dijous, 23 d’octubre de 2014

Pràctiques a l'European University Institute (Florència)


No us ho penseu! 

Si teniu ganes de passar un any a l'estranger en una de les ciutats més boniques d'Europa, envoltats d'art, història i menjar deliciós, i a més treballar en una biblioteca molt potent i amb un ambient de treball súper agradable, donant servei a una comunitat de més de 500 joves investigadors de tot el món, l'EUI és el vostre lloc!

Poc m'ho pensava que un any pogués passar tan ràpid quan vaig sol·licitar de participar en aquestes pràctiques. Però la veritat és que encara m'estava plantejant el post per explicar la biblioteca que l'any ja ha passat i les pràctiques han acabat. A Florència hi deixo companys i amics, però en prenc un sac de bones experiències i grans moments.

No us cansaré amb detalls tècnics, podeu llegir el post de la Núria Cangròs (LECTURA OBLIGADA) que fa un repàs completíssim de la institució, el desenvolupament de les pràctiques i l'organització de la biblioteca, així que només us explicaré la meva impressió personal a molt grans trets, i amb una advertència: fer unes pràctiques a l'EUI us pot canviar la vida! Som-hi!

La biblioteca de l'EUI és una biblioteca potent, amb molts serveis i departaments, però que manté un equip i un ambient de treball molt familiar. El primer que sobta és la bona acollida, la quantitat de festejos en què el nou "becari" és acollit (i ja us ho avanço, acomiadat) per tot l'equip de la biblio, el seu llarg i detallat programa d'introducció. A més, la simpatia de tot l'entorn EUI fa que de seguida et trobis còmode i com a casa. L'EUI és com una gran família amb tot el que un jove estudiant pot desitjar: bar, residència, menjador, activitats extraescolars, festes, gent de tot el món (però ull! a vegades, fins i tot pot pecar de ser una comunitat massa tancada en ella mateixa en la denominada "EUI Bubble", apartada de Florència, dalt d'un turonet, pot ser que et faci perdre les delícies de viure en una de les ciutats més belles del món). Primer consell: no renuncieu a obrir-vos a Florència i als italians.

La biblioteca fa molts anys que duu a terme el mateix programa de pràctiques, pel que els becaris estan plenament integrats dins el seu funcionament des del minut 0, amb tasques força concretes i necessàries, però també bastant rutinàries (depenent del servei, però mes o menys són: col·locar llibres als prestatges, introduir dades, segellar i posar teixells i antifurts, comptabilitzar els llibres usats, enviar i rebre llibres i articles, processar ordres de compra, catalogar, repassar fulls de càlcul, moure volums físics al magatzem, seure al taulell... Si bé és cert que el becari pot fer propostes per col·laborar en serveis del seu interès, com deia la Núria, les necessitats de servei de la biblioteca acaben imperant i perquè tot rutlli són necessàries moltes de les denominades "tasques auxiliars", que són les que acaba fent el becari. Segon consell: demaneu sempre què podeu aprendre de nou.

Tot i això, el programa de pràctiques és molt complet i en acabar es té una visió bastant general del funcionament d'una biblioteca de recerca important, però ja que dura un any, a mi m'ha semblat que encara es podria aprofundir molt més en tots els serveis, i no només en els dos que cada becari té assignats. Sobretot en la part de recursos electrònics, dels quals no se'n veu gran cosa, tot i que formen més del 70 % del fons de la biblioteca. No obstant, la grandesa d'aquestes pràctiques és la descoberta d'un món d'institucions europees, i d'un munt de gent que hi està vinculada, una pila de formació i oportunitats d'assistir a conferències i esdeveniments que pocs ambients acadèmics poden oferir i, com ja he dit, una comunitat universitària d'allò més rica. A part, ITÀLIA, així, en majúscules.

En resum, és una experiència laboral molt enriquidora per a graduats, que ajuda a fer un molt bon currículum, a aprendre a treballar en equip, a conèixer gent i que t'obre moltes portes a Europa, i sobretot, una experiència humana impressionant a tots els nivells. Tercer i últim consell: no us perdeu aquesta oportunitat.

Per a qui en vulgui conèixer més detalls, estaré encantat d'explicar-li durant hores les meravelles del dolce far niente florentí.

Vull destacar a més, que coincidir amb la Núria Cangròs i la Sonia Vicente de la Facultat ha estat un plaer immens!

Fins la propera!

Jofre Capdevila (jofre.capdevila (arroba) gmail.com)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada