dijous, 20 d’agost de 2009

Pràctiques a la biblioteca Álvaro Mutis de l'Instituto Cervantes d'Istanbul

Hola a tothom! Sóc la Mercè Aguilà i aquest juliol he estat fent pràctiques a la Biblioteca Álvaro Mutis de l’Instituto Cervantes d’Istanbul. Aquest ha estat el meu tercer i últim estiu de pràctiques, i crec que el més rodó de tots, sense desmerèixer, ni molt menys, les meves estades a la Biblioteca Pompeu Fabra del Casal de Catalunya de Buenos Aires i a la Bibliotheca Alexandrina d’Alexandria, que, evidentment, van ser úniques!

El més rodó perquè, tot i estar-hi fent pràctiques només mig mes (cosa que m’ha permès tenir més dies per poder conèixer la ciutat i altres llocs del país), ha estat la vegada que he estat més tutoritzada per part de la bibliotecària, l’Ana Roca, i amb unes tasques assignades més concretes, definides, útils per a la biblioteca i abastables per poder dur-les a terme i acabar-les en pocs dies, sense haver de deixar coses a mitges. Bàsicament el que vaig fer va ser una revisió de la catalogació de documents en turc sobre cultura espanyola i hispanoamericana (com la companya de l’Instituto Cervantes de Nàpols també vaig fer-ho amb l’Absysnet), i l’elaboració d’una part d’un bibliografia sobre l’Álvaro Mutis. I l’Ana, la bibliotecària, va estar sempre pendent del meu treball, ajudant-me en tot moment.

L’opció d’anar a fer les pràctiques a Istanbul, amb una durada d’uns quinze dies, normalment, és molt útil i recomanable per a la gent que, com jo, treballa durant la resta de l’any i aprofita les vacances per fer les pràctiques. Si les pràctiques són d’un mes, dediques totes les vacances a les pràctiques. Ara bé, si pots fer-les en quinze dies, fent més hores al dia, això et deixa quinze dies més per seguir viatjant pel país, descansar o el que es vulgui.

El més rodó també perquè l’Ana des del primer dia em va ajudar en la cerca d’allotjament, em va resoldre tots els dubtes que tenia abans d’anar-hi, i un cop allí, em va seguir ajudant i ensenyant coses i llocs d’Istanbul que només la gent que hi viu et pot descobrir. Al Cervantes d’Istanbul hi treballen molts professors (uns quaranta), així que també tens moltes oportunitats de conèixer gent que viu a la ciutat, a més a més dels estudiants i treballadors turcs del Cervantes, que són molt hospitalaris.

I finalment, el més rodó també perquè Istanbul em va semblar una ciutat molt interessant, una ciutat per viure-hi!

Ah, per últim, voldria agrair els consells que vaig rebre de les estudiants que havien estat a Istanbul altres anys, la Montse I la Judith, i també la possibilitat que ofereix la facultat de poder fer aquestes pràctiques.

Salutacions,

Mercè

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada