dimarts, 30 de desembre de 2008

Erasmus a Brussel·les

Allo le monde!

Sóc la Judit Rodríguez i, fent cas de l’Amadeu, ara torno a escriure unes paraules per a Mòbils BiD; aquest cop, amb motiu de la meva estada Erasmus a Brussel·les, Bèlgica.

Tot i que encara no he acabat, us puc
avançar des de ja que és una experiència única i que mereix molt la pena. Però bé, això ja ho haureu sentit moltes vegades de la mà d’altres companys Erasmus!

Conscient que potser els més interessats en aquest missatge sigueu els que voleu demanar una de les beques per al proper curs, o els que encara tingueu dubtes, intentaré fer-vos cinc cèntims del procés i de l’estada.


Per començar, sapigueu que és normal tenir dubtes, i molts. En el meu cas, des que vaig conèixer aquest programa, sempre havia pensat que els que marxaven d’Erasmus eren unes persones molt valentes i decidides. Ara ja no ho penso tant, això.

Si bé és cert que has de tenir clar quins són els teus objectius a la vida (conèixer món? treballar? estudiar? formar família?) i com assolir-los, també ho és que el sortir d’Espanya (no només amb una beca Erasmus) és una qüestió de voluntat, no de valentia.


Com dic, al principi tots tenim dubtes i pors, fins i tot quan ja estàs a l’avió: de no saber apanyar-te-les, de no saber suficient l'idioma i fer el ridícul, de no fer amistats, de no estar a l’altura a nivell d’estudis, d’estar sola, de perdre un any de la teva vida... Però quan comences a viure experiències diferents a les habituals, a conèixer llocs espectaculars, a compartir moments amb persones d’arreu... llavors, llavors les pors marxen i comprens que això no només és bo per a tu, sinó per a tothom. Aquest tipus de parèntesis (de més o menys durada) els hauria de viure tothom algun cop a la vida. I us ho diu una persona que ja n’ha fet tres :)!

Un cop dónes el pas, tot són papers i dates límits. Un paper per aquí, un altre per allà, ara vés a per un, ara envia un altre... Però te’n surts. En aquest temps de preparatius, entre altres coses, has d’escollir les assignatures equivalents que faràs la universitat de destí. És força complicat: perquè o bé no existeixen equivalents, o les que hi ha ja les has fet aquí, o no quadren amb els crèdits que necessites fer... Per això us recomano que, si voleu marxar, feu tot el possible per fer a l’estranger assignatures de lliure elecció o, almenys, optatives. En qualsevol cas, tampoc us espanteu, el cap d’estudis de la nostra facultat i el teu responsable en la de destí t’ajuden.

De la cerca d’allotjament no us dic gaire cosa, perquè en cada cas és diferent. En alguns llocs t’ofereixen una habitació a residència
universitària, en altres no. Jo, com la resta d’Erasmus que anirien a la Université Libre de Bruxelles, tenia l’opció de demanar plaça en una residència, però com que els Erasmus no tenim preferència, som molts i hi ha poques places, no me la van donar i vaig haver de buscar-me un estudi (amb una mica d’ajuda per la seva part, això sí).

Un cop arribes al destí, els primers dies són una mica complicats en el sentit que has de fer moltes coses (sobretot més burocràcia encara!) en un lloc on no coneixes ni la parada de bus més propera. Però vaja, poc a poc comences a espavilar-te i quan vols adonar-te'n ja estàs fet un expert en moure’t pel carrer! Consti també que el Google maps ajuda molt, és un bon recurs :P

Brussel·les és una ciutat ni molt gran, ni molt petita que té diversos barris (quartiers). Els més famosos són Ixelles (on s’ubica la meva universitat), l’anomenat Européen on es troben el Parlament i la Comissió Europea i, sobretot, el centre. Jo visc a Jette, un barri no gaire atractiu per estar una mica retirat del centre i per no tenir cap edifici emblemàtic, però que a mi m’agrada: sembla un poblet petitó, tranquil, ple de casetes i botigues a la vora de la cantonada.

El centre és una meravella. La Grand Place és molt molt bonica (i més
encara per Nadal!) i el voltant està ple de botigues de tot tipus, incloent les de souvenirs, xocolateries i gaufreries (mmm...!) i llibreries amb documents antics; també hi ha els típics edificis del nord molt minyons (alguns d’ells amb tires còmiques pintades a les façanes), bars on prendre les ja clàssiques cerveses belgues, i turistes, sobretot això, malgrat ser hivern.

I parlant d’hivern. Quin fred! Aquí les bufandes, els guants i els gorros són una necessitat. Hi ha dies que no superem els 2 o 3 ºC, i això es nota. El sol en si mateix no el veiem gaire; en canvi, la pluja és una companya fidel. Hi conec gent que està farta d’aquest clima. Per sort, jo sóc de les persones que s’estimen més el fred i la pluja, que no pas la calor i el sol. N’estic contenta. A més, veure nevar de veritat (i no de broma com a Barcelona) és molt gratificant :P.

A nivell econòmic, no hi ha gaires diferències amb Barcelona. L’alimentació més o menys té el mateix preu (hi ha Carrefours a punta pala!) i el transport depèn de si compres abonament (molt més barat que a Barcelona) o bitllets individuals (molt més car). També hi ha l’opció de no pagar, perquè no hi ha portes que s’obren picant el bitllet, ni revisors, i els conductors passen de tot... però això és una altra història. Pel que fa als museus i altres centres culturals són més aviat cars, però hi ha dies que són gratuïts. L’allotjament oscil·la entre els 300 i els 500 €.

Per l'idioma, sigui anglès o francès, no us amoïneu. A força d’escoltar i llegir aprens molt. Però sobretot parlant. Al principi fa una mica de vergonya per això de fer el ridícul, però aviat veus que els Erasmus estan igual o pitjor i que la resta no se’n riu, més aviat al contrari, t’ajuda. A més, segons tinc entès, en la majoria dels casos, es té l’oportunitat de fer cursos gratuïts o molt barats. Jo en faig un de 60 hores (gratuït) que podré convalidar per 5 crèdits ECTS. És molt semblant al que vaig fer a París aquest estiu (http://mobilsbid.blogspot.com/2008/08/frans-pars.html), ja que també els pocs estudiants que som a classe provenim de diferents punts d’Europa i això fa que riguem molt.

A la resta d’assignatures sí és veritat que costa una mica seguir el ritme. Has d’estar molt atent i sense son (suposo que ja sabreu per què dic això de la son...). Però si t’hi poses i a casa més o menys et vas posant al dia, no hi ha problema. Al començament no t’assabentes de res, jeje, però a mesura que t’habitues a la llengua és més fàcil. Arriba un punt en què, tot i haver paraules que no comprens, surts de classe amb una idea molt clara del que s’ha explicat. És un goig. Malauradament, això passa més sovint cap al final, quan s’acosten les vacances de Nadal i, per tant, també els exàmens de gener. Ja veurem com van les proves definitives... aix!

A banda d’anar a classe, passejar-me per Brussel·les i quedar amb els amics, també he aprofitat per anar a Amsterdam i a moltes de les altres ciutats belgues: Bruges, Gant, Namur, Anvers, Ostende i altres poblets més pròxims com Waterloo. Alguns llocs són més bonics que altres, però tots ells us els recomano, sobretot Amsterdam, Gant i Bruges! Són ciutats tan boniques i tan diferents al que coneixem!! Durant el temps que em queda, miraré d’anar, entre altres llocs, a Luxemburg, que també diuen que és molt bonic!

I a banda de tot això... hom pensa que la idea d’Erasmus ve associada irremeiablement a les nits de festa. Si bé això depèn molt de la persona i no necessàriament té per què ser així, puc afirmar que certament quan un marxa d’Erasmus normalment el nombre de nits de festa augmenta considerablement. I no només això, sinó que passes molt de temps amb els nous amics, que en aquest context esdevenen la teva nova família.

Malgrat això, no tot són flors i violes: gran part del dia estàs tot sol i a vegades no coincideixes amb la gent per fer unes o altres coses.
Amb això us vull dir que, per marxar d’Erasmus, has de ser una persona a qui també li agradi estar sol i sàpiga passar-s’ho bé sense companyia. Hi ha moments en què trobes a faltar la família i els amics, però s’ha de saber portar!

Bé companys, penso que, com de costum, m’estic allargant massa en el missatge, així que deixo ja de xerrar. Espero haver-vos ajudat amb els vostres dubtes i que decidiu marxar! Ja veureu com és la millor decisió que podeu prendre!

Molt bon cap d’any!!
À bientôt!

Judit Rodríguez.

5 comentaris:

  1. Ahhh d'aquí menys d'un mes me'n vaig a Brussel·les i Àmsterdam, tindré molt en compte els teus comentaris, Judit!

    Gràcies! xD

    ResponElimina
  2. Imagino que ets la Marta... =)

    Espero que t'ajudin els comentaris! I ja saps, si necessites qualsevol cosa, fes-me un toc!

    Que ho passis molt bé a Bruxelles, Amsterdam i allà on vagis! Ja m'explicaràs!

    ResponElimina
  3. No! Sóc l'Aina, ja et demanaré algun altre consell.... molt fred, però oi?

    Bons reis!! :)

    ResponElimina
  4. Perdona, Aina!

    Sí, fa molt molt fred. Sobretot no t'oblidis la roba d'abric!! Ara mateix, per exemple, estem a -8ºC i està tot nevat!!

    Bons reis per a tu també! Jo en canvi no en tindré, de reis, que aquí no existeixen!

    Fins aviat!!

    ResponElimina
  5. Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagggg em moriré congelada!!! No suporto el fred :S brrr em sembla que hauré d'anar al D. per comprar-me un trage d'esquiar, hehe xD

    Et faré algun mail fen-te preguntetes, Judit!

    Una abraçada

    ResponElimina