dijous, 15 de desembre de 2011

Breu estada de recerca a la Universidad Nacional Autónoma de México

Responc a la invitació del prof. Amadeu Pons amb un breu relat sobre la meva recent estada de recerca a la UNAM, amb motiu d’un conveni de cooperació entre aquella universitat i la UB.

Del 19 de novembre al 3 de desembre de 2011 he tingut l’oportunitat d’instal·lar-me a ciutat de Mèxic, amb l’objectiu de conèixer les polítiques públiques d’accés i preservació digital, i concretament el funcionament de determinats repositoris digitals. El resultat, a manca de tancar diversos projectes derivats de l’estada, ha estat molt satisfactori.

Mèxic, DF i la UNAM

Mèxic és un país enorme. Amb 100 milions d’habitants, és una potència regional de l’Amèrica Llatina i un país de renda mitjana-alta (el 13è PIB més gran del món, després d’Espanya). És ric en recursos naturals, en indústria i en patrimoni cultural. També és un país de contrastos de riquesa i pobresa, com passa a la resta de l’Amèrica Llatina. La seva proximitat amb els EUA afegeix complexitat a la seva realitat quotidiana, com ho demostren les notícies de delictes i narcotràfic que ens arriben del nord del país, a Ciudad Juárez o Monterrey, lluny de la seva capital: Mèxic Distrito Federal.

El Distrito Federal (DF), amb 22 milions d’habitants, és una ciutat que supera amb escreix qualsevol de les europees que hagueu pogut visitar. Cada barri és un món, i més enllà dels prejudicis inicials per les notícies periodístiques que ens arriben, a Mèxic la classe mitjana viu en un ambient agradable, pròsper i de gran vitalitat cultural. Certament, existeix una sensació generalitzada d’inseguretat respecte a petits robatoris, que se supera prenent les típiques preocupacions de qualsevol altra ciutat del món.

La UNAM, la universitat que va acollir-me, s’ubica en un enorme campus universitari (3 milions de metres quadrats, incloent-hi una part que és reserva ecològica), al sud de la ciutat. Tenen 316.569 estudiants matriculats i 36.172 professors en nòmina. Ben comunicada, s’hi accedeix en metro, bus o taxi des de qualsevol punt de DF. El Centro Universitario de Investigaciones Bibliotecológicas (CUIB) és l’entitat que gestiona els estudis de postgrau i doctorat en biblioteconomia. A la UNAM també s’imparteixen estudis de Grau de la nostra disciplina. En el campus, a més de les diverses facultats i instal·lacions, s’hi troba una coneguda biblioteca central que compta amb una façana obra de l’artista mexicà Diego Rivera. (foto anterior) . I la Biblioteca Nacional de México també forma part dels equipaments universitaris (com passa també a diversos països escandinaus). En els nombrosos espais verds del campus els estudiants alternen la vida acadèmica amb una intensa vida social que es completa, els caps de setmana, amb tot tipus d’activitats culturals: concerts de música, arts escèniques, lectura de textos literaris, etc. Un entrepà i una beguda en una de les múltiples paradetes del campus costa, al canvi, uns dos euros. Un menú en un dels restaurants, uns tres euros. A la resta de la ciutat els preus són similars. El metro, un dels més econòmics del món, surt al canvi a 10 cèntims d’euro el bitllet. Prendre un taxi per a un trajecte de vint minuts, uns dos o tres euros. Una novetat editorial o un vestit al Zara, en canvi, tenen preus molt similars als que trobem a una ciutat catalana.

Recerca i docència

La meva estada de recerca —centrada en l’anàlisi de les polítiques públiques de preservació digital a Mèxic i els repositoris digitals— va estar dedicada a analitzar la bibliografia existent i a mantenir trobades i entrevistes amb persones clau en aquestes disciplines: la directora de la Biblioteca Nacional de Mèxic, Dra. Guadalupe Curiel; la responsable dels estudis de postgrau del CUIB, Dra. Brenda Cabral; una de les investigadores responsables de la creació de repositoris digitals a la UNAM, Dra. Isabel Galina, etc. Complementàriament, vaig reunir-me amb representants de la Junta de l’AMBAC (Asociación Mexicana de Bibliotecarios, que presideix Óscar Saavedra), l’equivalent al COBDC de Mèxic; així com amb d’altres persones vinculades a biblioteques i repositoris digitals.

En paral·lel, vaig impartir el curs “Repositorios digitales: preservación y difusión de las colecciones digitales en bibliotecas, archivos y museos de España” a un grup de bibliotecaris de diverses universitats mexicanes, i vaig poder completar aquesta acció de reciprocitat amb la participació en la taula rodona “Acceso, derecho y preservación de la información”, juntament amb el Dr. Alonso Estrada, de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos (Lima, Perú).

La meva valoració és molt positiva. Més enllà de l’oportunitat de conèixer breument un país i una cultura fascinant, he pogut confirmar les meves hipòtesis de treball sobre l’estat de les polítiques d’accés i preservació digital i els repositoris mexicans, alhora que he entrat en contacte i planificat diverses col·laboracions de futur en matèria de recerca biblioteconòmica.


Video resum de la taula "Acceso, derecho y preservación de la información”.

Material docent del curs “Repositorios digitales: preservación y difusión de las colecciones digitales en bibliotecas, archivos y museos de España".


Ciro Llueca (professor associat del Departament de Biblioteconomia i Documentació).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada