diumenge, 11 de juliol del 2010

D'Erasmus a Aberystwyth (III): hi ha vida més enllà de les classes!

Hola a tothom! Com han anat els exàmens i el final de curs?
Jo vaig entregar el meu darrer treball a la Universitat d'Aberystwyth el passat 10 de maig, després de gairebé un mes sense classes entre vacances de primavera i preparació dels exàmens, i no he tornat a Barcelona fins el 19 de juny. Durant aquestes setmanes de temps lliure i bona vida, he tingut molt de temps i bon clima per viure la vida més enllà de les classes i la Universitat.
A més a més de seguir amb les pràctiques a la biblioteca tres dies a la setmana i les classes de gal·lès, he tingut temps de passejar-me pels molts camins que voregen la costa i s'internen cap als turons, he agafat una barqueta per veure dofins i foques (llàstima que va ploure i van decidir no treure el cap de l'aigua, no sigui que es mullessin!), he viatjat milles i milles amb trens de vapor, he vist castells medievals majestuosos i he pujat al cim més alt de Gal·les, l'Yr Wyddfa, al Parc Natural d'Snowodnia.
Però aquest post no pretén ser només una petita guia turística de les moltes coses que pots fer a Gal·les, amb força hores de camí per endavant i gran plaer per endinsar-se en la natura. Vull fer aquí un recull pràctic de qüestions que poden interessar a la gent que en els propers anys vagi a Aberystwyth d'Erasmus o de pràctiques d'estiu: residències i vida social al Campus, botigues i supermercats, vida nocturna. I per acabar, una breu llista de llocs visitats!
Les residències i la vida social al Campus
El poble d'Aberystwyth compta amb uns 10.000 habitants i uns 10.000 estudiants. El poble és una mica massa petit per acollir tants estudiants i, per tant, l'allotjament privat va una mica disputat i no és molt fàcil de trobar habitacions o pisos a preus assequibles. Per tant, la millor opció és anar a viure a una de les residències de la Universitat, sobretot perquè és l'Accomodation Office qui fa tots els tràmits. Això sí, és una loteria. Pots tenir molta sort i que et toqui una habitació amb vistes al mar, amb uns companys de pis endreçats i simpàtics o tenir mala sort i haver de compartir pis amb set estudiants anglesos de primer any o viure amb gent que considera el passadís el seu particular camp de futbol! Jo vaig tenir mala sort i em va tocar un pis que tenia una pila de plats per fregar com a pica i una muntanya d'ampolles de cervesa buides. Afortunadament, i amb una petita excusa, vaig aconseguir que em canviessin de pis i vaig anar a parar a la residència Brinderw, la dels postgraduats. Vivia amb cinc estudiants més (només un d'ells era de la Gran Bretanya), amb qui compartia la cuina, el lavabo i la dutxa. Les feines de neteja dels espais comuns s'havien de compartir i cada setmana hi havia revisions de les mesures anti-incendis i dels espais comuns. Per quatre mesos i una setmana de residència vaig pagar 1.324 lliures, que incloïa les despeses d'aigua i llum; els llençols, coixins, vaixella i estris per cuinar, van a compte de cada estudiant. Com que jo vaig arribar al segon semestre però, vaig poder aprofitar tots els estris de cuina dels meus companys, tot i que a mesura que marxaven, s'anaven enduent les seves coses i un dia, al voler cuinar, em vaig trobar que ja no hi havia ni olla ni paella!
Les residències de la Universitat estan dividides en dos sectors. Les residències que es troben al Campus, a uns 20 minuts a peu del poble i aquelles que es troben en el poble, algunes d'elles a primera línia de mar. Totes tenen avantatges i desavantatges però jo recomanaria viure en una de les residències del poble ja que, a la nit i després de sopar o de fer unes pintes, fa molta mandra fer la pujada fins el Campus (12 % de desnivell) i ja no hi ha autobusos.
Però de dia i els caps de setmana, el Campus és un lloc amb molta vida, sobretot l'Arts Centre on hi ha un teatre, una sala de cinema, una sala per fer ballet, una llibreria amb descomptes per a estudiants i un restaurant, no molt econòmic però força bo. A més s'organitzen activitats per a infants i adults, estudiants i gent del poble. A més, hi ha la Guild of Students, el sindicat d'estudiants, que organitza activitats i, sobretot, festes.
Botigues i supermercats
Tot i ser un poble petit, l'oferta de botigues i supermercats és molt gran i, alguns d'ells, responen a les necessitats vitals i econòmiques dels estudiants: franja horària àmplia i preus força assequibles. Hi ha, fins i tot, un supermercat Spar que obre 24 hores al dia i, de matinada, sempre hi ha estudiants comprant patatones i cervesetes. Sense tenir en compte els supermercats, la resta de botigues estan obertes al migdia però tanquen a 2/4 de sis de la tarda. A l'hivern, entre el fred i la foscor, a les sis de la tarda sembla un poble fantasma! Recomano la carnisseria del centre del poble, on venen productes locals, entre d'altres unes costelletes de be a la menta delicioses.
Vida nocturna
Però a les vuit del vespre la vida torna al poble. Després de sopar, cap allà a les set de la tarda, els estudiants prenen els carrers i omplen els pubs i les places, fins ben avançada la nit, qualsevol dia de la setmana. Aberystwyth és un dels llocs amb una mitjana de pubs per metre quadrat més gran de Gran Bretanya. Tots els pubs tenen un dia de descompte i és habitual veure estudiants en grups, disfressats d'alguna cosa, fent la ruta dels pubs. I la vida nocturna es pot allargar fins moooolt tard! I, amb el bon temps, la vida nocturna arriba a la platja on està permès fer fogueres, barbacoes i festes. Els dimecres, a més a més, és el dia de la discoteca a la Guild of Students, en el campus principal de la Universitat.
Ajudes econòmiques
La vida a Aberystwyth no és molt cara si busques les ofertes de les botigues i els supermercats i no dines cada dia al Campus. Els botiguers saben que el seu públic principal són els estudiants, els quals en general no tenen massa diners, excepte per anar a fer pintes. Però cal tenir en compte que, en general, la vida és més cara que a Catalunya i, al fer servir lliures, encara és una mica més car. És per això que, tots aquells que decidiu anar d'Erasmus, fareu molt bé de presentar-vos a totes les beques possibles: la beca general d'Erasmus (uns 1250 euros), la de Bancaja (300 euros), una beca extraordinària de la UB (200 euros) i la de l'AGAUR (1200 euros). La primera, la rep tothom i va en funció del nombre de mesos de durada de l'Erasmus; les altres tres depenen, principalment, de l'expedient acadèmic. Jo vaig rebre totes les beques i he tingut prous diners com per viure durant gairebé cinc mesos a Aberystwyth, podent anar a menjar fora i fer pintes, anar a concerts i fer turisme per Gal·les i Anglaterra.
Breu llista de llocs visitats
Per acabar, m'agradaria llistar alguns dels llocs que he visitat, per si pot servir de consell o inspiració perquè us decidiu a visitar aquest bonic petit país. Pels interessats en la història i l'arquitectura, és vital visitar els castells d'Harlech, Conwy i Caernarfon, construïts pel rei anglès Edward I per tal de controlar i sufocar les rebel·lions gal·leses. Tot i que aquests són els castells més impressionants i ben conservats, n'hi ha molts més. A més de castells, uns altres edificis molt interessants són les abadies i les catedrals, entre elles Saint David i Strata Florida; us recomano fer un cop d'ull a la web Monastic Wales per fer-vos una idea. I per aquells que els agradi la naturalesa, el parc natural d'Snowdonia és el millor lloc on poden anar: Llanberis, Betws-Y-Coed i altres petits pobles entremig de grans muntanyes, són un bon lloc des d'on iniciar excursions i rutes per la zona. I per conèixer la zona minera del nord, res millor que agafar el deliciós tren de vapor de Blaenau Ffestiniog que va des de la zona de grans muntanyes d'Snowdonia fins a Porthmadog, a la costa. I per a tots aquells que prefereixin mar i no pas muntanya, poden anar d'excursió a New Quay i agafar una barqueta per veure dofins i foques, fer el camí de la costa de la badia de Ceredigion o agafar el tren Cambrian Coast, des d'Aberystwyth fins a Porthmadog. I pels més frikis, la visita que no pot faltar és la del petit poble de Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwyllllantysiliogogogoch, el poble amb el nom més llarg i impronunciable de tot Gal·les! I l'altre poble curiós a visitar és Hay-On-Wye, el poble dels llibres, on, amb una població d'uns 1900 habitants, hi ha desenes de llibreries de segona mà i, fins i tot, un castell reconvertit en llibreria.
Com a petita anècdota de les meves excursions, comentar que un dia anant d'excursió al Cadair Idris vaig equivocar-me de parada de bus i vaig acabar unint-me al grup excursionista Ramblers d'Aberystwyth, una colla de iaios encantadors i unes màquines de caminar: vam fer 22 quilòmetres en només set hores! Vaig anar a fer algunes excursions més amb ells i vaig conèixer parts de Gal·les menys turístiques i concorregudes, totes elles meravelloses... però quin fart de caminar! I també va ser una gran manera de conèixer gent autòctona i la seva realitat, cosa força complicada si només et relaciones amb estudiants.
Espero que tota aquesta informació us sigui útil per a tots aquells i aquelles que decidiu anar a Aberystwyth d'Erasmus o de pràctiques d'estiu o, si més no, que estigueu pensant on anar el proper estiu de vacances. Gal·les és un lloc molt i molt recomanable. Jo hi tornaré!
Pob hwyl, salut i alegria!

2 comentaris:

  1. Peazo guia!!! molt currada!!!
    Tant de bo tots els estudiants que marxessin de mobilitat fessim el mateix... (m'inloc i reconec que ni per Frankfurt ni per Londres en vaig fer entrada -_-)
    Aix. Tots els que aneu a Aber en torneu molt contents eh!!! s'hi haurà d'anar... :-)

    Pd. q bo lo del grup excursionista de iaios ^_^

    ResponElimina
  2. Però esperem la teva entrada de Xile! I espera que encara falten les fotos...

    ResponElimina