Mòbils BiD

Bobcatsss 2012 a Amsterdam

2012-02-02T20:27:00.010+01:00

Com ja sabeu, BOBCATSSS és un congrés internacional de ciències de la informació, que es celebra cada any a una ciutat diferent d'Europa i que és organitzat (majoritàriament) per estudiants.

Aquest any es celebrava a Amsterdam, i s'ha notat, ja que el congrés ha fet rècord de participants (400). Encara que el congrés es faci a una única ciutat, sempre és un fruit d’una col·laboració entre vàries universitats, enguany: la Hogeschool van Amsterdam, la Hanze University of Applied Sciences Groningen i per últim la Stuttgart Media University.

Bé, i què fèiem nosaltres allà? Una mica de tot, el “Spanish team” estava format per: Eli Ramirez, Grelda Ortiz i Aina Giones (que guanyaren el premi al millor pòster!!), Vicent Gil i Karina Sánchez (que vàrem presentar un workshop), Adrià Piqué (que també va fer un pòster), Rosa Molina (workshop) i de Vanesa Giatas, Laia Manuel i Anna Noguera (que plantejaven un vídeo que tractava sobre les diferències entre el món de la informació entre Holanda i Espanya). Tots nosaltres acompanyats per Andreu Sulé i Candela Ollé, de la UOC.

No tot va ser congrés, vàrem visitar el Van Gogh Museum, el Rijkmuseum, la plaça Dam i la fabrica de Heineken entre altres coses, però sobretot vàrem passejar fins no sentir els peus. Sense oblidar com vàrem vórer el Madrid-Barça en un bar de mala mort i amb comentaristes en holandès.

El tracte dels organitzadors va ser molt bo, la participació en el congrés incloïa un sopar de benvinguda (que va resultar exageradament elegant), el dinar de dos dies del congrés (lunchpack), així com un passeig en vaixell pels canals i altres activitats del “Social Programme” (nosaltres vàrem escollir la visita als arxius de la ciutat d’Amsterdam i la visita a la Biblioteca central d’Amsterdam).

També aprofitàrem per reunir-nos amb l’equip de la University of Borås (Suècia) atès que al 2014 el BOBCATSSS s'aplega a Barcelona i haurem de col·laborar amb ells per a organitzar-ho.

En resum, el BOBCATSSS ha estat una experiència genial, que ens ha fet aprendre moltíssim i us animo que participeu en el següent congrés, que es farà en Ankara a principis del pròxim any.

Un salut Bobcatsters!!

Vicent Gil Esteve

Beques predoctorals a l’estranger

2012-01-31T20:09:00.002+01:00

La University of Strathclyde ofereix una beca predoctoral per investigar la transferibilitat dels criteris clàssics d'arquitectura de la informació al món digital. La beca està disponible per començar immediatament, amb l’1 d’abril de 2012 com a data límit d’inici. Per als estudiants de la Unió Europea la beca cobreix les despeses de matrícula i inclou un estipendi per tres anys (13.569 lliures esterlines el 2011/12).

Els candidats que hi vulguin optar hauran de tenir un grau o un certificat equivalent en Informació o Informàtica, o bé disciplines relacionades, com Arquitectura de la Informació o Biblioteconomia. Es requereix familiaritat amb tècniques de recerca quantitativa i qualitativa, a més d’un bon nivell d’anglès. També es valorarà la capacitat de treballar amb independència, habilitats excel•lents de comunicació escrita i oral, i coneixements del procés de recerca formal, incloent publicació i presentació de descobertes.

Per optar-hi, heu d’enviar una carta de presentació, el CV, una transcripció de les vostres qualificacions actualitzades i resultats anticipats si n’hi ha de pendents i dues cartes de recomanació (una de les quals, com a mínim, ha de ser acadèmica). Heu d’adreçar-vos al Dr. Steven Buchanan (steven.buchanan@cis.strath.ac.uk).

---------------------------------------

La City University London anuncia fins a 70 beques predoctorals a diversos camps. En concret, el Centre for Interactive Systems Research està buscant reclutar estudiants per fer recerca sobre diverses àrees de la Recuperació d’Informació.

En trobareu més detalls en aquest enllaç.

Aquí hi ha les característiques generals de les beques i en aquest enllaç el procediment de sol•licitud.

---------------------------------------

La Royal School of Library and Information Science, de Dinamarca, ha anunciat una beca predoctoral disponible a partir de l’1 de juny de 2012 o el més aviat possible a partir d’aleshores. El principal objectiu del projecte de recerca consistirà a investigar fins a quin punt els indicadors bibliomètrics poden emprar-se a l’avaluació dels investigadors individuals.

La beca té una durada de 3 anys i inclou la recerca en el camp de la bibliometria i, a més a més, un nombre de 840 hores de docència repartides al llarg de la seva durada.

La data límit d’enviament de sol•licituds és l’1 de març de 2012.

En trobareu els requisits, el procediment de sol•licitud i la resta d’informació necessària a la convocatòria.

Nou termini per a la presentació de sol·licituds d'Erasmus

2012-01-19T18:15:00.007+01:00

Si hi esteu interessats i encara no ho heu fet, sou a temps de presentar la vostra sol·licitud per participar al Programa Erasmus de cara al curs 2012-2013, ja que s'ha prorrogat el termini fins el dimarts 31 de gener.

Us recordem que els estudiants de la Facultat podeu triar universitats d'Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, Noruega, els Països Baixos, Portugal i el Regne Unit.

Trobareu més informació sobre el programa Erasmus en aquesta web i a la web de la Facultat. Pel que fa a l'oferta de places, la podeu consultar aquí. I per obtenir informació més personalitzada, us podeu posar en contacte amb Ángel Borrego.

A més a més, us convidem a llegir les vivències d'alumnes que ja han gaudit de l'experiència publicades en aquest mateix bloc. Podeu trobar-les a la llista de matèries amb l'etiqueta Erasmus.

Recordeu que el nou termini de presentació de sol·licituds acabarà el 31 de gener.

Bibliotecarios emigrantes: marchar con la biblioteca a cuestas

2012-01-17T18:34:00.000+01:00

¿Marcharo quedarse? Ante la situación de crisis generalizada (o, peor aún, ante lapercepción de crisis, que puede hacer más grave la crisis real de la que es),mucha gente, de muchas profesiones, se hace esta pregunta. Y los bibliotecariosno son ajenos a ella.

¿Esposible para un bibliotecario marchar? ¿Es necesario? En este artículo hablarésobre el proceso de emigración, desde antes de la salida, hasta la posiblevuelta. Por supuesto, aplicado a mi colectivo. Pero desgraciadamente, habrátintes melancólicos, al encontrarme yo mismo en esta tesitura.

Antesde ello, quiero dejar constancia de que he visitado, y he trabajado con,bibliotecas de buena parte del mundo: Zimbabwe, Mongolia, Japón, Yemen,Uzbekistán, Guatemala... he sido miembro de Bibliotecarios sin Fronteras, ytrabajado en una ONG internacional, con bibliotecas en todo el mundo. Por ello,tengo un cierto recorrido en organización, formas de trabajar, concepciones...a partir de estas experiencias. Espero que os sean de utilidad.

Porqué marchar:

Unaamiga me dijo hace poco: "si te vas a otro país huyendo, no lo hagas:echarás de menos el tuyo, y es difícil superarlo".

Endefinitiva, marchar creo que puede hacerse por dos motivos, que tienenrepercusiones diferentes:
-por voluntad propia,
-por obligación.

¿Marchas por saber más? ¿Por ánimo aventurero? ¿Por una oferta laboralirrenunciable?
¿O marchas porque aquí no hay trabajo, porque no te valoran, por hastío..?
La persona que marcha por voluntad propia, lo hace con afán exploratorio, notiene expectativas. Si le va bien, se quedará, y si no le interesa más, volverásin problemas.
La persona que marcha por baja valoración, cansancio, falta de trabajo...generará unas expectativas, normalmente elevadas, y si no lo consigue sefrustrará, y la vuelta derrotado y humillado será todavía peor que la ida. Encaso de que le vaya bien, echará siempre de menos aquél "hubiese podidoser y no ha sido".

Hace un tiempo aparecía un reportaje en un diario, en el cual se establecíantres motivos primordiales por los que los emigrantes no regresaban a España(aquí personalizo en nuestro país, que tiene una idosincrasia especial):
-Valoración del trabajo, experiencia y profesionalidad
-Condiciones económicas mucho más favorables
-Forma de trabajar.
Por mi experiencia personal, creo que la fundamental es la primera. Una personapuede cobrar menos, pero trabajar más a gusto. Y en cuanto a la forma detrabajar, es cierto que en nuestro país es caótica, pero si compensa al finalte haces a ello.

Cómo marchar:

Podemos encontrar tres formas de marchar:
-a la aventura,
-con un contrato o beca desde España (por una empresa o institución española),
-con un contrato desde un país extranjero.

Por lo que veo, en este momento es más adecuada la tercera opción, siempre ycuando se tenga muy claro de qué se quiere trabajar. Para ello, lo mejor esbuscar el país al cual queremos ir, y buscar allí los recursos adecuados: somosdocumentalistas, o sea que esto de saber buscar y encontrar información ya lotenemos ganado (y si no somos conscientes de ello, pongámonos en el papel dedocumentalista cuando un usuario nos lo pregunta). Igual que tenemos un RecBibpor aquí, existen recursos similares en cada país. Y si no los hay, para esoestán los foros de bibliotecarios, que nos pueden echar una mano: ¡otro factorpositivo de nuestro colectivo!

Hacepoco consulté a colegas sobre bolsas de trabajo de bibliotecario en elextranjero. ¡Y sorprendentemente hay muchísimas! Digo sorprendentemente porquea veces creemos que la única opción es irse a la aventura.

Qué pasa cuando estás allí:

El idioma: la principal barrera que uno se crea para decidir a dónde ir es elidioma. Pondré unos casos prácticos para desmontar ese mito. Una directora debiblioteca me explicaba que ella había marchado al Reino Unido sin un grannivel de inglés. Allí, por ese motivo, la habían puesto a ordenar libros. Apartir de adquirir más conocimiento, había ido realizando otras tareas ysubiendo de categoría. No todos los países son como el nuestro: en algunos,¡llegas hasta donde vales!
He visitado países donde la lengua era radical y absolutamente diferente a lomío conocido, fuese inglés o castellano: he sobrevivido. Y mi aprendizajebásico ha sido: cuando dos personas QUIEREN entenderse, el idioma jamás es unabarrera.
Hay otro dato sobre el idioma: para trabajar en bibliotecas públicas, puede serun impedimento, pero en trabajos de nivel superior, no suele serlo tanto: losinvestigadores de nivel necesitan una información muy específica que sueleestar en inglés, y si dominamos la técnica de búsqueda de informaciónsuperespecializada, con un aceptable nivel de inglés, que iremos puliendo, sepueden conseguir buenas oportunidades.

La nostalgia: la familia tira, sobretodo si es mujer e hijos. Y nosotrosmismos, que echamos de menos el sol y la calidad de vida española. En muchosmomentos se cae en la morriña, y nos planteamos si ha sido una buena idea, siahorraremos un poco y después volveremos, si volvemos ya... Bueno: en nuestrostiempos, con un avión podemos estar un día en Japón, y al siguiente en Sevilla.Así que esto no es un problema. Y si las condiciones encontradas sonsuficientemente buenas, tanta opción es volver, como que la familia vaya allá.

Todos los inicios son duros: en un país extraño, con lengua y culturadiferentes, es difícil saber dónde buscar y cómo moverse. Y el trabajo no caerádel cielo, y no tiene por qué ser ideal: un jefe berzotas puede estar aquí, oen Malasia, y saber gestionarlo también depende de la mentalización quellevemos al marchar. Para ganar, hay que apostar, y hay que sudar, aquí y entodas partes.

Volver:

El principal problema de marchar... ¡es volver! En este apartado me voy aextender más.

He apuntado anteriormente los motivos por los que la gente no quería volver:valoración, condiciones, forma de trabajar.
Efectivamente, son tres columnas que sustentan la decisión. Se habla mucho dela "fuga de cerebros", y alguna gente habla de las oportunidades queestamos perdiendo dejando marchar a gente preparada, mientras otros países nosreciben con los brazos abiertos, porque tienen a grandes profesionales, sinhaber invertido un duro en su formación.

Para volver, ha de haber algún aliciente, aparte de la nostalgia. Y en estepaís, por nuestra personalidad, es muy difícil encontrarlos.
El emigrante vuelve a este país cargado de experiencias (innovadoras, curiosas,distintas...)... ¡y a nadie le importan! (aquí hago un inciso para diferenciarpor países: si has trabajado en la Public Library of New York, la gente sequedará con la boca abierta; si has estado en 10 bibliotecas de Malawi, pues notanto).
En la gran mayoría de entrevistas de trabajo que he realizado aquí, cuando hecomentado que he conocido experiencias en bibliotecas de una veintena depaíses... un absoluto desinterés se ha adueñado de la sala. Desgraciadamente,nos miramos demasiado el ombligo como para pensar que en otros ámbitos hayaalguien haciendo algo interesante, de lo que podemos aprender. Pero esosignificaría... ¡cambios! (exclamación de terror). Y eso nos interesa poco.
En el ámbito funcionarial, de biblioteca pública, desgraciadamente llevamoseste lastre en muchas ocasiones, y la propia dinámica del mismo impide que sevalore a gente con grandes conocimientos, y sobre todo distintos.

El choque cuando se ha trabajado en empresas o bibliotecas de alto nivel estodavía más evidente, por el tercer motivo: las formas de trabajar: desde larigidez y el perfeccionismo alemán, a la improvisación y chapuza patria, hayabismos complicados de salvar.
La falta de experiencia, la estrechez mental, la poca profesionalidad de muchoscargos intermedios y altos que no quieren ver peligrar sus empleos (o por puracomodidad, si este lo tienen asegurado), desconfían y atan al recién llegadopara que no los deje en evidencia. En este país, alguien que sepa algo que tuno sabes, en lugar de ser una oportunidad y un valor a cultivar y conservar, esuna amenaza.
El emigrante que vuelve al cabo de unos años, se puede encontrar trabajando amitad de precio, despreciado en sus conocimientos e iniciativas, y obligado atrabajar de forma poco eficiente. ¿Volverá?

Otra cosa es que no le haya ido bien en el extranjero. Pero este caso es másraro: la persona que es capaz de dar el paso, dará todos los que haga faltapara encontrar acomodo en un sitio o en otro, incluso si tiene que cambiar deprofesión.

También se puede volver porque se eche de menos otros factores, como el clima,la familia, etc. Si se ha de volver por estos motivos, recomiendo no hacerlo acualquier precio: que se haga de forma meditada, y siempre para mejorar. Buscarofertas de trabajo, entrevistas, opciones, antes de regresar, para no acabarcayendo donde se estaba antes, o peor.

Posibles soluciones para favorecer la vuelta:

-Promover la iniciativa privada: en la mayoría de países, una persona coniniciativa puede crear su propio negocio, si no encuentra su sitio en ámbitoscolectivos. El bibliotecario no sólo puede ser bibliotecario: puede montar unalibrería, general o especializada; puede formarse para trabajar derestaurador/encuadernador; puede trabajar de asesor en gestión documental...
El inmensísimo problema de este país, no sólo en este ámbito, es precisamentelas trabas que se encuentra cualquier persona que quiere hacerlo: burocracia,impuestos extremos, permisos...

-Que las universidades actúen: la única forma de recoger el flujo de sabiduríaobtenido por los trabajadores en el extranjero, es a través de lasuniversidades. Pero siempre y cuando estas estén absolutamente conectadas almundo laboral. La universidad ha de conocer las necesidades del mercado, atraera los valientes que han aprendido como manejarse en entornos diferentes, y conellos formar a nuevas generaciones con una apertura mental amplia, a partir de lasexperiencias riquísimas que les traen desde fuera.
Las nuevas generaciones llevarán aire fresco a nuestras instituciones, yaquellos emigraron verán compensados y valorados sus esfuerzos.
Creo que esta sería una buena solución. Desgraciadamente, el acceso a lafunción pública ha de cambiar, para que esta pueda contratar eficientemente aestos valores de interés.

Conclusión:

Si no estás a gusto en un sitio, marcha. No hay excusas.

Pero cuenta hasta 50: hazlo de forma meditada. Decide el destino que prefieras.Busca información del mismo, muévete, encuentra las oportunidades, valóralas yves a por ellas, sin ir a la primera que salga. Tu trabajo a partir de ahoraserá encontrar trabajo.
Nuestro colectivo tiene la inmensa ventaja de que somos expertos en buscarinformación. Y también de que nuestro generoso gremio dispone de redes paraayudarnos.
Y sin miedo: idiomas, formas de trabajar, frío o calor... todo eso sonexperiencias, pruebas que hay que superar, y que pueden compensar otras cosas.

Para la vuelta, la misma receta: antes de hacerlo, meditar, buscar, explorar elmercado... Y si no interesa, no volver.

No se puede ir, ni volver, a cualquier precio: hay que estar convencido,hacerlo porque se quiere, porque lo que encontramos es mejor que lo que tenemos:el clima, el dinero, un puesto de nivel acorde con nuestras expectativas,calidad de vida... lo que sea, pero siempre para mejorar, y convencidos deello.
Saltar de un sitio a otro no es malo, pues de esta forma acabamos encontrandonuestro lugar adecuado en el mundo.

La valoración de uno empieza por uno mismo, y en la vida, con esfuerzo,acabamos donde nos merecemos.

Daniel Becerra

Convocatòria de 14.000 beques per fer cursos intensius d’anglès a la UIMP

2012-01-10T18:38:00.004+01:00

Els alumnes que hagin obtingut una beca del Ministeri d’Educació en els darrers cursos i que compleixin els requisits establerts a la convocatòria poden sol·licitar una de les 14.000 beques per fer cursos d’immersió en llengua anglesa a la Universidad Internacional Menéndez-Pelayo.

La beca consisteix en una estada d’una setmana a una ciutat espanyola fent un curs de 40 hores d’immersió en anglès en grups reduïts i centrats en la pràctica oral. Se subvenciona la totalitat del cost del curs i de l’allotjament en règim de pensió completa i l’estudiant només ha de fer front a les despeses de desplaçament fins a la ciutat escollida i 100€ en concepte de reserva de plaça un cop han estat seleccionats.

Podeu llegir-ne les bases completes en aquest document (PDF) i fer la vostra sol·licitud en aquesta pàgina. A les bases hi trobareu el llistat de ciutats, les dates disponibles i el nombre de places assignades a cada una.

El termini de presentació de sol·licituds acaba el proper 25 de gener.

Concurs Global Intern 2012 per fer pràctiques a l'estranger

2012-01-03T19:12:00.006+01:00

L’empresa EF Education First ha convocat una nova edició del concurs EF Global Intern per fer pràctiques laborals a l’estranger aquest any 2012. El primer premi consisteix en una beca de tres mesos per estar a tres països diferents, amb totes les despeses de viatge, d’allotjament i d’alimentació pagats.

El segon i el tercer premi consisteixen en una estada de pràctiques d’un mes a un país estranger. Per últim, també ofereixen cinc places per fer pràctiques a les oficines d'EF a Espanya (Madrid, Barcelona, Bilbao, València, Sevilla, La Corunya i Màlaga).

Per participar-hi, cal registrar-s'hi, penjar el CV i enviar un vídeo de no més de tres minuts descrivint com impactaran en el seu futur les pràctiques. Els que estiguin interessats a fer pràctiques a Espanya, només cal que es registrin amb el seu CV, ja que el vídeo no és obligatori en aquest cas.

La data límit per participar-hi és el 31 de gener.

Aquest és el web del concurs.

Convocatòria de beques de la Caixa per fer estudis de postgrau

2011-12-27T19:13:00.008+01:00

Ja és oberta la convocatòria de 222 beques de l’Obra Social de la Caixa per fer estudis de postgrau a Espanya, a Europa, als Estats Units, a l’Àsia i al Canadà.

El nombre de places i les dates de tancament de cada convocatòria són les següents:

- Espanya: 100 beques, 5 de març de 2012.

- Europa: 65 beques, 6 de febrer de 2012.

- Estats Units: 45 beques, 24 d’abril de 2012.

- Àsia: 7 beques, 2 de juliol de 2012.

- Canadà: 5 beques, 24 d’abril de 2012.

Teniu les bases completes de cada convocatòria aquí (documents PDF):

- Bases del programa de màsters a Espanya

- Bases del programa d'Europa

- Bases del programa d'Estats Units

- Bases del programa d'Àsia

- Bases del programa de Canadà

Biblioteca pública d'Àmsterdam, la més gran d'Europa

2011-12-16T11:21:00.000+01:00

Hola a tots:

Em presento, em dic Ester Angulo i vaig estudiar el que era l'antiga diplomatura de Biblioteconomia i Documentació.

Fa dos mesos que estic vivint a Holanda, ja que vista la preocupant situació que està patint en aquests moments tot el país i el fet que durant més de mig any vaig estar intentant trobar una feina sense tenir gaire sort, em van proposar de marxar i després d'una bona temporada rumiant, vaig decidir donar el pas.

De moment, estic en procés d'adaptació, de fet estic vivint a un petit poble anomenat Enschede que està situat just al costat de la frontera amb Alemanya; no sé si ho sabeu però quant més al nord, la gent més "freda" és; això es degut al clima, aquí fa molt de fred durant tot l'any, però sobretot als hiverns i la gent no acostuma a sortir molt ja que es queden a casa; però són bona gent.

La veritat és que vaig venir aquí molt insegura, sense saber què passaria o com m'aniria; suposo que és normal sentir-se així, mai havia fet una beca Erasmus o pràctiques a l'estranger, i la veritat és que em va costar moltíssim decidir-me; però ara, dos mesos després, penso que hauria estat molt bé haver realitzat alguna beca ja que m'hagués ajudat moltíssim a adaptar-me millor quant a idioma (millores l'anglès), treball (ja hi ha una petita base per saber com es treballa a l'estranger) i conèixer-me a mi mateixa (aquesta part també és molt important perquè ajuda moltíssim a saber quins són els teus límits, si en tens, etc.). Tot el que no he pogut descobrir amb aquestes beques, ho estic descobrint ara, no és ni bo ni dolent, però segurament per altres persones que ja han experimentat aquestes sensacions, estarien més segurs.

Una de les coses que pots fer a l'estranger és viatjar, conèixer els pobles i ciutats que t'envolten. Doncs bé, la setmana passada vaig anar a Àmsterdam perquè mai l'havia visitada. No sé vosaltres, però quan viatjo acostumo a visitar alguna biblioteca simplement per curiositat i conèixer altres formes d'organitzar una biblioteca que, naturalment, no ens ensenyen a la carrera. Doncs vaig trobar una pàgina web en la qual informaven del turisme d'Àmsterdam i hi havia un apartat sobre biblioteques, que el podeu consultar aquí: http://www.iamsterdam.com/es/visiting/enlaciudad/locosporloslibros

Resulta que a Àmsterdam hi ha la biblioteca pública més gran d'Europa, està molt ben situada, a prop de l'estació central de tren; i està formada per set enormes plantes amb escales automàtiques. L'entrada és espectacular, la porta és giratòria, sembla un hotel de luxe i compta amb una porta alternativa per discapacitats amb mobilitat reduïda; en aquesta planta, que és la segona, trobem a mà esquerra lavabos i per accedir a la sala de baix que és la infantil; impressiona aquesta sala perquè a diferència d'algunes biblioteques, aquesta es troba totalment apartada de la sala d'estudi o altres.

Si caminem més endavant tenim un piano amb el qual es realitzen concerts per pianistes o totalment improvisats per part d'algun usuari. Immediatament ens trobem el taulell d'acolllida i una màquina perquè els usuaris deixin els documents que tenen prestats; és alguna cosa així com les màquines dels videoclubs però més grans, amb tres finestres, dins d'aquest sistema de recollida de materials hi ha un sistema amb vagonetes que envien els documents a un altre lloc; però no sé a on perquè no es pot entrar. I finalment una sala d'estudi i les escales mecàniques.

Al tercer pis trobem els multimèdia, la veritat és que també impressiona bastant, aquí les prestatgeries són circulars i enormes, hi ha un equipament informàtic bastant considerable en el qual els usuaris poden consultar el catàleg, escoltar música i/o veure pel·lícules en entorns totalment preparats per això (en els quals pots seure en cadires amb un disseny bastant modern, o en petites "càpsules" per tenir més intimitat).

A la quarta planta hi ha les obres de ficció classificades a partir de la temàtica, i al llom hi ha el teixell amb una imatge del tema; hi ha sala de lectura i màquina d'autopréstec, a més de poder llegir els documents als extrems de la sala on hi ha unes fantàstiques vistes. A la cinquena hi ha la sala de treballs en grup, obres de referència i màquines d'autopréstec; a la sisena els llibres de coneixements i finalment, a la setena planta, una enorme cafeteria/restaurant. També trobem màquines de reprografia i per consultar microfilms.

S'ha de dir que a totes les sales l'equipament informàtic és de la companyia Apple.

Bueno, aquí us deixo un enllaç amb les imatges que vaig aconseguir fer de dins de la biblioteca, espero que us agradi i que hagueu disfrutat de la lectura. Ah! i us animo a tots a viure una experiència similar, de fet, anar a l'estranger és l'única manera d'aprendre un idioma, us ho dic per experiència.

Clicla aquí per veure les fotos

Moltes gràcies i una abraçada