dijous, 4 de juny de 2009

Un mes a la Universitat de Roma


Tot i que aquest bloc està pensat per a les experiències internacionals de l'alumnat, crec que us pot ser d'interès conèixer quatre coses sobre la meva estada com a professor convidat a la Universitat de Roma La Sapienza durant el mes d'abril (malauradament no va ser el maig).

- Sapienza Università di Roma (http://www.uniroma1.it/)
Té més de 700 anys d'història i és la primera universitat d'Europa per dimensions i la segona del món, ja que té matriculats uns 145.000 alumnes. Tres professors seus han estat premi Nobel: Enrico Fermi, Emilio Segrè, ambdós físics, i Daniel Bovet, farmacòleg. Compta amb 111 departaments i 21 facultats (nombres similars als de la UB). En qualsevol cas, el que més m'ha sorprès és que tinguin (només!) 155 biblioteques (de facultats i departaments), que no estan organitzades en un únic sistema i que tinguin un nivell de coordinació molt baix entre elles.

- Scuola Speciale per Archivisti e Bibliotecari (http://w3.uniroma1.it/ssab/)
És el centre on s'imparteixen els títols en l'àmbit de la Biblioteconomia i Documentació (grau, postgrau i doctorat). Disposen d'un edifici propi, de dues plantes, bastant més petit que el nostre. Tenen també menys alumnes que nosaltres. Disposen de dues biblioteques (de Facultat i de Departament), descoordinades, amb poc fons i pocs serveis (tot i que el bibliotecari del Departament és molt actiu i ben disposat).

- Nous mitjans
Hi ha una baixa utilització de la web com a canal de difusió de continguts i activitats (només cal mirar l'estil de la pàgina de la Scuola que abans assenyalava), pocs documents en format digital, no es disposa de Campus virtual (ni tan sols han iniciat encara l'etapa dels Dossiers electrònics), no hi ha aules d'informàtica, un sol canó, etc. etc.

- Edat de jubilació del professorat
En general, el professorat té una edat mitjana superior a la de la nostra Facultat. Hi ha un factor important a tenir en compte: el professorat italià es jubila als setanta-dos (72) anys (a Espanya és als 65 anys, però hi ha programes per avançar-la als 60 anys). En aquest moment, si demostren que en els darrers dos anys han tingut una mínima activitat acadèmica (alguna publicació, vaja), poden allargar-ho fins als setanta-cinc (75), moment en el qual encara poden aspirar a convertir-se en emèrits i allargar el seu anar i venir pels despatxos fins als setanta-vuit (78!) anys.

- Presentacions de llibres
He tingut l'oportunitat d'assistir a diverses presentacions de llibres. Tot i que sempre hi ha diferències, el patró acostuma a ser el següent: es comença 25 minuts tard, parlen quatre persones, a part de l'autor, l'assistència és migrada i al final hi ha nombroses preguntes. Tot això fa que l'acte duri dues hores com a mínim.

- Taules rodones
No he pogut assistir a cap taula rodona, tot i que vaig trobar un cartell en el qual se n'anunciava una, per a les tres de la tarda, amb la següent composició:

- Saluden (el rector i un diputat)
- Introdueixen (dues persones més)
- Modera (una altra persona)
- Taula pròpiament dita (set persones)
- Conclou (una última persona)
No deia, és clar, a quina hora s'acabaria.

Tot i que ha estat una explicació fragmentada, espero que hagueu pogut copsar algunes de les característiques de la universitat italiana. Potser us puguin ser útils si algun dia feu un intercanvi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada