dimarts, 17 de juny de 2008

Erasmus a Aberystwyth (2)



Ja fa uns dies que he tornat i encara no m'he acostumat a tornar a ser a casa, a no veure la gent tan genial que he conegut aquests mesos, que han estat curts però intensos. Ho trobo a faltar tot, sobretot perquè tot és diferent, els horaris de les tendes, la manera de parlar, el funcionament de les biblioteques, els carrers posats del revés, que no hi hagi més de dos passos de zebra, les barbacoes a la platja, les festes ERASMUS, la platja, les meravelloses postes de sol…


Els últims dies van ser de descontrol total, dormir poc i gaudir molt i, a la vegada, estudiar pels exàmens. El tipus d’estudis allà són molt diferents dels que jo conec, allà et donen la teoria molt per sobre, et fan fer molts treballs que són els que utilitzen per avaluar-te (moltes de les assignatures no tenen examen) i llavors algun examen. Vist així sembla molt fàcil, però cal tenir en compte que ho fas tot en anglès, les redaccions de 2500 paraules o més, i els exàmens que si ja estàs nerviós per un examen aquí imagineu-vos allà per fer-lo en anglès sobre una assignatura de la carrera. Una de les assignatures que vaig cursar és la d’Advance communication que és una assignatura per a estudiants Erasmus, i crec que ha estat una molt bona experiència primer per conèixer gent, segon perquè és una assignatura per parlar i va perfecte per practicar l’anglès, a més fas un treball en grup i crees una pàgina web: http://users.aber.ac.uk/ssr8/ancientegypt.htm





I el més interessant és que per presentar els treballs vam fer una videoconferència amb uns nois de la República Txeca: nosaltres els vam presentar els nostres treballs i ells els seus. Ara estic a l'espera de notes, però pels resultats que em van tornar abans de marxar no ho vaig fer tan malament i és una satisfacció personal saber que ets capaç de fer-ho i fer-ho bé. El que menys m’ha agradat de l’Erasmus ha estat que a Anglaterra el curs acabi abans d’hora.



El més dur de tot ha estat haver de dir adéu a tots els amics i l’últim dia / nit no vaig parar de plorar, tot i que ja vam decidir veure’ns aquest estiu si és possible o si no l’any que ve tornarem a Aberystwyth tots al mateix moment si podem per reviure les aventures. Jo penso que ara tots formem part d’un lloc que ens uneix per sempre, si més no en el record… Tampoc vull pensar que l'aventura s'ha acabat: tot el contrari, crec que ara és el moment de començar-la i poder visitar tots els països d'on és la gent.





L’ únic consell que puc donar és que us animeu a anar-vos-en, al principi fa una mica de por, però al final l’experiència és inoblidable.

[Vegeu un missatge anterior a: http://mobilsbid.blogspot.com/2008/02/erasmus-aberystwyth.html]

[Enllaç al Department of Information Studies, Aberystwyth: http://www.dil.aber.ac.uk/en/home.asp]

2 comentaris:

  1. Hi vaig estar l'estiu passat i em va agradar moltíssim!!! Espero que tan la Marta com la Laia s'ho passin molt bé!!! :)

    És una terra magnífica.

    ResponElimina
  2. El "post-erasmus" sempre és difícil.... xDDD

    Dura tota la vida:

    - Tota la vida seras ex-erasmus.
    - Tota la vida tindràs una extranya sensació melancòlica quan tornis a mirar les fotos
    - Tota la vida se't posarà un somriure als llavis quan algú a prop teu pronuncii la paraula "aberystwyth"...

    "crec que ara és el moment de començar-la i poder visitar tots els països d'on és la gent"

    Espero que realment ho facis! :-)

    Vagi bé ;)

    Eli.

    ResponElimina