dimecres, 3 de setembre de 2008

Pràctiques a Filipines




Hola a tothom!


Escric aquesta entrada quan ja fa una mica més d'una setmana que he tornat de Filipines. Suposo que a tots els que hem sortit a l'estranger se'ns fa difícil explicar de forma concisa i entenedora la nostra experiència. En el meu cas és un objectiu gairebé impossible, ja que he tingut l'oportunitat de estar 40 dies en un món totalment diferent al que estem acostumats. L'any passat ja vaig estar a Moscou, i va ser una experiència increïble. Però enguany puc afirmar que realment he vist i viscut coses difícils d'imaginar. Seré realista, Manila és una de les ciutats més lletges que hi ha al món, contaminació, brutícia, pudors, soroll són un dels aspectes habituals en aquesta caòtica gran metròpoli asiàtica on viuen més de 12 milions de persones. Però sens dubte, l'element que impacta amb més contundència és la gran quantitat de pobresa que hi ha a la ciutat, on trobar-se centenars de persones dormint al carrer és el pa de cada dia, s'ha de tenir en compte que la meitat de la població viu, o més aviat, sobreviu amb menys de 3 euros al dia, per tant és lògic que hi hagi nombrosos barris constituïts únicament per xavoles. Tot i així, no es pot dir que sigui una ciutat perillosa, ja que el nivell de delinqüència és força baix, però evidentment sempre s'ha d'anar en compte ja que per ells no deixes de ser un estrany.
Manila és la ciutat més important de Filipines, però el que et trobes a la resta del país no té res a veure. La pobresa als pobles segueix present, però té, si s'escau, un rostre més humà, ja que allà la gent té la possibilitat d'accedir a les matèries primeres amb més facilitat. És aquí on m'he trobat amb l'altra cara de la moneda, si Manila és horrosa, la resta del país ofereix la possibilitat de veure autèntiques meravelles. Illes petites amb sorra blanca i palmeres, cascades inhòspites al mig de la jungla, muntanyes plenes de terrasses d'arròs mil·lenàries, són alguns dels llocs on es pot fer turisme.
La població és encantadora, tothom sap anglès, i sempre t'acullen amb un somriure permanent a la cara. A més és un país poc explotat turísticament, per tant en la major part de llocs no et trobes quasi bé ningú i a més tot és extremadament barat.
Ja per últim haig de fer una menció al Cervantes, la feina que he portat a terme ha sigut força diversa (catalogació, inventari, préstec, elaboració d'estadístiques i fins i tot adquisicions!). Tots els treballadors de la biblioteca i del centre en general són gent extraordinària, em van acollir amb els braços oberts, m'ajudaven en tot el possible; la veritat és que he treballat en un dels millors ambients laborals que m'he trobat en la meva vida. El bibliotecari, Manolo Pérez, és un gran professional, però encara és millor persona, la veritat és que ha sigut el millor guia que podria tenir per introduir-me en la vida filipina.
Des d'aquí vull animar a tothom que s'animi a aventurar-se a conèixer aquest país tan contradictori, potser al principi et vénen ganes de tornar a casa, però la veritat és que et va enamorant poc a poc fins arribar al punt de desitjar de tornar el més aviat possible per seguir descobrint tot el que et pot oferir.
Un ensenyo dues fotos on s'observa les dues cares del país que he esmentat anteriorment perquè tingueu una petita idea de la meva experiència filipina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada