dimarts, 27 de juliol de 2010

Pràctiques d'estiu: Instituto Cervantes [Chicago] (I)

Hola a tots!

Sóc l'Enric Zapatero. Potser em recordeu d'altres entrades de Pràctiques d'Estiu com les de Londres. Enguany he decidit anar una mica més lluny, i la ciutat triada ha estat Chicago, als Estats Units d'Amèrica.

Sempre m'ha atret Nord-Amèrica, però és un dels pocs països que em quedava per visitar. Em va agradar que la ciutat fos Chicago ja que no té aquest halo de popularitat turística com Nova York o Los Angeles, així que estic gaudint d'una ciutat que potser només hauria visitat un cap de setmana.

M'allotjo en una residència d'estudiants faraònica situada en ple Downtown. Dic faraònica perquè té de tot. Des de bugaderia a sala multimèdia, de jocs, gimnàs, lloguer de videojocs i fins i tot una zona de restaurants i supermercat. No faig ús de tots els serveis perquè només hi sóc un mes, però si hi fos més temps no ho dubtaria ni un minut.

Abans de la ciutat parlaré una mica del meu lloc de treball. L'Instituto Cervantes de Chicago va canviar la seva ubicació fa 3 anys i actualment es troba al carrer Ohio, a uns pocs carrers de la Magnificent Mile, que és el Passeig de Gràcia de Chicago, amb botigues cares i botigues encara més cares. El centre és magnífic, es manté impecable i el professorat i personal administratiu m'han tractat com a un més.

I aquí tenim la biblioteca:

A l'esquerra és el taulell on treballo cada dia. La col·lecció és força potent i té tot el que qualsevol Instituto Cervantes té: tot allò relacionat amb la llengua espanyola i, en el cas de Chicago, en relació amb la ciutat i el país (tot i que també hi ha un altre Cervantes als EUA).

Com podreu imaginar, el que més èxit té són les pel·lícules en DVD, que fins i tot un servidor ha agafat en préstec algun cop.

El cap de la biblioteca, Salva, m'ha ajudat moltíssim en tot, donant-me llibertat i deixant-me triar quines tasques dur a terme. Principalment estic atenent els usuaris, activitat que m'encanta i, ara que ja he après a desmagnetitzar correctament els documents, puc dir que se'm dóna genial. També m'encarrego de dinamitzar la biblioteca mitjançant la creació de tutorials i amb la creació de guies de lectura en un format diferent a l'habitual...

També he visitat la biblioteca pública més gran de la ciutat i que es menja amb patates qualsevol catalana: la Harold Washington Library:

La tinc creuant el carrer de la residència però només hi he estat un parell de cops. Impressionant és poc. A part de tenir un hall gegant, com si fos un museu, quan entres a les sales veus que hi ha escales mecàniques per a pujar els pisos, perquè en total crec que són 6 pisos plens d'informació i ordinadors i taules i personal al taulell disposat a ajudar. Les cues per fer el carnet semblen les cues per sortir del país, i tenen un vigilant de seguretat que ho vigila tot a l'entrada.

Però el que més em va agradar va ser la sala multimèdia per a adolescents que tenien. Per tal de fomentar les relacions socials, amb la cultura i per desenvolupar talents, tenen una aula gegant a nivell de carrer en la qual els joves poden utilitzar PC, Mac, tocar música, jugar a videojocs, veure pel·lícules. I era ben ple! Em va agradar molt aquesta iniciativa i crec que hauria d'exportar-se.

La resta de la ciutat és espectacular. Combina amb perfecció l'arquitectura, amb uns gratacels impressionants (el més alt del país és aquí, l'antigament coneguda com a Sears Tower, ara Willis Tower) amb la natura (immensos parcs separen l'skyline del llac Michigan).

El transport públic és molt còmode i on no arriba el metro t'hi porten uns autobusos molt ràpids i freqüents. Les millors són les línies taronja i marron, perquè són descobertes, i creuen la ciutat pel mig. Quan hi ets, fa la sensació que ets a una muntanya russa. Tot i que no em fa tanta gràcia quan passa a sota de la meva habitació...


El riu és preciós, i m'hauria agradat ser-hi per St. Patrick, que el tenyeixen de verd. També he visitat el camp dels Cubs, que són l'equip de beisbol, una mica desafortunat ja que no guanya mai res, però els seus aficionats els animen encara més. A prop d'aquesta zona és el barri gai, molt viu i tolerant, amb uns bàners multicolors que ens recorden on som i amb una cambra de comerç molt popular per l'ajuda i el suport que proporciona al col·lectiu.

Tot i que no sigui d'aigua salada, Chicago també té platja, i vaig poder fer-hi una passejada, i era força atapeïda, perquè la calor que s'ha viscut aquest juliol no era normal. Ni els pitjors estius catalans! Però cal dir també que ells pateixen un dels hiverns més durs, amb temperatures exageradament baixes que obliguen els ciutadans a fer vida d'interior, ja sigui a la feina, a casa, o als centres d'oci.



El Chicago Theatre és ben conegut arreu del món. I, casualment, durant la meva estada, hi va actuar un element molt conegut per tots nosaltres:


Evidentment, no vaig anar-hi, tenia moltes coses a fer!

La meva zona preferida per passejar es el Grant Park i el Millennium Park, ja que els tinc directes des de la meva residència i des d'ell puc veure tant l'skyline de la ciutat com la gespa, la famosa font de Jaume Plensa, on unes pantalles gegants escupen aigua que refresquen els més grans i els més petits aquest estiu, o la més majestuosa i clàssica font de Grant Park.

En definitiva, aquests són els meus primers 15 dies a la ciutat, aviat faré una altra entrada per cobrir la resta de dies (amb escapada a NYC inclosa).


Us deixo amb una de les millors cançons de la història que, precisament està dedicada a la ciutat de Chicago:



PD: si voleu seguir les meves entrades sobre l'estada -molt més personals- al meu bloc, feu un clic aquí.

2 comentaris:

  1. jijiijij que guai enric! ^_^
    m'alegro q t'ho estiguis passant tant be (jo chiacago no me l'imaginava així, la veia una ciutat més fosca i avorrida)

    Pd. A Catalunya tb hi ha guàrdies de seguretat a les biblioteques :P

    ResponElimina
  2. Ja, però no es tracta de copiar ho dolent!! es tracta de copiar ho millor de les altres biblios!! més ordinadors! més Macs! més espais per videojocs! més e-Books!!! Més NYC!! estic esperant aquesta entrada des de que ho vas dir al teu blog!!

    ResponElimina