dilluns, 31 d’octubre del 2011

Estiu en el COLMEX, Mèxic i Centreamèrica


Durante el mes de julio de 2011 he tenido la suerte de disfrutar de un mes de prácticas en el Colegio de México (COLMEX), dentro del programa de Pràctiques d'Estiu de la Facultat. Este centro es uno de los centros de estudios de letras más prestigiosos del mundo. Mis prácticas se desarrollaron en la Biblioteca, y mi labor fue la elaboración de unos Prototipos (Wireframes) para la Mediateca de recursos audiovisuales que están creando. Surgieron algunos problemas, derivados de que era el primer año que se ofertaban las prácticas y allí pensaban que mi formación sería superior, pero ello no impidió que finalmente resultase una experiencia positiva, tanto para mí como para la dirección de la Biblioteca.

Finalmente se acordó un trabajo a mi alcance que desarrollé durante un periodo de 4 semanas en horario de mañana. No voy a explicar nada del Colmex ya que Lluís Agustí, además de dejar allí muy buena imagen, publicó aquí mismo una buena descripción del centro. Me voy a centrar más en tratar de explicar mi experiencia en México y en Centroamérica, por donde viajé posteriormente, para que personas medianamente interesadas en ir se decidan a hacerlo. Las prácticas de verano son el complemento perfecto para un viaje como el que yo me planteé. Solo puedo decir que ha sido una gran experiencia, México es un país con una gente encantadora como podrá comprobar quien se decida a ir allá. En Centroamérica sucede lo mismo, la gente es estupenda y muy acogedora y además resulta muy fácil y económico moverte en autobús. Yo solo tomé un avión desde Ciudad de México a Chiapas y otro de vuelta a Ciudad de México desde Cancún, el resto de trayectos los realicé en autobús, lancha y ferry.

Pero en primer lugar voy a comentar brevemente en qué consistió mi trabajo. Desde la Biblioteca Daniel Cosío Villegas se está trabajando en la creación de una Mediateca Mexicana, es decir, una web en donde estarán alojados videos, imágenes y audios con el denominador común de que deberán tratar sobre México. La parte técnica ya está elaborada. En estos momentos se está trabajando en el diseño final de la web, el cual continúa sin implementarse. Yo realicé en 4 semanas una propuesta de Wireframes, teniendo en cuenta las pautas que se me proporcionaron así como lo aprendido durante el primer curso del Máster en Gestión de Contenidos Digitales. 

Tras finalizar mi periodo de prácticas viajé por Centroamérica durante 45 días, lo que sin duda ha sido una de las mayores experiencias de mi vida como voy a comentar a continuación. Para animar a la gente a ir a México y a Centroamérica el primer tema a tratar es sin duda la seguridad. Está claro que no puedes caminar por la calle con la tranquilidad que lo haces por Europa (yo al principio llegué con bastante respeto), pero tras pasar dos meses y medio por allá puedo decir sin duda que no es para tanto. El Distrito Federal es sin duda el punto más seguro de México y no tendréis ningún problema. Yo he viajado por todo el sur y tampoco lo he tenido. La parte peligrosa es el Estado de México (alrededores de Distrito Federal) y el norte, por el narcotráfico. En el resto de países centroamericanos se debe tener cuidado en las capitales y en las grandes ciudades, pero los lugares interesantes están en poblaciones más pequeñas, donde puedes pasear con total tranquilidad. Yo visité México, Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua y Belice. De las capitales únicamente México DF, San Salvador y Managua, brevemente. En San Salvador pasé incluso 5 días, pero solo para visitar a un amigo que trabaja en la UCA, centro con el que está colaborando nuestra facultad en la creación de un Consorcio de Bibliotecas Universitarias.

En cuanto a qué me gustó más… La verdad podría hablar de muchos sitios pero me quedo con cuatro, si tengo que elegir. Chiapas y Nicaragua en general, las ruinas de Tikal en Guatemala y la Isla de Utila en Honduras. Paso a comentar lo más destacado de cada país.

En primer lugar voy a comentar brevemente detalles de México D.F. Es una ciudad enorme en la que hay unos 20 millones de habitantes. Resulta impresionante la llegada en avión ya que el aeropuerto está bastante céntrico y puedes ver desde el aire casas y casas sin fin… Si alguien tiene la suerte de llegar de día le resultará impresionante. Puedes pasear con toda tranquilidad por el centro y por la mayoría de los barrios. Para desplazarte, el metro funciona muy bien. También hay unos autobuses, llamados peseros, que te llevarán a donde no llegue el metro y si no, el taxi es realmente barato. Yo visité los típicos lugares que visita cualquier turista y la verdad ninguno me entusiasmó, si bien me quedo con la casa de Frida y con el Museo de Antropología. No recomiendo Teotihuacán, si has visto o vas a ver más ruinas mayas.

Chiapas está en la parte sur de México, el clima es cálido a diferencia de DF en donde hace frio. De las cosas que visité me quedo con el cañón del Sumidero. Para visitarlo das un paseo en lancha. Me recordó bastante a un recorrido que hice hace años en Galicia por los cañones del Sil. La diferencia es que los desfiladeros en el Cañón del Sumidero son más altos, llegando a casi 1000 metros en el punto más alto. Se cuenta que en esa zona había una tribu muy belicosa que a la llegada de los españoles prefirieron suicidarse lanzándose al río desde el punto más alto, antes que someterse al dominio hispano.

También visité San Cristóbal de las Casas, San Juan Chamula y Palenque, donde con mi amigo Jose del cual supe que estaba por la zona por Facebook (el mundo es un pañuelo) conocí a dos encantadoras chicas Mexicanas, Dani y Laura con las que pasamos casi tres días por la Zona. Las fotos son de  la  Iglesia de San Juan Chamula  (consultad info en Google, yo aluciné dentro, pero no se pueden hacer fotos) y de  las ruinas de Palenque.
 

Tras visitar Chiapas, pasé a Guatemala por Frontera Corozal. Esto es cruzar el río en lancha y tras esto casi 100 km por un camino de tierra. En Guatemala visité la Isla de Flores, Tikal, Antigua y el Lago de Atitlán. Recomiendo sin duda Tikal, durmiendo la noche anterior en el parque, lo que es indispensable para hacer el tour del amanecer. Es impresionante caminar de noche por la selva mientras esta se va despertando y ves salir el sol desde lo alto del templo IV. Os recomiendo el hotel Tikal Inn, el más baratito, donde además hay una piscina con tumbonas perfecta para descansar el resto del día.

Después de Guatemala, visité El Salvador. La verdad no hay mucho que ver allí. Yo visité la tumba de Monseñor Romero y el Museo de los Mártires de la UCA que es impresionante y del que dejo aquí un vídeo.


Estas visitas os ayudarán a meteros un poco en la dura historia reciente de este país Centroamericano. Ambos lugares están unidos por la línea de autobús 44. Pese a las recomendaciones que recibí por parte de mi amigo me aventuré a utilizarla y es toda una experiencia. Autobuses americanos como el de los Simpson con alerones y cristales tintados. Por dentro luces de neón, pegatinas demostrando devoción a Dios, a la Virgen y al Real Madrid o al F.C. Barcelona, todo ello con reggaetón a toda pastilla y exprimiendo todo lo que da de sí el maltrecho motor. ¿Peligroso? No lo sé. Seguramente sí. Pero impresionante experiencia por tan solo "una cora" (25 centavos de dólar). Aparte de esto visité Perquín, un pueblo donde la guerrilla tuvo mucha fuerza en el norte y La Tuna, un lugar en el que hay una solitaria playa que es impresionante, como se puede ver en la foto que me tome junto a un hombre que se me juntó nada más llegar y al que no me importó invitar a 2 o 3 cervezas para conversar con él durante un buen rato.  Este último lugar, al igual que San Salvador sí que puede resultar peligroso así que tened cuidado si os animáis. Imprescindible "cenar pupusas un domingo como todo buen salvadoreño".

De Nicaragua, mi siguiente parada, solo os puedo decir cosas buenas. Los "nicas" son una gente excepcional. Este hecho y la merma que sufrió mi presupuesto hicieron que decidiese no llegar a Panamá, como era mi intención, y permanecer en Nicaragua durante 16 días, 8 de ellos en la ciudad de León, donde conocí a una gente excepcional y a unos exguerrilleros sandinistas, ya de unos 60 años, que me contaron 1000 historias de la revolución. 


Además de León visité la isla de Ometepe, San Juan, Managua (perdí mi tiempo allí) y Granada. No me dio tiempo a visitar las Corn Islands pero escribidlo en Google Imágenes y comprenderéis por qué me tiro de los pelos por ello. La mejor visita sin duda es la Isla de Ometepe. Allí alquilé una moto para recorrérmela enterita y subí al volcán Maderas (caminata de ocho horas). La foto es del cráter del volcán donde nos dimos un merecido baño después de cuatro horas de ascensión.


De Honduras solo merece la pena visitar la parte norte del país. Es donde hay reservas naturales y donde está el archipiélago de Roatán. No visité Roatán sino Utila. Desgraciadamente no pude llegar para el festival Sunjam pero aun así mereció la pena. Iba para ver la Isla en día y medio y al final me quede buceando durante 5 días y me saque el título Open Water de PADI. Al llegar conocí tomando una caña a los instructores del club Paradaise y no me pude resistir. El buceo en el Caribe es una experiencia inolvidable, puedes bucear entre arrecifes de coral desde el primer día. 


Por último visité Belice. Puedo decir sin temor a equivocarme que es el país más raro en el que he estado en mi vida. La parte del continente no tiene nada. Kilómetros de carretera con un paisaje muy homogéneo, de campos verdes. Belice City es una ciudad muy vieja pero tiene un encanto especial. Yo creo que es porque resulta curioso ver todo escrito en inglés en medio del Caribe y porque entre medio de todo esto puedes ver algún edificio, de piedra que te hace pensar que estás en Londres. Pero lo mejor que hay en este país son los cayos y las playas paradisiacas.  Yo solo visité dos por falta de tiempo pero se respira tranquilidad. Eso sí: preparad la cartera porque es con diferencia lo más caro de la zona. Me hubiese gustado ir a bucear al Blue Hole pero era más caro que el curso de 5 días en Utila y no me decidí finalmente. 

Resumiendo quiero decir que la experiencia ha resultado 100 % positiva y solo puedo animar a la gente que lea este post a visitar Centroamérica. Es el paraíso del mochilero. Amabilidad a raudales y lugares extremadamente baratos. Lo único caro es Belice y un poco más que el resto El Salvador, creo que por la dolarización de su economía. La moneda oficial es el dólar americano... Nicaragua es baratísimo y Honduras y Guatemala también son baratas. Un viaje de al menos dos meses es la mejor manera de aprovechar los 850 euros que cuesta el avión…

Jose López Rodríguez 

dimarts, 25 d’octubre del 2011

INSTITUTO CERVANTES DE LONDRES 2011


Sóc la Lara Pasarín, diplomada en BiD i actualment cursant 2n del màster de Gestió de Continguts Digitals i aquest passat mes de juliol he estat de pràctiques a la biblioteca de l’Instituto Cervantes de Londres.

Com fa dos anys, repeteixo Cervantes després de la meva estada a Roma i l'oportunitat de viure un temps a l’estranger, d’acostumar-se a una rutina on tot és nou i diferent i viure-ho de forma intensa i il·lusionant.

Londres és una ciutat fantàstica amb molt per fer i per veure, i sobretot per passar-hi l’estiu, quan més surt el sol i les temperatures són més càlides.

La feina desenvolupada a la biblioteca ha estat molt variada, atenció d’usuaris per una banda, i feina més especialitzada com catalogació per l’altra. En el cas d’aquest estiu les alumnes de pràctiques hem fet els horaris i la feina del personal de vacances així que vam haver de fer una mica de tot.   

Com molts ja sabreu la gestió de les biblioteques al Cervantes es fa per mitjà del programa AbsysNet, amb diferents mòduls per a la gestió d’usuaris, préstecs, devolucions, catalogació, etc. i bastant fàcil d’utilitzar.

La biblioteca de l’Instituto Cervantes de Londres, a diferència d’altres biblioteques Cervantes, és petita i amb un fons potser no tan actualitzat com en d’altres d’arreu del món. En aquest sentit s’ha de tenir en compte que cada seu es gestiona independentment i que les necessitats de cada centre són diferents.

Per sort, el Cervantes de Londres podrà comptar amb una nova biblioteca el 2012 gràcies a la remodelació de l’actual edifici. A mitjans d’agost van començar les obres de la nova biblioteca en un espai molt més gran i adequat per encabir tot el fons i afavorir la consulta. La finalització de les obres està prevista pel febrer - març i actualment donen servei amb una col·lecció notablement reduïda.  

El meu dia a dia a Londres va ser molt acollidor gràcies a les residències on vaig allotjar-me. Totes dues molt ben situades, vaig estar primer a Nutford House (Oxford Street – metro Marble Arch) i Holland House (Victoria Station) a 10 minuts del Cervantes, a Belgravia, una de les zones més adinerades i barri de les ambaixades. Holland House la recomano especialment perquè té uns preus molt econòmics, (trobo que una de les més barates situades al centre) amb esmorzars i sopars inclosos, això sí, amb uns horaris molt anglesos (esmorzars de 7-8.30 am i sopars de 6.30-8 pm).

Fer vida a la residència és sinònim de conèixer molta gent i de fer pinya amb els espanyols que cada vegada més envaeixen Londres en busca de feina i d’oportunitats.  S’ha de tenir en compte, a més, que a l’estiu s’omple d’estudiants i gent jove que hi van a aprendre anglès, fer cursos, a fer pràctiques, treballar, etc.


De turisme a Londres està tot dit, no descobriré res de nou. Però hi ha una sèrie de coses gairebé obligades:

• Pujar en el London Eye (pagant uns £12) i gaudir d’unes panoràmiques espectaculars de la gran ciutat que és Londres. Si podeu aneu-hi en les hores on es pon el sol, no té preu veure el capvespre sobre el Tàmesis.

• Descansar, menjar, córrer en qualsevol dels parcs verds i preciosos. Hyde Park és enorme i m’agrada especialment en les últimes hores de la tarda quan es juguen partits de futbol entre amics. I St. James’ Park, florit, ben cuidat i amb unes vistes molt maques de Buckingham Palace des del llac.

• Festa per Brick Lane, Old Street i immediateses. La més autèntica de Londres. A Brick Lane els diumenges la festa comença ja al migdia amb mercats de tot tipus i pubs "de lo más moderno".

• Compres per Portobello Market, el mercat de Notting Hill. És molt gran i m’agrada especialment la part vintage, antiguitats i roba de segona mà.

• Música en directe pels pubs de Candem.

• Pintes als carrers del Soho. L’ambient està al carrer als voltants dels pubs.

• Festivals pels barris de Londres. Jo vaig poder anar als festivals de Hackney i Shoreditch. Els recomano especialment, són molt autèntics.

• De museus, qualsevol d’ells, tots són impressionats i gratuïts.

• Passejar de nit a la vora del Tàmesis... és maquíssim (però farà fred!).

Londres és sinònim de globalització, de modernitat, de barreja de cultures i vida al carrer. Una ciutat d’oportunitats on s’hi va a aprendre anglès i a fer pràctiques... però també a conèixer uns quants roommates, a sortir de pintes i a viure l’estiu gastant molts pounds. I love London!

Dit això, només em cal dir que recomano sortir a l’estranger, fer pràctiques professionals, conèixer llocs nous... és descobrir, gaudir i viure!


Lara Pasarín

divendres, 7 d’octubre del 2011

Erasmus a l'ENSSIB de Lyon

Salutacions a tothom,

Em dic Elisabet i estic a França acabant el Màster en Gestió de Continguts Digitals a l'ENSSIB (École Nationale Supérieure des Sciences de l'Information et des Bibliothèques) de Lyon.

L'ENSSIB és una escola de formació especialitzada per a bibliotecaris, l'única que existeix a França; per tant no s'ofereixen estudis de grau sinó màsters. Jo estic cursant dues assignatures del "Master Sciences de l’information et des bibliothèques" i redactant el TFE.

En general les col·laboracions es fan al tornar de l'estranger, per explicar l'experiència viscuda, però, si em permeteu, trencaré una mica la línia. El to dels escrits dels estudiants Erasmus acostuma a ser d'entusiasme, val molt la pena l'estada, però també és interessant saber què et pots trobar els primers dies.

En el meu cas, sóc la primera estudiant de la Facultat que va a l'ENSSIB, volia anar en alguna destinació de parla francòfona, i era una de les dues opcions que teníem per escollir els estudiants del Màster (l'altre és Brussel·les). En aquests moments porto dues setmanes, i és ara que estic començant a gaudir de l'estada, ja que l'adaptació no és fàcil, es troba a faltar poder-te expressar en la teva llengua i algunes petites rutines de la vida que has deixat enrere per un temps, et trobes gent que et vol ajudar, d'altres que et posen pals a les rodes... És a dir, que t'has d'espavilar perquè no et trobes el camí traçat, ni abans de marxar per la paperassa, buscar allotjament..., ni quan arribes per situar-te, conèixer l'entorn... però la motivació amb la qual has arribat et fa superar tots els obstacles.

Personalment tenia moltes ganes de viure aquesta experiència a l'estranger, però quan ets jove, o tens altres coses al cap, o no tens prous diners per mantenir-te (no cal dir que les ajudes no cobreixen les despeses), fins que un bon dia, quan ja no ets tan jove, dius: O ara o mai. I aquí em teniu fent el que jo anomeno un Erasmus senior.

Quan torni a Catalunya ja faré un resum més "bibliotecari" de l'estada, però ara ja us animo a plantejar-vos de viure una experiència així. Les convocatòries surten entre desembre i gener, per tant teniu uns mesos per anar madurant la idea ;-)

Salut!

Visita a la Main Public Library de San Francisco (EUA)

Hola a tots!

Sóc l’Helena, estudiant de 3r de Grau d’Informació i Documentació. Jo aquest any no vaig estar de pràctiques, però sí que vaig gaudir d’un viatge a San Francisco (EUA) i, aprofitant la visita pel Civic Center, vaig entrar a la Main Public Library.

La biblioteca central és l’eix del sistema de biblioteca pública de San Francisco que, a banda, inclou 27 biblioteques de barri.

La seva pàgina web (http://sfpl.org/) està disponible en anglès, espanyol i xinès, ja que les comunitats d’hispans i de xinesos són molt importants en aquesta ciutat. Hi trobareu el més habitual: accés al catàleg, descripció de les col·leccions i dels serveis, el calendari, la seva història, l’arquitectura, la xarxa de biblioteques, etc.


A més, si voleu fer una ullada a les seves impressionants xifres les trobareu aquí: Statistics and Reports (només en anglès) (http://sfpl.org/index.php?pg=2000006001).


Tot i això, jo voldria aprofitar aquest espai per explicar-vos quatre detalls que em van cridar l’atenció:

1. Art a la biblioteca:

A la pàgina web hi ha dues seccions que expliquen l’arquitectura (fins i tot hi ha un time-lapse de la construcció) i les obres d’art de la biblioteca central (murals, fotografies, escales, etc.).

Com a fet curiós, les antigues targetes del catàleg de fitxes (elaborades per més de 200 persones i en més de 12 llengües diferents) s’han fet servir per decorar una paret de l’edifici que cobreix 3 nivells!!!



2. Col·leccions especials o centre d’interès:

  • Centre d'Història de San Francisco: Documenta tots els aspectes de la vida i la història de San Francisco. És l’arxiu oficial de la Ciutat i del Comptat de SFO.
  • Art del Llibre i Col·leccions Especials
  • Centre de Gais i Lesbianes: Ja coneixeu la importància política i cultural d’aquesta comunitat en la vida pública d’aquesta ciutat. El Centre proporciona accés a col·leccions sobre història i cultura de gais (especialment de l’àrea de la badia), ofereix diversos serveis socials i realitza exposicions temporals i programes públics, entre d’altres.
  • Centre d'Informació Governamental: Proporciona accés gratuït als documents i materials sobre política pública, ciència política, administració pública i les lleis dels EUA, Califòrnia, San Francisco i les agències governamentals regionals de l’àrea de la Badia. També s’hi troba el Centre de Patents i Marques Registrades i el Centre Mediambiental.

A més, el Centre Internacional proporciona orientació i formació d’idiomes en diferents llengües, entre elles el japonès, el rus, el francès i el portuguès, a més de l’espanyol i el xinès, i materials en més de 40 llengües.

3. Sistema automatitzat:

Anar pels taulells dient que ets estudiant d’Informació i Documentació a Barcelona té la seva recompensa: els treballadors t’expliquen anècdotes de la biblioteca, et donen les seves impressions i el responsable de “devolucions” et deixa entrar al backoffice!!!

Tot el sistema de retorn dels materials funciona de manera automatitzada a base de codis de barres (http://www.lyngsoesystems.com/library/library_system.asp). La màquina llegeix els codis i distribueix els materials segons les diferents seccions. Com que una imatge val més que mil paraules, us poso un enllaç de YouTube: San Francisco Public Library Book Return (http://www.youtube.com/watch?v=Q2TklULYpJs).

4. Sense sostre a la biblioteca:

Quan vaig arribar al Civic Center em va sorprendre la gran quantitat de persones sense sostre que hi havia als voltants de la biblioteca. Un cop dins, se’n podia veure a les sales de lectura; a les sales d’ordinadors, d’audiovisuals i de premsa i, sobretot, als lavabos! Moltíssims!!!

Com que, realment, el nombre era exagerat, vaig preguntar a un dels bibliotecaris i aquesta és la resposta:

San Francisco ha gaudit des de sempre de fama de ciutat liberal que accepta qualsevol estil de vida, això fa que tot tipus de persones hi vagin a viure. A banda, com sabeu, els programes socials als EUA són precaris. Aquests dos fets tenen una conseqüència: la biblioteca proporciona el suport social que no donen les administracions. Així, les biblioteques són espais públics, on tothom hi pot accedir per gaudir d’un sostre durant almenys unes hores.

No obstant això, alguns sense sostre creen problemes per la seva actitud incívica i irrespectuosa envers els altres usuaris: pudors i plagues de polls, amenaces, ús dels lavabos per prendre droga, rentar-se o mantenir relacions sexuals, etc.

A l’article “Library adds social worker to assist homeless” del San Francisco Chronicle en línia se’n fa un comentari (http://articles.sfgate.com/2010-01-11/bay-area/17823909_1_homeless-population-homeless-outreach-team-homeless-people).

De fet, l’any passat la biblioteca va contractar el primer treballador amb perfil laboral de treballador social: “San Francisco Public Library Hires Social Worker To Help with Homeless. Partnership with health department has directed more than 150 people to social services” (http://www.libraryjournal.com/article/CA6714375.html).

Si us va més el tema audiovisual, us poso un altre enllaç a YouTube on es fa una breu explicació d’aquest fet: Homeless People In San Francisco Public Library (http://www.youtube.com/watch?v=DXPzqMnVNI4&feature=related).



Espero que tingueu l’oportunitat de visitar algun cop aquesta ciutat: verda, cosmopolita i liberal, i els nord-americans són molt “friendly”. I ja que hi sou, aprofiteu i aneu a la biblioteca! :)

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Noruega

Oslo és una ciutat gèlida que fa bategar el càlid cor de Noruega. És el destí que vaig escollir per realitzar un Erasmus.



La universitat viu bolcada al benestar dels estudiants, i realitza setmanalment activitats per als estudiants internacionals, com ara gimcanes per la ciutat, tallers de cuina noruega, concerts, partides de Trivial, nits de ball, sopars...



Les assignatures que faig (Research Methods & Theory of Science i Digital Documents) pertanyen al màster Erasmus Mundus DILL -Digital Library Learning-. Els meus companys, a part de Noruega, vénen de Brasil, USA, Lituània, Bangladesh, Itàlia, Alemanya, Sèrbia, Hongria, Vietnam, Índia, Iran, Polònia, Grècia, Rússia, Eslovàquia i República Txeca. Tots junts estem descobrint aquest meravellós país, i diferents indrets dels voltants. Com que som un grup que ens avenim molt, hem decidit que (si l'economia ens ho permet) volem conèixer i ensenyar als altres els nostres respectius països!!!

La setmana passada vam anar a Berlín, al congrés Theory and Practice of Digital Library.



La vida a Oslo és molt cara, així que sempre és millor portar una poma a dins la bossa. Pel que fa a l'idioma, tota la població noruega parla anglès (tot i que no és la seva llengua), però per moure't còmodament pel país és millor tenir unes nocions bàsiques de noruec. Jo ja estic aprenent alguna cosa! A classe, però, faig les assignatures en anglès.








dimarts, 4 d’octubre del 2011

Des de Berkeley, Califòrnia




Durant el primer semestre del curs 2011-2012, el professor Mario Pérez-Montoro està realitzant una estada com a visiting scholar (professor visitant) a la School of Information (ISchool) de la UC Berkeley, Califòrnia, EUA (http://www.ischool.berkeley.edu).

En aquesta estada està participant de forma activa en la vida acadèmica de la ISchool i hi desenvolupa un projecte de recerca sobre temes de navegació i visualització en entorns web (http://www.ischool.berkeley.edu/people/visitors/marioperezmontoro).