dimarts, 2 d’octubre de 2012

Pràctiques d'estiu a la biblioteca de l'Institut Cervantes de Marràqueix


Hola a tothom.

Som en Joan Truyols, estic cursant el grau d'Informació i Documentació i aquest estiu ha estat el primer que he realitzat unes pràctiques d'estiu a l’estranger. Les pràctiques han estat a l’Institut Cervantes de Marràqueix (Marroc) i sóc el primer en realitzar les pràctiques a aquesta ciutat, així que he decidit explicar la meva experiència amb més detall per si l’estiu que ve hi va algú altre.

A Marroc hi ha 4 Instituts Cervantes a diferents ciutats: Rabat, Tànger, Casablanca i Marràqueix i a més ara se n'està construint un de nou a Essaouira.

L’Institut Cervantes de Marràqueix es va construir l’any 1991 i la seva biblioteca pren el nom de l’escriptor espanyol José Ángel Valente. Està situat en un petit edifici del barri de Guéliz. Aquest barri fou construït pels francesos durant els anys trenta i és el nucli de la nova ciutat. L’arquitectura i la distribució dels carrers és europea, és aquí on es concentren els grans hotels, supermercats, botigues de marques europees i els locals nocturns de la ciutat.

Mesquita Kutubia.
El nom, que literalment vol dir la dels llibreters (kutub en àrab és "llibres") fa referència al mercat de llibreters que es desenvolupava antigament als seus voltants
A la biblioteca jo havia de substituir treballadors que durant els mesos d'estiu estaven de vacances. Una de les tasques principals que havia de realitzar era la gestió de la pàgina web i del bloc i fer la migració del bloc de la biblioteca a Wordpress. Una altra tasca que havia de dur a terme era catalogar el nou fons mitjançant Absysnet. Malauradament no vaig poder realitzar cap d'aquestes dues tasques, des de la seu de Madrid varen decidir no donar-me accés a aquests sistemes per la meva condició de becari. Així que les meves tasques consistien a atendre l’usuari (altes de nous usuaris, préstecs, devolucions, etc.). Ajuda en la realització de l’esporga que s’estava duent a terme a la biblioteca; aquesta crec que és una de les tasques més difícils ja que s’ha de triar què és el que vol la biblioteca i el que no i encara és més difícil quan acabes d'arribar i no coneixes bé la biblioteca ni els seus usuaris. Encara que no catalogava, ajudava en el procés, sense intervenir directament amb el sistema i fent la col·locació física dels documents a les prestatgeries. Les altres tasques eren més monòtones i només les realitzava en els moments lliures (que eren molts): inventariar, comprovar factures, modificar dades errònies a Absysnet, etc.

Durant el temps que hi vaig estar venien molts pocs usuaris a la biblioteca, alguns estudiants àrabs i alguns espanyols o llatinoamericans. Durant l’estiu hi ha poc cursos a l’Institut i a més va coincidir amb el mes del Ramadà; la calor de l’agost i l’abstinència fan descendir molt el ritme d’activitats diàries.

Les meves condicions de treball varen ser bones, treballava de 9 a 14 h, de dilluns a divendres. L’horari d'obertura de la biblioteca era aquest mateix que feia jo en horari normal, però durant el mes del Ramadà la biblioteca obria només de 10 a 13 h. A més tenia cada matí tres quarts d'hora per sortir a prendre alguna cosa o estirar les cames, jo recomano anar al bar de la benzinera que hi ha davant l’Institut.

Els pocs companys de feina que vaig tenir em van tractar molt bé. A la meva arribada, la meva encarregada em va venir a cercar a l’aeroport i em va ajudar a cercar la casa on m’havia d'allotjar. Abans d'arribar ja em cercava un allotjament barat, encara que al final faig ser jo que el vaig trobar. El vaig aconseguir a bon preu mitjançant el web Couchsurfing. Em vaig allotjar a casa d’un francès que viu en una casa del centre de la ciutat, a la Medina, i durant quasi tota la meva estada vaig tenir la casa per a jo tot sol.

Ciutat: El centre neuràlgic de la ciutat és la plaça de Djemaa-el-Fna, és el centre més important d'activitat tant pels habitants de Marràqueix com pels turistes i jo vivia només a 5 minuts caminant d'aquesta plaça; a més d'aquí surten tots els autobusos interurbans i esperen una gran quantitat de taxistes per moure’s per tota la ciutat.

Per visitar, la ciutat té alguns edificis emblemàtics, museus i jardins però el que du més temps de conèixer i el que més impressiona són els carrerons i “zocos” de la Medina, aquests “zocos” estan dividits per seccions segons les mercaderies que es venen (roba, espècies, pells, estores, calçats, llana, làmpades, vaixella, etc.) i segons els tallers (tintorers, fusters, vidriers, adobadors, etc.) Sobretot a la zona dels comerços és allà on els venedors es fan més pesats per això quan vius allà deixes d'anar-hi ben aviat.

La Kutubia (mesquita principal), la Madrassa Ben Youssef, el palau Dar el Bacha, les tombes Sadites o la Menara són alguns dels llocs que s’han de visitar.

El transport per la ciutat és molt barat, per arribar al Cervantes des de la plaça Djemaa-el-Fna a peu es tarda devers mitja hora, però tenint en compte la calor que fa a segons quines hores no és gens recomanable. En taxi no hauria de costar més de 20 o 30 dirhams (2 o 3 euros), depèn del regateig. Jo hi anava cada dia amb l’autobús, que és el transport més econòmic si s’han de fer viatges cada dia, cada viatge em costava 35 dirhams (uns 35 cèntims).

Durant l’estiu el clima a Marràqueix és dur, les hores de més calor la temperatura sol ser d'uns 45ºC més o menys i alguns dies passava dels 50ºC. És el vespre quan la temperatura baixa sense que arribi a fer fred.

Un carrer de la Medina
Idioma, cultura, gent...: L’idioma oficial i el que més es parla és l’àrab però a causa del passat francès, aquesta llengua també la parla pràcticament tothom. A Marràqueix l’espanyol no es parla tant com a altres bandes del Marroc, però tampoc es troben problemes per trobar algú que el parli. Gràcies al turisme els marroquins parlen millor o pitjor diverses llengües: el francès, l’espanyol i l’anglès són les més comunes. Al Cervantes es pot parlar en espanyol amb els usuaris, però amb els estudiants que encara no el parlen, en general et pots comunicar en francès. Els treballadors de l’Institut són espanyols o àrabs que entenen i parlen perfectament el castellà.

L’àrab és molt difícil d'entendre i llegir si no se'n sap gens, però amb pocs dies i amb interès és fàcil aprendre a dir algunes paraules i frases. En general la gent és simpàtica i els agrada molt quan algú de fora mostra interès per la seva llengua, cultura, religió, etc. En el meu cas he demanat molt i tothom està encantat d'explicar coses sobre ells. Sempre es parla de l’hospitalitat dels àrabs i és certa: són gent molt hospitalària i amable i no és difícil que et convidin a la seva taula a menjar o a beure te.

A jo m’ha agradat molt viure a la Medina, crec que és més interessant que viure a un dels barris moderns. La Medina és la part més autèntica i és on hi ha quasi tot el que s’ha de veure a Marràqueix. Passejant per aquí sempre et sorprens i no et pots avorrir mai. Igualment, també hi ha inconvenients de viure en aquesta part de la ciutat, aquí és on es concentra el turisme (encara que cada any n'hi ha menys) i els marroquins que viuen dels turistes poden arribar a ser pesats quan t’ofereixen els seus productes o serveis. S’ha d'aprendre a viure amb això i a més saber què fer o què dir perquè et deixin en pau.

Un aspecte important és el Ramadà, la festivitat religiosa més important de l’islam. En el meu cas l’he viscut tot allà, però les dates varien cada any. Vaig arribar-hi una setmana abans i es nota molt la diferència. Durant aquest mes els practicants no poden menjar, beure ni fumar durant el dia, així que la major part de l’activitat es concentra durant el vespre. Pels turistes no practicants no hi ha cap problema per realitzar aquestes activitats pel carrer, però segons on i sobretot els primers dies, és millor no fer-ho o amagar-se un poc si no es vol rebre qualque crit o queixa.

El tema religiós és delicat, pràcticament des del primer dia es veu que la religió regeix gran part de la seva vida quotidiana. Als turistes en general ningú els diu res per no seguir les seves creences o costums, però malauradament els marroquins no practicants només poden ser no practicants amagats a casa seva. També he vist que a l’hora de visitar el país es recomanen moltes precaucions als turistes, sobretot a les dones, sobre la manera de vestir i comportar-se, però m’ha donat la impressió que a les ciutats on la gent està molt avesada al turisme els que no som d'allà ens podem vestir i comportar-nos com vulguem i si una dona vol anar amb uns shorts o fumar al carrer ho pot fer i ningú la renyarà (jo no he vist lo contrari).
Plaça Djemaa-el-Fna amb poca activitat.
El seu nom literalment significa "assemblea de la mort".
Durant el vespre s'omple de gent i activitats diverses (grups de música, conta contes en berber o àrab, parades de menjar i de sucs de taronja, mags, curanderos, macacos ensinistrats, etc.)
El menjar és bastant barat per tota la ciutat tant si es vol menjar a restaurants com comprar-lo a les botigues del carrer o als supermercats que hi ha fora de la Medina. Davant el Cervantes hi ha un supermercat on feia algunes compres, igualment també comprava moltes coses per la Medina al carrer on vivia. Alguns productes com la carn o la pasta és recomanable comprar-les al supermercat, ja que les condicions d'higiene d'aquestes botigues no són gaire elevades, així i tot per un afluix en vaig comprar alguna vegada sense cap conseqüència (depèn de l’estomac i les manies de cada un). També es recomanable anar a menjar als restaurants per provar els plats típics, a la gran majoria de restaurants la carta és pràcticament la mateixa, després varia la qualitat, el preu i la higiene segons el tipus d'establiment.

Sortir de la ciutat: Crec que s’ha de sortir i veure altres llocs a banda de Marràqueix. Jo tenia lliures els caps de setmana i vaig sortir sempre que vaig poder. Un dels llocs més típics i que no es pot deixar de visitar és la ciutat costera d’Essaouira (devers 3 hores en autobús), és molt diferent a Marràqueix, a l’estiu el clima és perfecte (el vespre fa un poc de fred i això s’agraeix) i el peix és molt bo. Una altra visita que val molt la pena a prop de la ciutat és a alguns dels pobles muntaners de l’Atles, per fer una excursió d'una jornada o per quedar-s’hi uns dies. El desert és bastant enfora de Marràqueix, però si es disposa de temps és imprescindible, si no s’ha vist mai. Per arribar-hi el més normal és anar fins a Merzouga (és on vaig anar jo) o fins a Zagora.

El problema de sortir de la ciutat si s’està allà fent feina és que molts llocs interessants són bastant enfora i moltes vegades amb només un cap de setmana no hi ha temps per visitar-los, moltes vegades necessites mitja jornada o una completa per arribar allà on vols anar. El millor és ser previsor i quedar-s’hi uns dies més per poder viatjar pel país.

Espero que aquesta informació pugui ser d'utilitat. Si algú es vols posar en contacte amb mi per qualsevol cosa (allotjament, excursions...) podeu enviar-me un correu a joantruyols@gmail.com

Fins aviat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada