Els estudiants d’entre 18 i 30 anys que ja siguin beneficiaris d'una beca general o de mobilitat del Ministeri d'Educació i Ciència poden sol·licitar un ajut complementari per a la realització de cursos d’anglès, francès o alemany durant el proper estiu a l'estranger. Podeu obtenir més informació al següent enllaç:
http://www.mec.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?area=becas&id=455
Important: el termini per presentar les sol·licituds acaba el proper 27 de març de 2008.
dimecres, 27 de febrer del 2008
dimarts, 26 de febrer del 2008
Erasmus a Aberystwyth
Una imatge val més que mil paraules, o això diuen, no sé si aquesta imatge pot descriure tot el que vaig sentir quan ho vaig veure en directe; només puc dir: Is a very beautiful place.
Realment quan vaig decidir marxar d'Erasmus no tenia massa clar el lloc, i vaig parlar amb l'Amadeu per acabar de decidir-me.
Ara que estic aquí sé que vaig triar l'opció correcta.
Decidir fer un Erasmus comporta bastanta feina encara que no ho sembli (papers, compres, bitllets, pensar en tot) però un cop hi ets se t'oblida tot.
El dia 28 de gener vaig agafar un avió des de Reus a Londres (cosa que no recomano a ningú; hi ha opcions millors com Birmingham o Bristol, però jo no ho sabia, i els bitllets de tren és millor comprar-los per Internet perquè et surtin més barats). I un cop a Londres, vaig emprendre un camí de 8 hores fins arribar a Aberystwyth.
Els primers dies vaig estar força desorientada, que si fes uns papers per aquí, que si vés cap allà, fins que et matricules, et fas el carnet de la biblioteca (que és la targeta universitària) i la targeta d'autobús, ja que les facultats estan una mica lluny.
Al cap de dos dies d'arribar ja van convocar un social event i allà vaig conèixer els que a hores d'ara ja puc considerar els meus amics.
Un cop començades les classes ho vaig passar fatal, sobretot perquè el meu nivell d'anglès no és gaire bo; la primera classe vaig sortir pensant que quins pensaments havia tingut per marxar de Barcelona, pensava a refer la maleta i donar mitja volta. És increïble pensar que saps anglès perquè un cop aquí veus que tot el que t'han anat ensenyant et serveix de molt poc.
Al final vaig decidir que no podia tirar la tovallola i que si havia vingut a aprendre anglès ho aconseguiria. Passades unes quantes setmanes el tema llengua ja l'he solucionat bastant, parlar em costa molt, però entendre ja no tant, sobretot és important escoltar la ràdio o la tele: et serveix moltíssim.
Arriba el primer cap de setmana i te'n vas al pub amb els amics a fer les típiques pintes i et sorprèn quan a les 4 de la matinada et fan fora del pub o discoteca, t'hi acostumes.
Ja amb les setmanes comences a agafar el ritme d'anar a classe i t'ho passes molt bé, penso que el nivell
d'aquí no és com el de Barcelona, per les explicacions que fan i els requisits que demanen per aprovar veus que no són tan exigents com a la nostra facultat.
La facultat que podeu veure a la foto és la Information studies que és on s'imparteix biblioteconomia.
El poble és preciós i té mar, els primers dies va estar fent un temps horrible (pluja, fred), però després un bon dia va sortir el sol i hem tingut un petit estiu, la gent d'aquí anava amb pantalons curts i xancles i es banyaven a la platja, era increïble. Ara no fa mal temps del tot però tampoc fa sol.
Aprofitant els dies de sol hem anat a visitar els voltants d'Aber i la veritat és que hi ha unes vistes precioses, a diferència de Barcelona o en el meu cas de Terrassa: miris on miris només veus verd, hi ha moltes ovelles i veure el mar tranquil i des de la muntanya relaxa moltíssim.
També he anat a visitar la Biblioteca Nacional de Gal·les que és impressionant, la recomano a tothom, a part de les vistes al poble que té, per dins és una passada.
El món de les biblioteques aquí és molt diferent. A la biblioteca pública per agafar una pel·lícula has de pagar, per exemple, i a la biblioteca de la Universitat t'han de registrar el portàtil per tal que puguis connectar-te al wi-fi, realment aquests anglesos són força estranys.
Quan vas pel carrer les direccions dels cotxes estan posades del revés que a Espanya (per allò del volant a la dreta) i no tenen passos de zebra.
El menjar és el que porto pitjor perquè no conec les marques i aquí tenen menjar molt rar, la veritat, és de les coses que més trobo a faltar, aquí moltes hamburgueses i patates fregides, fins i tot hi ha kebabs però també són diferents que els que tenim allà.
Les festes estan molt bé però són completament diferents que a Catalunya, la música és diferent i a les discoteques no existeixen els cubates, només són petits gots amb una mica del que et demanis però valen força cars, una espècie de xupitos però més grans.
Les festes organitzades per nosaltres són les millors tot i que els recepcionistes de la residència sempre les acaben espatllant i fent-nos fora... diuen que tenim la música massa alta...
Després d'aquests dies he canviat el pensament i penso que és genial això de l'Erasmus. Cada vegada t'adaptes més i ja penso quan hagi de marxar, que em farà molta pena perquè és realment increïble, és una sensació que segur que us l'han explicat milions de vegades però cal viure-la.
Fins aviat,
Núria
Realment quan vaig decidir marxar d'Erasmus no tenia massa clar el lloc, i vaig parlar amb l'Amadeu per acabar de decidir-me.
Ara que estic aquí sé que vaig triar l'opció correcta.
Decidir fer un Erasmus comporta bastanta feina encara que no ho sembli (papers, compres, bitllets, pensar en tot) però un cop hi ets se t'oblida tot.
El dia 28 de gener vaig agafar un avió des de Reus a Londres (cosa que no recomano a ningú; hi ha opcions millors com Birmingham o Bristol, però jo no ho sabia, i els bitllets de tren és millor comprar-los per Internet perquè et surtin més barats). I un cop a Londres, vaig emprendre un camí de 8 hores fins arribar a Aberystwyth.
Els primers dies vaig estar força desorientada, que si fes uns papers per aquí, que si vés cap allà, fins que et matricules, et fas el carnet de la biblioteca (que és la targeta universitària) i la targeta d'autobús, ja que les facultats estan una mica lluny.
Al cap de dos dies d'arribar ja van convocar un social event i allà vaig conèixer els que a hores d'ara ja puc considerar els meus amics.
Un cop començades les classes ho vaig passar fatal, sobretot perquè el meu nivell d'anglès no és gaire bo; la primera classe vaig sortir pensant que quins pensaments havia tingut per marxar de Barcelona, pensava a refer la maleta i donar mitja volta. És increïble pensar que saps anglès perquè un cop aquí veus que tot el que t'han anat ensenyant et serveix de molt poc.
Al final vaig decidir que no podia tirar la tovallola i que si havia vingut a aprendre anglès ho aconseguiria. Passades unes quantes setmanes el tema llengua ja l'he solucionat bastant, parlar em costa molt, però entendre ja no tant, sobretot és important escoltar la ràdio o la tele: et serveix moltíssim.
Arriba el primer cap de setmana i te'n vas al pub amb els amics a fer les típiques pintes i et sorprèn quan a les 4 de la matinada et fan fora del pub o discoteca, t'hi acostumes.
Ja amb les setmanes comences a agafar el ritme d'anar a classe i t'ho passes molt bé, penso que el nivell
d'aquí no és com el de Barcelona, per les explicacions que fan i els requisits que demanen per aprovar veus que no són tan exigents com a la nostra facultat.La facultat que podeu veure a la foto és la Information studies que és on s'imparteix biblioteconomia.
El poble és preciós i té mar, els primers dies va estar fent un temps horrible (pluja, fred), però després un bon dia va sortir el sol i hem tingut un petit estiu, la gent d'aquí anava amb pantalons curts i xancles i es banyaven a la platja, era increïble. Ara no fa mal temps del tot però tampoc fa sol.
Aprofitant els dies de sol hem anat a visitar els voltants d'Aber i la veritat és que hi ha unes vistes precioses, a diferència de Barcelona o en el meu cas de Terrassa: miris on miris només veus verd, hi ha moltes ovelles i veure el mar tranquil i des de la muntanya relaxa moltíssim.
També he anat a visitar la Biblioteca Nacional de Gal·les que és impressionant, la recomano a tothom, a part de les vistes al poble que té, per dins és una passada.
El món de les biblioteques aquí és molt diferent. A la biblioteca pública per agafar una pel·lícula has de pagar, per exemple, i a la biblioteca de la Universitat t'han de registrar el portàtil per tal que puguis connectar-te al wi-fi, realment aquests anglesos són força estranys.
Quan vas pel carrer les direccions dels cotxes estan posades del revés que a Espanya (per allò del volant a la dreta) i no tenen passos de zebra.
El menjar és el que porto pitjor perquè no conec les marques i aquí tenen menjar molt rar, la veritat, és de les coses que més trobo a faltar, aquí moltes hamburgueses i patates fregides, fins i tot hi ha kebabs però també són diferents que els que tenim allà.
Les festes estan molt bé però són completament diferents que a Catalunya, la música és diferent i a les discoteques no existeixen els cubates, només són petits gots amb una mica del que et demanis però valen força cars, una espècie de xupitos però més grans.
Les festes organitzades per nosaltres són les millors tot i que els recepcionistes de la residència sempre les acaben espatllant i fent-nos fora... diuen que tenim la música massa alta...
Després d'aquests dies he canviat el pensament i penso que és genial això de l'Erasmus. Cada vegada t'adaptes més i ja penso quan hagi de marxar, que em farà molta pena perquè és realment increïble, és una sensació que segur que us l'han explicat milions de vegades però cal viure-la.
Fins aviat,
Núria
dijous, 21 de febrer del 2008
Nova becària de Relacions Internacionals
Hola a tots!
Sóc l’Alea Ardanuy, estudiant de 1r de llicenciatura en documentació, (l’any passat vaig acabar la diplomatura en BiD), i des d’aquesta setmana , sóc la nova becària de Relacions Internacionals de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. La meva tasca està relacionada amb tot el què fa referència a la mobilitat dels estudiants de la facultat, Erasmus, pràctiques a l’extranger i qualsevol altre programa que s’ofereixi des de la Facultat. Així doncs, estic a la vostra disposició per resoldre tots els dubtes que tingueu referents al tema. Per fer arribar les vostres consultes disposeu de la següent adreça de correu electrònic: ori-fbd@ub.edu.
Fins aviat!
Sóc l’Alea Ardanuy, estudiant de 1r de llicenciatura en documentació, (l’any passat vaig acabar la diplomatura en BiD), i des d’aquesta setmana , sóc la nova becària de Relacions Internacionals de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. La meva tasca està relacionada amb tot el què fa referència a la mobilitat dels estudiants de la facultat, Erasmus, pràctiques a l’extranger i qualsevol altre programa que s’ofereixi des de la Facultat. Així doncs, estic a la vostra disposició per resoldre tots els dubtes que tingueu referents al tema. Per fer arribar les vostres consultes disposeu de la següent adreça de correu electrònic: ori-fbd@ub.edu.
Fins aviat!
divendres, 15 de febrer del 2008
Promoció del Programa Erasmus
A més de posar cartells a les aules, d'enviar un missatge de correu electrònic a tot l'alumnat, de passar per les aules per insistir-hi, i de fer constar la informació al web de la Facultat, enguany hem portat a terme dues modestes innovacions per mirar d'augmentar la participació al Programa Erasmus.
Per un cantó, com ja es va anunciar, vam fer unes xapes amb el text «Erasmus: jo vaig marxar, pregunta'm!» que porten els estudiants que ja han gaudit d'una beca Erasmus en el passat i que encara són per la Facultat, per tal d'incentivar el diàleg amb els companys que no han tingut aquesta sort encara.
D'altra banda, com es pot veure en les fotos, vam instal·lar una taula informativa a l'entrada de la Facultat que va ser portada també per estudiants exErasmus. Ningú com ells poden transmetre una informació viscuda als seus companys.
A les fotos veiem Javier Aparicio i Maria Farràs.
El 20 de febrer, a les 14 hores, acaba el termini per presentar sol·licituds per aquest gaudir d'aquest programa el curs que ve.
Per un cantó, com ja es va anunciar, vam fer unes xapes amb el text «Erasmus: jo vaig marxar, pregunta'm!» que porten els estudiants que ja han gaudit d'una beca Erasmus en el passat i que encara són per la Facultat, per tal d'incentivar el diàleg amb els companys que no han tingut aquesta sort encara.
D'altra banda, com es pot veure en les fotos, vam instal·lar una taula informativa a l'entrada de la Facultat que va ser portada també per estudiants exErasmus. Ningú com ells poden transmetre una informació viscuda als seus companys.
 |  |
A les fotos veiem Javier Aparicio i Maria Farràs.
El 20 de febrer, a les 14 hores, acaba el termini per presentar sol·licituds per aquest gaudir d'aquest programa el curs que ve.
dilluns, 11 de febrer del 2008
Avui parlem amb... Cristina Monter
Cristina Monter Oliver és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona (va acabar la carrera el 1985) i actualment està estudiant el màster en Gestió de Continguts Digitals a la nostra Facultat.
Cristina, quan tu estudiaves la diplomatura no hi havia tantes oportunitats com ara per marxar fora, oi? Abans d'acabar la carrera havies marxat ja a l'estranger?
Hola! Efectivament, quan jo estudiava a la –aleshores- Escola de Biblioteconomia, no se’ns proposava cap oportunitat d’estudiar a l’estranger, ni existia el programa Erasmus. Sí que vaig plantejar-me, amb unes amigues de classe, d’anar a passar una temporada a l’estranger, però no va fructificar.
Els viatges que jo havia fet fins aquell moment eren familiars i turístics, però sortir per estudiar semblava molt complicat, ja que no sabies com obtenir informació al respecte, com convalidar estudis, etc.
Si no estic equivocat, quan acabes la diplomatura treballes uns anys al CIDEM, i després entres a treballar a la Universitat Pompeu Fabra. És correcte?
Sí, vaig treballar cinc anys al CIDEM, del Departament d’Indústria, i quan es va establir la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1990, hi vaig anar.
Però un dia vas prendre la decisió d'ampliar els teus horitzons... El teu següent lloc de treball se situa a Califòrnia. En quines companyies vas estar? Quina feina feies?
Inicialment vaig marxar a Califòrnia per motius personals, però aquest pas també em va permetre a nivell professional experimentar el que és treballar en empreses privades (fins llavors havia estat sempre a l’administració pública). Vaig treballar a la productora de bases de dades bibliogràfiques Information Access Company (Thomson Gale) i a la proveïdora d’infraestructura de recerca web LookSmart, a part de col·laboracions amb una associació sense ànim de lucre i amb McGraw Hill.
Pel que fa a les feines, vaig fer d’editora, indexant articles de revista per a una base de dades bibliogràfica, vaig treballar en l’àrea de gestió de vocabularis controlats, vaig crear els continguts d’una web de suport a l’aprenentatge del castellà, i a LookSmart vaig ser responsable de les taxonomies dels directoris d’Internet de diversos països, i finalment responsable de qualitat editorial per als directoris en llengües europees.
Torno una mica enrere: el moment en què prens la decisió de marxar. Et senties prou preparada des del punt de vista lingüístic? Creus que tenir una bona base en aquest sentit és indispensable per plantejar-se passar una temporada fora?
Quan vaig marxar parlava anglès, i havia estudiat francès, però la veritat és que quan et trobes en l’àmbit laboral l’exigència de nivell que suposa participar en reunions o escriure informes és ben diferent del que s’estudia a classe. Per sort la immersió lingüística és la manera més ràpida d’aprendre o millorar un idioma. De tota manera, s’ha de tenir també en compte que en funció del domini de l’idioma estaran les ofertes de treball a les que puguis optar: si no t’expresses prou bé, no trobaràs feines de gaire responsabilitat.
Després d'Estats Units tornes a Europa: a París? Quin era el teu nou entorn laboral?
A París vaig anar amb l’empresa on treballava a Califòrnia, LookSmart, de manera que va ser més una transició que un gran canvi. A l’oficina de París convivien els departaments editorial i comercial, i un dels reptes principals era defensar la qualitat editorial en front de les necessitats dels venedors del producte, que n’eren els usuaris més exigents però a la vegada desconeixien en gran part el procés editorial. També treballava estretament amb els equips editorials d’altres tres oficines situades a Europa, i amb el departament de desenvolupament de software, que estava a Londres.
Havies planificat prèviament quant de temps estaries fora, o vas anar prenent decisions sobre la marxa? Et vas integrar bé en cada nova ciutat on residies, o sempre et queda la sensació de ser una «estrangera»?
No havia planificat el meu itinerari, al contrari, vaig anar escollint opcions conforme se’m presentaven. A Califòrnia em vaig integrar molt bé, al principi em va costar però com que hi vaig estar sis anys vaig tenir prou temps d’acostumar-me a la cultura i les maneres de fer, i sentir-me finalment a casa. En canvi, a París sí que em vaig sentir sempre una mica estrangera, no és una societat tan oberta ni permeable com l’americana.
Finalment, tornes a Barcelona. Contenta, de l'experiència viscuda?
Molt contenta de les experiències i els aprenentatges viscuts. Passes moments difícils, al principi et trobes amb situacions que no entens, però val molt la pena.
Ens pots dir algunes coses bones i algunes coses dolentes, de viure a l'estranger?
Les coses bones són sobretot els petits èxits, les dificultats quotidianes que vas resolent, els amics d’arreu del món que posen en qüestió contínuament la teva manera de veure la vida, el fet que -en trobar-te en un lloc nou i sense arrels- és molt alliberador a nivell personal, i l’estat continu d’alerta i capacitat de sorpresa i d’aprendre.
Les coses dolentes... estar lluny de la família i dels amics de tota la vida, evolucionar separadament d’ells, i una certa solitud fins que no trobes la teva “xarxa” social i d’amics a cada lloc. Ah, i el menjar, molt important!
Per acabar, Cristina, algunes paraules adreçades als estudiants actuals, en relació a la possibilitat de marxar?
Animeu-vos! Viure i treballar a l’estranger és una de les oportunitats més enriquidores, professionalment i personalment, que se us presentaran a la vida!
Moltes gràcies per les teves paraules!
Cristina, quan tu estudiaves la diplomatura no hi havia tantes oportunitats com ara per marxar fora, oi? Abans d'acabar la carrera havies marxat ja a l'estranger?
Hola! Efectivament, quan jo estudiava a la –aleshores- Escola de Biblioteconomia, no se’ns proposava cap oportunitat d’estudiar a l’estranger, ni existia el programa Erasmus. Sí que vaig plantejar-me, amb unes amigues de classe, d’anar a passar una temporada a l’estranger, però no va fructificar.
Els viatges que jo havia fet fins aquell moment eren familiars i turístics, però sortir per estudiar semblava molt complicat, ja que no sabies com obtenir informació al respecte, com convalidar estudis, etc.
Si no estic equivocat, quan acabes la diplomatura treballes uns anys al CIDEM, i després entres a treballar a la Universitat Pompeu Fabra. És correcte?
Sí, vaig treballar cinc anys al CIDEM, del Departament d’Indústria, i quan es va establir la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1990, hi vaig anar.
Però un dia vas prendre la decisió d'ampliar els teus horitzons... El teu següent lloc de treball se situa a Califòrnia. En quines companyies vas estar? Quina feina feies?
Inicialment vaig marxar a Califòrnia per motius personals, però aquest pas també em va permetre a nivell professional experimentar el que és treballar en empreses privades (fins llavors havia estat sempre a l’administració pública). Vaig treballar a la productora de bases de dades bibliogràfiques Information Access Company (Thomson Gale) i a la proveïdora d’infraestructura de recerca web LookSmart, a part de col·laboracions amb una associació sense ànim de lucre i amb McGraw Hill.
Pel que fa a les feines, vaig fer d’editora, indexant articles de revista per a una base de dades bibliogràfica, vaig treballar en l’àrea de gestió de vocabularis controlats, vaig crear els continguts d’una web de suport a l’aprenentatge del castellà, i a LookSmart vaig ser responsable de les taxonomies dels directoris d’Internet de diversos països, i finalment responsable de qualitat editorial per als directoris en llengües europees.
Torno una mica enrere: el moment en què prens la decisió de marxar. Et senties prou preparada des del punt de vista lingüístic? Creus que tenir una bona base en aquest sentit és indispensable per plantejar-se passar una temporada fora?
Quan vaig marxar parlava anglès, i havia estudiat francès, però la veritat és que quan et trobes en l’àmbit laboral l’exigència de nivell que suposa participar en reunions o escriure informes és ben diferent del que s’estudia a classe. Per sort la immersió lingüística és la manera més ràpida d’aprendre o millorar un idioma. De tota manera, s’ha de tenir també en compte que en funció del domini de l’idioma estaran les ofertes de treball a les que puguis optar: si no t’expresses prou bé, no trobaràs feines de gaire responsabilitat.
Després d'Estats Units tornes a Europa: a París? Quin era el teu nou entorn laboral?
A París vaig anar amb l’empresa on treballava a Califòrnia, LookSmart, de manera que va ser més una transició que un gran canvi. A l’oficina de París convivien els departaments editorial i comercial, i un dels reptes principals era defensar la qualitat editorial en front de les necessitats dels venedors del producte, que n’eren els usuaris més exigents però a la vegada desconeixien en gran part el procés editorial. També treballava estretament amb els equips editorials d’altres tres oficines situades a Europa, i amb el departament de desenvolupament de software, que estava a Londres.
Havies planificat prèviament quant de temps estaries fora, o vas anar prenent decisions sobre la marxa? Et vas integrar bé en cada nova ciutat on residies, o sempre et queda la sensació de ser una «estrangera»?
No havia planificat el meu itinerari, al contrari, vaig anar escollint opcions conforme se’m presentaven. A Califòrnia em vaig integrar molt bé, al principi em va costar però com que hi vaig estar sis anys vaig tenir prou temps d’acostumar-me a la cultura i les maneres de fer, i sentir-me finalment a casa. En canvi, a París sí que em vaig sentir sempre una mica estrangera, no és una societat tan oberta ni permeable com l’americana.
Finalment, tornes a Barcelona. Contenta, de l'experiència viscuda?
Molt contenta de les experiències i els aprenentatges viscuts. Passes moments difícils, al principi et trobes amb situacions que no entens, però val molt la pena.
Ens pots dir algunes coses bones i algunes coses dolentes, de viure a l'estranger?
Les coses bones són sobretot els petits èxits, les dificultats quotidianes que vas resolent, els amics d’arreu del món que posen en qüestió contínuament la teva manera de veure la vida, el fet que -en trobar-te en un lloc nou i sense arrels- és molt alliberador a nivell personal, i l’estat continu d’alerta i capacitat de sorpresa i d’aprendre.
Les coses dolentes... estar lluny de la família i dels amics de tota la vida, evolucionar separadament d’ells, i una certa solitud fins que no trobes la teva “xarxa” social i d’amics a cada lloc. Ah, i el menjar, molt important!
Per acabar, Cristina, algunes paraules adreçades als estudiants actuals, en relació a la possibilitat de marxar?
Animeu-vos! Viure i treballar a l’estranger és una de les oportunitats més enriquidores, professionalment i personalment, que se us presentaran a la vida!
Moltes gràcies per les teves paraules!
dissabte, 9 de febrer del 2008
Beques de l’EMEA
L’EMEA (European Medicines Agency) és una agència de la Unió Europea que ofereix beques per a joves universitaris graduats, tant si tenen experiència professional com no, amb la finalitat que adquireixin experiència en un dels departament de l'EMEA; especialment els titulats en farmàcia, medicina, ciències de la vida, química o tecnologies de la informació.
La durada de la beca és de 5 mesos que poden començar al març o a l’octubre. Hi ha aproximadament 40 places. El termini per a la presentació de sol·licituds (es pot fer a través d’internet) acaba el dia 15 de juny per a la convocatòria de l’octubre.
La dotació de la beca consisteix que l’EMEA paga 1250 lliures mensuals i es fa càrrec del viatge i l’allotjament.
Els requisits imprescindibles per als candidats són: tenir un títol universitari o equivalent i un bon nivell i domini de l’anglès o llengües d’altres comunitats.
Per a més informació pràctica, consulteu:
http://emea.europa.eu/htms/general/admin/recruit/trainees.htm
La durada de la beca és de 5 mesos que poden començar al març o a l’octubre. Hi ha aproximadament 40 places. El termini per a la presentació de sol·licituds (es pot fer a través d’internet) acaba el dia 15 de juny per a la convocatòria de l’octubre.
La dotació de la beca consisteix que l’EMEA paga 1250 lliures mensuals i es fa càrrec del viatge i l’allotjament.
Els requisits imprescindibles per als candidats són: tenir un títol universitari o equivalent i un bon nivell i domini de l’anglès o llengües d’altres comunitats.
Per a més informació pràctica, consulteu:
http://emea.europa.eu/htms/general/admin/recruit/trainees.htm
Beques Fulbright
Les beques Fulbright, patrocinades pels governs de l’Estat espanyol i dels Estats Units, entre altres entitats, van dirigides a joves titulats universitaris en qualsevol àmbit del coneixement que estiguin interessats en màsters o projectes d’investigació predoctoral que es desenvolupin en universitats dels EUA.
El termini per a la presentació de sol·licituds (hi ha la possibilitat de fer-ho a través d’Internet) acaba el dia 7 de març, amb previsió d’obrir una altra convocatòria el gener de 2009. La resolució de les beques serà durant l’estiu de 2008.
La durada de la beca és de 10 a 12 mesos amb possibilitat de prorrogar-la un any més. La dotació correspon al finançament del viatge, la compra del material necessari, la manutenció, la matrícula a la universitat de destí i l’assegurança mèdica i d’accidents.
Requisits dels candidats: nacionalitat d’un país de la UE; haver-se titulat entre gener de 2002 i juny 2008; elevat nivell d’anglès; i, en alguns casos, experiència professional.
Trobareu tota la informació que us pot interessar a:
http://www.fulbright.es/book/view/314