dilluns, 18 d’agost de 2014

Pràctiques d'estiu a l’ETH-Bibliothek de Zuric


Doncs aquí va una altra experiència a la ETH-Bibliothek!!

Jo sóc l’Anna Noguera, graduada aquest passat juny després de gaudir el meu últim any de carrera d’Erasmus a Holanda. Després d’aquella experiència tan enriquidora, em vaig sentir obligada (tot i que de ganes no me’n faltaven) a continuar la meva vida, tant personal com professional, a l’estranger. Així doncs, Zuric era la següent destinació, i aquí estic, gaudint d’aquesta gran oportunitat durant dos mesos.   

Carrers amb encant a Zuric
La Universitat Tècnica Federal de Suïssa és una universitat de gran prestigi i pionera amb molts projectes. Tenir l'oportunitat de passar per aquí durant un parell de mesos i aprendre tot el que t'ensenyen també es tracta d’un gran prestigi. Així doncs, animo a tothom a presentar-se en aquestes pràctiques perquè realment són molt beneficioses, deixant de banda que econòmicament també estàs molt ben compensat.

Vistes des del despatx on treballo
Respecte les tasques que he estat portant a terme durant aquestes setmanes, el primer mes vaig estar al Departament d’Innovació i Desenvolupament Web. On vaig disfrutar molt pel fet que vaig tenir l'oportunitat de poder posar en pràctica tota aquella teoria que m’havien ensenyat durant el programa que vaig realitzar d’Erasmus a Groningen anomenat “Information & Innovation”. Vaig haver de fer un estudi sobre diferents eines de monitorització de mitjans socials (SMM – Social Media Monitoring) amb la finalitat de trobar la millor per tal que la ETH-Bibliothek en fes una futura compra per poder minimitzar temps i obtenir una gran quantitat d’informació provinent dels seus usuaris. Un cop elaborat, vaig haver de presentar el meu projecte davant de tot l’equip del Departament d’Innovació i Desenvolupament Web. 

Durant el primer mes vaig disfrutar com una nena amb sabates noves, aquella feina m’apassionava. De fet podria ser perfectament la feina de la meva vida, m’hi trobava molt a gust i les hores passaven molt ràpid! També cal dir, que ja tenia uns coneixements previs gràcies a l’assignatura del Pràcticum que vaig portar a terme al Social Media Lab de la Hanzehogeschool University of Applied Sciences de Groningen, Holanda. 

El segon i últim mes a la ETH-Bibliothek he estat al Departament de Serveis al Client. En aquest cas, la feina ha estat una mica més avorrida, però no per això menys interessant. He hagut d’estudiar i comparar dos CRM (Customer Relationship Management), es tracta d’un software destinat a gestionar la informació dels clients d’empreses o altres tipus d’organitzacions. Durant aquest mes he estat una mica “abandonada”, ja que diversos empleats d’aquest departament es trobaven de vacances, però evidentment si necessitava ajuda sempre tenia diferents responsables a la meva disposició. Finalment, també presento davant d’aquest departament els resultats obtinguts, amb la finalitat de divulgar sobre quin és el millor CRM per a la ETH-Bibliothek, i així, implementar-lo en un futur.  

Tenint en compte el contingut de les entrades que s’han fet sobre Zuric en aquest blog per altres companys, m’abstindré bastant de parlar sobre aspectes pràctics, ja que tot segueix igual. Jo he tingut la sort que m’han assignat una residència que es troba situada a 1 minut de la ETH, així que no m’ha estat necessari comprar cap targeta pel que fa al transport. D’altra banda, per poder viatjar per Suïssa he aprofitat una visita familiar que vaig tenir durant uns dies on vàrem llogar un cotxe i m’ha permès veure gran part de Suïssa a un preu molt econòmic, ja que el transport públic és caríssim i et surt molt més a compte el lloguer d’un cotxe si sou més d’una persona a compartir despeses. 

Com ja sabeu i ja s’ha anat comentat a diferents entrades que s’han fet respecte Suïssa, aquest país és molt car. Cal dir també, que el fet de disposar d’un bon sou i a més l’allotjament (amb esmorzar i sopar inclòs), fa que no et sigui difícil econòmicament la vida durant aquestes setmanes a Zuric.


diumenge, 10 d’agost de 2014

Dolce far niente (II): pràctiques a l'European University Institute de Florència


Bon dia a tothom!

Sóc la Núria Cangròs i Alonso i he passat un any i mig fantàstic a la preciosa ciutat de Florència, gràcies al conveni entre la Facultat i l'European University Institute (EUI) per fer una estada de pràctiques a la biblioteca de l'EUI.

Com ja vaig avançar en el primer capítol del meu Dolce far niente particular, la Biblioteca i el programa de pràctiques mereixen una entrada pròpia. Espero que resulti interessant per totes aquelles persones que, en un determinat moment, us plantegeu demanar aquestes pràctiques.

Per entendre una mica millor què és i què fa aquesta biblioteca, us detallo algunes de les estadístiques i xifres del 2013:

Usuaris:
  • Dóna servei a una comunitat de 1.200 persones, principalment investigadors, provinents de més de 60 països. A més, també rep al voltant d'uns 300 usuaris externs: universitaris italians i investigadors en règim de visiting (estades de pocs mesos a l'EUI per fer recerca).
  • Cada dia, uns 160 investigadors vénen a treballar a la biblioteca. Molts d'ells, arriben a fer jornades de 8 hores.
Col·lecció:
  • Col·lecció en paper: 534.760 monografies i 1.968 títols de revista.
  • Col·lecció en línia:
    • 448.500 ebooks.
    • 90 bases de dades.
    • 55.700 revistes a text complet.
  • Col·lecció de microfilms i microfitxes: equival a uns 287.000 volums.
  • Cadmus, repositori digital institucional: 14.750 registres, dels quals 3.700 amb accés al text complet.
Creixement de la col·lecció en el període 2009-2013


  • L'única secció de la col·lecció que està en decreixement és la de publicacions periòdiques en paper (gairebé 100 títols cancel·lats el 2013). Això es deu, sobretot, a la importància que els investigadors donen a poder accedir a les revistes en format electrònic enlloc de fer-ho en paper (d'un 92 % contra un 21 %, segons els resultats de l'enquesta realitzada per la biblioteca el mes de maig de 2014).
Serveis:
  • 231 llocs de treball, 55 dels quals amb ordinador. La resta de llocs de treball compten amb wi-fi per tal que els investigadors puguin treballar amb el seu propi portàtil.
  • Consulta i/o préstec: 113.000 volums (una mitjana de 75 llibres per usuari). 
  • Préstec interbibliotecari: se sol·liciten 3.358 volums i se'n presten 930.  
  • The EUI Library blog: 109 entrades publicades.
  • Cursos de formació: 68 cursos i 1.100 assistents.
  • Web de la biblioteca: 141.000 visites (el 66 % de fora d'Itàlia).

El personal de la biblioteca està format per 20 persones fixes i 5 becaris (cada any). D'aquests, 15 membres del personal fix i els 5 becaris estan repartits en els departaments de Direcció, Adquisicions, Catalogació, Publicacions periòdiques, Publicacions electròniques, IT i Serveis als usuaris. Els altres 5 són els Information specialists, experts en Dret, Economia, Història, Ciències Polítiques i Socials, i Informació europea, les branques de doctorat de l'EUI.

El programa de pràctiques

El programa de pràctiques de la biblioteca de l'EUI celebrarà 35 anys el proper 2015; el 30è aniversari es va celebrar amb una conferència on van assistir-hi antics becaris i l'Amadeu Pons, com a responsable d'afers internacionals de la Facultat. O sigui, que si fa no fa, han passat per la biblioteca uns 170 becaris, una bona part dels quals provinents de la nostra Facultat, ja que cada any la Facultat envia dues persones. A la web de la biblioteca es poden trobar testimonis d'alguns dels becaris dels darrers anys.

El programa de pràctiques està estructurat en dues parts:
  • Un període de formació de 7 setmanes, que consta de dues parts:
    • Pels matins, es treballa en el departament assignat: Catalogació, Publicacions periòdiques, Adquisicions o Serveis a l'usuari (principalment préstec interbibliotecari).
    • Per les tardes, es fan sessions de dues hores amb els responsables de departaments i projectes, així com amb els Information specialists
  • L'estada de pràctiques en si: 
    • Pels matins (i alguna tarda, segons les necessitats de la biblioteca) es treballa en el departament assignat.
    • Algunes tardes es treballa en altres departaments o projectes (màxim dos): repositori institucional Cadmus, préstec interbibliotecari, Centre de Documentació Europea, estadístiques, etc.
    • Un matí a la setmana es treballa al taulell d'entrada.
    • Una tarda a la setmana es treballa a la sala de consulta de microformes.
Un cop acabat el període de formació, es fa una reunió entre el becari i la direcció de la biblioteca per confirmar que s'ha passat el període de prova de 3 mesos i que es prolonga per 9 mesos més (no patiu, que no acostumen a enviar a la gent a casa després dels 3 mesos!). En aquesta reunió també es parla dels interessos del becari per treballar en un o altre projecte per les tardes. Malauradament, l'assignació acaba depenent més de les necessitats de la biblioteca que no pas de les preferències del becari. Als 6 mesos es fa un primer informe de les pràctiques i una reunió d'avaluació per veure com va tot, fer propostes de millora, conèixer els interessos del becari per altres projectes, etc. Al final de les pràctiques, es fa un informe final i una última reunió de valoració.

Des del meu punt de vista, el becari hauria de poder participar en més projectes de tarda, per tal de tenir una visió més general, a la vegada que més aprofundida, de la biblioteca. No obstant, la Direcció prefereix que els becaris treballin els 9 mesos en els mateixos projectes ja que això els permet organitzar millor la feina segons les necessitats de la biblioteca i dedicar menys recursos en la formació dels becaris (no hem d'oblidar que hi ha 5 becaris que entren en diferents moments de l'any; per tant, requereix força inversió de temps i personal). Però també es deu al fet que la biblioteca va curta de personal i utilitzen els becaris com a substituts del personal que haurien de tenir (a un cost econòmic força inferior).

No obstant, jo m'he trobat amb força llibertat i encoratjament per part de les caps dels departaments i projectes on he treballat per fer propostes, que s'han concretat en nous serveis o modificacions del funcionament actual, sempre a petita escala, però. Tot és qüestió de tenir iniciativa, ganes i determinació, que ningú et dirà que no!

Dins el programa de pràctiques, els becaris reben un curs de 16 hores sobre els organismes i les institucions de la Unió Europea, impartit per l'especialista de la matèria de la biblioteca. Tot i que l'EUI no és una institució de la UE, es fa molt èmfasi en la importància d'aquesta formació donat al caire europeista de la institució. A més, la biblioteca participa d'Eurolib, un espai de trobada i de treball de les biblioteques europees o pròpies de la Unió Europea. A més, durant les pràctiques es pot assistir a conferències, cursos o jornades que organitzin la pròpia biblioteca, així com l'EUI.

En línies generals, el programa de pràctiques té molts més pros que contres i permet aprendre molt tant a nivell professional com personal, a part de poder conèixer gent fantàstica i molt competent.

De tot allò que he après jo, hi ha tres elements que m'agradaria destacar per la importància que crec que poden tenir en el (meu) futur laboral més pròxim:
  1. Òbviament, l'aprenentatge lingüístic. L'estada de pràctiques a la biblioteca permet millorar molt l'anglès (llengua de treball oficial) i assolir un nivell d'italià prou bo, si se li posa una mica de ganes. A més, com que hi ha una comunitat lingüística tan rica, es poden aprendre o millorar altres llengües europees que ens interessin.
  2. La construcció de xarxa. Tant els bibliotecaris com els investigadors són gent que es mouen, assisteixen a conferències, fan estades en altres institucions de recerca i, per tant, tenen contactes. Us animo a conèixer i a relacionar-vos amb els investigadors; mai se sap quines ofertes de feina en arxius i biblioteques poden arribar a les seves oïdes. Per descomptat, els bibliotecaris els coneixereu en el dia a dia de les pràctiques.
  3. El descobriment del fabulós món d'Eurolib i de les 45 biblioteques europees que en formen part. La gran majoria ofereixen estades de pràctiques remunerades!!!
Aquests tres elements, i l'experiència que m'ha donat haver treballat en el Departament de catalogació de la biblioteca de l'EUI durant un any, m'han permès aconseguir una beca de pràctiques de cinc mesos a la BibliotECA de l'European Court of Auditors (Sindicatura de Comptes Europea) a la ciutat de Luxemburg, la qual estic gaudint des del passat 1 d'agost. Però això ja serà història d'una altra entrada a Mòbils BiD.

Si encara esteu indecisos de si fer o no fer aquestes pràctiques, no ho dubteu més. Us poden obrir una perspectiva laboral que potser mai hauríeu contemplat i que, de ben segur, us entusiasmarà!

Bibliotecaris internacionalistes, som-hi!!!

dissabte, 9 d’agost de 2014

Stage al Colegio de España en París


Hola a tots!

Aprofito un espai lliure en aquest calorós agost per explicar-vos la meva fantàstica i recomanable experiència com a stagiaire al Colegio de España en París. Stagiaire vindria a ser en francès un becari o un noi de pràctiques. Aquestes pràctiques s’inclouen dins del Programa de Pràctiques d'Estiu a l'Estranger, de la Facultat.

Què és el Colegio de España?
El Colegio de España en París és una casa i residència d’estudiants, representant d’Espanya a la Cité Internationale Universitaire de Paris. La Cité és un punt de trobada de residències universitàries, on estudiants de tots els països del món poden allotjar-se i fer vida per continuar els seus estudis i aprendre cultura i visions del món diferents. En el cas del Colegio de España, dóna suport a doctorands, investigadors i artistes que necessitin viure a París i alhora és un punt de referència hispànic a la capital a la francesa.


La Biblioteca i arxiu del Colegio
El Colegio disposa d’una biblioteca que conté en tota mena de suports documents amb temàtica espanyola i la seva història. Des d’enciclopèdies en castellà, a narrativa espanyola clàssica i actual, cine i documentals espanyols, i també d’aspectes actuals, com diaris i revistes. Ve a ser un pont entre la cultura espanyola i París ciutat.

El dia a dia d’una residència d’estudiants on s’organitzen activitats culturals i hi ha moviment diari dóna també molt de si, i a més, la història del Colegio com a institució, doncs ha donat molt de si en la creació d’un arxiu propi.

El meu dia a dia i les tasques que he realitzat
Treballava 5 hores al dia, alguns dies de tarda i els altres dies torn partit i de dilluns a divendres (moltes biblioteques de París només tanquen els dimarts). Les meves tasques han estat les que una biblioteca especialitzada, com aquesta, demana. Des de fer un control de les publicacions periòdiques, passant per tot el procés de tria, selecció, adquisició, catalogació i posar a disposició nous documents. Realitzar la llista de noves adquisicions, donant-li una estètica agradable. Fer una mica de formació a l’usuari creant uns mapes. També cosetes d’arxiu, com l’ajut a la descripció amb normes internacionals, digitalitzar uns documents DIN A3 i fins i tot DIN A2, i bé, tot el que suposa el dia a dia en una unitat com aquesta. Ah, i important, somriure a l’usuari!



Aspectes pràctics
El propi Colegio em proporcionà una habitació, les dietes i el trasllat de Barcelona a París. Això t’estalvia molt de temps, només dic en antelació que buscar allotjament a París és una inversió altíssima de temps ja que la demanda és molta i l’oferta poca. El tema del francès és important, sí; però tot l’equip del Colegio és espanyol o fins i tot, les meves companyes, eren catalanes. Les nocions bàsiques per atendre l’usuari, saber què demanar al restaurant, etc.


París no se acaba nunca
A part de ser el títol d’un llibre, és la realitat tangible de la capital francesa. Us puc ben assegurar que, tot i ser a Cité, que no és el nucli de la ciutat, un mes a París dóna per viure la ciutat com un resident i no com un turista. Les tardes lliures i els caps de setmana els tenia ocupats amb la quantitat infinita de museus i parcs i llocs per visitar. A peu o en RER o en metro, París és espectacular. Recordo ara mateix, el meu penúltim dia que vaig fer l’última volta pel Sena, tot em sonava ja familiar, no era un turista, senzillament, m’acomiadava del meu dia a dia durant un mes.