i pel que fa a la fruita i la verdura estan molt bé de preu.

La roba i el calçat és una de les coses que he trobat més cares, però es poden trobar botigues d’aquí millor de preu com H&M o Zara.

També hi ha un centre comercial ben comunicat amb la línia 38 de bus (Vigne Nuove) que es diu Porta di Roma, on a més de botigues, supermercat, cinemes... també hi ha Decathlon i Ikea.

Els preus dels pisos, igual que aquí a Barcelona, són desorbitats, i a l’hora de buscar pis per compartir és difícil trobar habitacions per menys de 400-500 €.

A Roma el més important és que l’allotjament estigui el més a prop possible de la feina o universitat, i ben comunicat amb autobusos. A partir d’aquí, jo crec que el millor és llogar una habitació, ja que dóna molta llibertat a l’hora d’entrar i sortir, i també de conèixer i de relacionar-te amb gent.

Jo vaig trobar l’habitació per mitjà de http://www.easystanza.it/, però també n’hi ha altres com http://www.affittasi.com/. El més important és assegurar-se de les condicions del pis, de les despeses i de la forma de pagament. En la majoria de casos, el propietaris demanen que els facis el pagament del lloguer a l'avançada (per mitjà d’una transferència) per tal de fer la reserva. En principi no pots fiar-te de qualsevol, així que el més recomanable és assegurar-te de demanar totes les dades al propietari (sobre el pis i sobre ell, telèfon, adreça) i demanar també fotografies del pis i de l’habitació per veure com és. D’altra banda, jo el que vaig fer també és pactar amb el propietari d’enviar només la meitat del lloguer (i no el lloguer sencer com em demanava).

Jo vaig llogar una habitació al barri Africano, a prop del Cervantes i amb molt bona comunicació d'autobusos i tren (estació Nomentana).

Pel que fa a la Biblioteca María Zambrano (via di Villa Albani, 16, barri Salario-Pinciano), des de fa menys d’un any està dirigida per Milagros García, una bibliotecària amb molta experiència, ja que anteriorment ha estat també directora al Cervantes de Varsòvia i El Caire. És molt agradable i sempre va tenir cura que estigués bé i d’ensenyar-me el màxim perquè pogués aprendre.

Tenen molta feina i poc personal, només una bibliotecària per a fer les feines específiques i sobreviuen a base de becaris.

Encara que són becaris no especialitzats en BiD, tenint en compte que han de saber castellà per a estar al Cervantes i que és molt difícil trobar gent a Roma que tingui estudis bibliotecaris i a més, que sàpiga espanyol.

Bàsicament, les meves pràctiques han consistit a catalogar. He estat catalogant tot tipus de monografies, novel·la, llibres de didàctica, contes infantils, etc. I ho he fet mitjançant els camps bàsics per a monografies d’Ibermarc (jo diria que pràcticament igual que Catmarc) amb el sistema de gestió bibliotecària Absysnet, un programa molt fàcil d’utilitzar i amb una interfície molt amigable.

De les grans coses que he pogut fer ha estat catalogar tot el fons María Zambrano, ja que estava pendent de fer-se i de penjar al catàleg.

També vaig revisar registres ja fets i els vaig modificar si estaven incorrectes. I d’altra banda, vaig donar d’alta exemplars i vaig fer préstecs.

Donada la feina que tenen i la manca de personal, em van comentar de treballar a la biblioteca uns mesos després de l’estiu.

Jo sabia de la necessitat que tenien de contractar algú, però no pensava que m’ho oferissin a mi...
Qui m’ho havia de dir que tornaria a Roma i amb feina de bibliotecària!

En principi marxaré a mitjans d’octubre fins al desembre, fins a vacances de Nadal. Em faran un contracte similar als de “fi d’obra” i amb bon sou, ja que em pagaran com a bibliotecària diplomada.

A més, la directora m’ha promès que m’ensenyarà moltes altres tasques de les que ja he realitzat.

Sóc conscient que he tingut molta sort i intentaré aprendre el màxim i fer-ho el millor possible per tal d’agrair la confiança que la directora ha dipositat en mi.

Us recomano, si podeu (i si el pressupost us ho permet) fer pràctiques a l’estranger, val la pena, ja que no només aprens d’uns país o cultura, també d’altres formes de gestionar i fer a una biblioteca.