dimecres, 7 de juliol de 2010

Pràctiques d'estiu 2010 - Tòquio

Hola!!!

Sóc en José Manuel Martínez, i ja fa una setmaneta que vaig arribar a Tòquio per fer pràctiques a la biblioteca de l'Instituto Cervantes i no he tingut temps d'escriure abans ja que aquí sempre s'està ocupat jeje

Bueno... i com és que sóc a Tòquio?? Doncs gràcies als convenis de pràctiques d'estiu que presenta la UB cada any, amb moltes destinacions diferents on poder fer estada, i a mi sempre m'ha agradat aquesta ciutat. Ja hi havia estat abans i per això vaig optar per fer la inscripció a veure si hi havia sort, i sí que va haver-hi sort jaja, tot i que un cop seleccionat van posar unes quantes pegues des de Tòquio.

Aquestes pegues es devien al fet que ells volien una persona que hagués estat treballant amb Ibermarc i Absysnet, ja que hi ha molta feina a fer al centre i no poden estar pendents de si un ho sap fer o no en sap. Tenint en compte que a la Facultat jo havia vist únicament Marc21, es va considerar que no hi havia inconvenient ja que poques coses canvien, però en canvi, jo no havia utilitzat Absysnet, així que l'Amadeu Pons va aconseguir que pogués fer unes pràctiques prèvies a la meva sortida cap a Tòquio.

Aquestes pràctiques van ser de catalogació amb Ibermarc utilitzant Absys 7.0 a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, on la seva directora, Isabel Juncosa, va ser molt agradable amb mi en arribar i em va permetre fer totes les proves que necessités amb Absys i que hi anés qualsevol dia. Òbviament, es va avisar al Cervantes de Tòquio que faria aquestes pràctiques per si encara els quedava cap dubte.

Ara ja entrem a quan arribo a Tòquio. Bé, primer de tot, per si algú està interessat a venir, hi ha una agència d'allotjament anomenada Sakura House, amb la qual vaig trobar allotjament fàcilment: ofereixen bons preus, i et permeten triar el tipus d'allotjament, si vols un dels seus hotels, hostals, estar en un pis tu sol, o acompanyat, i a més, la comunicació amb els seus treballadors pot ser en molts idiomes, inclòs espanyol!

Pel que fa a l'Instituto Cervantes, està situat al centre de Tòquio, al districte d'Ichigaya, zona on hi ha moltes universitats i altres institucions, i molt a prop del Palau Imperial, a part que està comunicat amb tot arreu amb 4 línies de tren/metro.

Respecte al personal que hi treballa, la veritat és que esperava que la meva responsable, amb qui havia parlat per mail, fos més seca jeje, però ha resultat ser una persona molt agradable i simpàtica, i amb qui pots parlar tant de feina com de qualsevol dubte que tinguis sobre aspectes de la ciutat o on comprar qualsevol cosa, realment la impressió ha estat molt positiva, a part de la resta de companys del centre, administradors, professors, etc., han estat tots molt agradables quan ens han presentat.

Quant a la biblioteca, hi ha la meva cap, que la van agafar, després d'aprovar les oposicions del Cervantes, com a interina per 9 mesos, dels quals en porta 7, i d'aquí 2 mesos la substituirà el cap de la biblioteca de Manila, que ha decidit ser el cap de la biblioteca de Tòquio. Així doncs, està ella, una auxiliar que ve pels matins i una voluntària que ve dos dies per setmana.

Realment, pel que es veu, la biblioteca era un caos fins a arribar la meva responsable, Sara Rey, ja que es va obrir per a la inauguració el 2008, i no hi havia cap bibliotecari treballant-hi fins fa 7 mesos; per tant, l'ordenació dels documents era inadequada, acceptaven qualsevol donació i la col·locaven als prestatges, inclosos documents que duien insectes... i la catalogació era mínima i no del tot correcta... Així doncs, en arribar la meva responsable, va seleccionar el que estava en bon estat per continuar a la biblioteca, el que calia deixar al dipòsit, va frenar les donacions que rebien, tret d'algunes que no es poden rebutjar... i va començar a ordenar de forma correcta els documents i fent la catalogació de cada un d'ells.

I la meva feina consisteix a fer el que fa ella, així que ara som tots dos, qui ordenem i cataloguem, a part de continuar atenent el públic, fent funcions de circulació de documents, etc.

La major part d'usuaris que passen per la biblioteca, tot i que són pocs, són japonesos, molts d'ells estudiants de l'Instituto Cervantes, i tot i que en alguns casos costa, tots saben dir alguna cosa en espanyol, encara que sigui "para devolver" jaja. Tenim igualment un full amb les frases habituals que es poden dir en una biblioteca, en espanyol i japonès, per tant, en cas extrem, mostrem aquest full i ens diuen què volen, però normalment no cal.

La meva feina de catalogació està resultant millor del que s'esperava, no hi ha problemes, ni a l'hora d'entrar dades a Absysnet, ni quan s'han d'entrar documents en japonès, que és el que més fem. Tant la meva responsable com jo, sabem transcriure els dos sil·labaris principals del japonès, hiragana i katakana, i pel que fa a caràcters en kanji, que són els més complicats, l'auxiliar, que és japonesa, però parla perfectament espanyol, ens ho transcriu, així que no tenim cap problema a l'hora de catalogar els documents en japonès.

Ara tinc una pila de documents en japonès per catalogar, i és que la meva cap ha de marxar demà passat cap a Madrid, i estarà fora setmana i mitja, així que, segons ella, em deixa a mi com a "cap de la biblioteca" jaja. Sé les tasques que s'han de fer, l'ordre a seguir, i altres responsabilitats que m'han tocat, i desitjo que sigui una experiència molt profitosa de cara al futur, almenys en aquesta setmana ja ho està sent.

Per acabar aquest text, vull agrair a Sara Rey, la meva responsable a l'Instituto Cervantes per tot el que m'està ensenyant, perquè és una professional de cap a peus i ha fet una feina ben feta i laboriosa a la biblioteca, a Isabel Juncosa, directora del Col·legi d'Advocats de Barcelona, per permetre'm fer pràctiques al seu departament, i Amadeu Pons, especialista en Bibliografia, i responsable de relacions internacionals de la nostra Facultat de Biblioteconomia i Documentació, per la seva dedicació i el seu temps dedicat a parlar amb l'Institut Cervantes de Tòquio per a solucionar els inconvenients inicials i que no hi hagués problema per poder fer les pràctiques allà.

I ara sí, per acabar, volia posar una foto on sortís tota la ciutat o el Fuji, però encara no he anat a cap mirador des d'on poder fer aquesta foto, així que posaré tres fotos que he fet aquests dies: la primera és del típic jardí japonès que podem trobar darrere de molts temples, la segona són els ja tan coneguts carrers de Tòquio, en concret, del districte de Ginza, tots plens de cartells que a la nit s'il·luminen, i la última, un de tants santuaris que hi ha al mig de la ciutat, on tothom pot fer les oracions que vulgui.

Desitjo que tothom estigui gaudint del viatge i les pràctiques, i recomano a tothom que s'agafi unes pràctiques a l'estranger ja que és una experiència única i inoblidable!!

Vagi bé!!

P.D. Podeu seguir més coses del viatge per aquí: http://josetaro-foreverfornever.blogspot.com




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada