dimarts, 26 de febrer del 2008

Erasmus a Aberystwyth

Una imatge val més que mil paraules, o això diuen, no sé si aquesta imatge pot descriure tot el que vaig sentir quan ho vaig veure en directe; només puc dir: Is a very beautiful place.



Realment quan vaig decidir marxar d'Erasmus no tenia massa clar el lloc, i vaig parlar amb l'Amadeu per acabar de decidir-me.

Ara que estic aquí sé que vaig triar l'opció correcta.

Decidir fer un Erasmus comporta bastanta feina encara que no ho sembli (papers, compres, bitllets, pensar en tot) però un cop hi ets se t'oblida tot.

El dia 28 de gener vaig agafar un avió des de Reus a Londres (cosa que no recomano a ningú; hi ha opcions millors com Birmingham o Bristol, però jo no ho sabia, i els bitllets de tren és millor comprar-los per Internet perquè et surtin més barats). I un cop a Londres, vaig emprendre un camí de 8 hores fins arribar a Aberystwyth.

Els primers dies vaig estar força desorientada, que si fes uns papers per aquí, que si vés cap allà, fins que et matricules, et fas el carnet de la biblioteca (que és la targeta universitària) i la targeta d'autobús, ja que les facultats estan una mica lluny.

Al cap de dos dies d'arribar ja van convocar un social event i allà vaig conèixer els que a hores d'ara ja puc considerar els meus amics.

Un cop començades les classes ho vaig passar fatal, sobretot perquè el meu nivell d'anglès no és gaire bo; la primera classe vaig sortir pensant que quins pensaments havia tingut per marxar de Barcelona, pensava a refer la maleta i donar mitja volta. És increïble pensar que saps anglès perquè un cop aquí veus que tot el que t'han anat ensenyant et serveix de molt poc.

Al final vaig decidir que no podia tirar la tovallola i que si havia vingut a aprendre anglès ho aconseguiria. Passades unes quantes setmanes el tema llengua ja l'he solucionat bastant, parlar em costa molt, però entendre ja no tant, sobretot és important escoltar la ràdio o la tele: et serveix moltíssim.

Arriba el primer cap de setmana i te'n vas al pub amb els amics a fer les típiques pintes i et sorprèn quan a les 4 de la matinada et fan fora del pub o discoteca, t'hi acostumes.

Ja amb les setmanes comences a agafar el ritme d'anar a classe i t'ho passes molt bé, penso que el nivell d'aquí no és com el de Barcelona, per les explicacions que fan i els requisits que demanen per aprovar veus que no són tan exigents com a la nostra facultat.

La facultat que podeu veure a la foto és la Information studies que és on s'imparteix biblioteconomia.

El poble és preciós i té mar, els primers dies va estar fent un temps horrible (pluja, fred), però després un bon dia va sortir el sol i hem tingut un petit estiu, la gent d'aquí anava amb pantalons curts i xancles i es banyaven a la platja, era increïble. Ara no fa mal temps del tot però tampoc fa sol.

Aprofitant els dies de sol hem anat a visitar els voltants d'Aber i la veritat és que hi ha unes vistes precioses, a diferència de Barcelona o en el meu cas de Terrassa: miris on miris només veus verd, hi ha moltes ovelles i veure el mar tranquil i des de la muntanya relaxa moltíssim.


També he anat a visitar la Biblioteca Nacional de Gal·les que és impressionant, la recomano a tothom, a part de les vistes al poble que té, per dins és una passada.

El món de les biblioteques aquí és molt diferent. A la biblioteca pública per agafar una pel·lícula has de pagar, per exemple, i a la biblioteca de la Universitat t'han de registrar el portàtil per tal que puguis connectar-te al wi-fi, realment aquests anglesos són força estranys.

Quan vas pel carrer les direccions dels cotxes estan posades del revés que a Espanya (per allò del volant a la dreta) i no tenen passos de zebra.

El menjar és el que porto pitjor perquè no conec les marques i aquí tenen menjar molt rar, la veritat, és de les coses que més trobo a faltar, aquí moltes hamburgueses i patates fregides, fins i tot hi ha kebabs però també són diferents que els que tenim allà.

Les festes estan molt bé però són completament diferents que a Catalunya, la música és diferent i a les discoteques no existeixen els cubates, només són petits gots amb una mica del que et demanis però valen força cars, una espècie de xupitos però més grans.

Les festes organitzades per nosaltres són les millors tot i que els recepcionistes de la residència sempre les acaben espatllant i fent-nos fora... diuen que tenim la música massa alta...

Després d'aquests dies he canviat el pensament i penso que és genial això de l'Erasmus. Cada vegada t'adaptes més i ja penso quan hagi de marxar, que em farà molta pena perquè és realment increïble, és una sensació que segur que us l'han explicat milions de vegades però cal viure-la.

Fins aviat,

Núria

4 comentaris:

  1. Ohhh, que bonic. Estic completament d'acord només pel fet d'arribar-hi ja paga la pena quedar-s'hi!! Jo vaig fer Bcn-Bristol, Bristol 50000 trens, entre ells un que es va quedar parat i vam haver d'agafar un cotxe de línia per arribar a la següent estació. Quines aventures!!! Ara ho recordo rient però en aquell moment m'hauríeu d'haver vist :S

    Vaig tenir la oportunitat i el privilegi d'estar-hi en una beca d'estiu amb la Grelda i ens ho vam passar geniaaaal. Et fa bon temps? Ja has anat al Diable Bridge? I al Constitution Hill? A quina residència estàs?

    La veritat és va ser un autèntic luxe compartir aquells dies amb gent tan maca i amb la companyia de la Grelda i la Gemma (gràcies noies) :)

    Gaudeix mooolt!

    ResponElimina
  2. Eiii, no jo estic a pis d'estudiants pero tots els meus amics o la majoria estan a Alexandra Hall, el constitution hill si que hi he estat pero als Devil's bridge no l'obren fins l'abril, aixi que encraa no l'he visitat, estic planejant una escapada al nort de Gales, ja us explicare. Fins aviat

    ResponElimina
  3. Que bé Núria. Quina enveja que em fas ara mateix, hehe

    Jo cap al nord no vaig tenir l'ocasió d'estar-hi però sí cap al sud: Cardiff (res a veure amb Aber si trobes a faltar Bcn és el millor remei), Caerphilly (el castell és impressionant) i del Regne Unit: Bath, impressionant si t'agraden les novel·les de la Jane Austen (és una ciutat de conte: amb els seus carrers, el mercat, el riu i les barques i els banys romans). T'ho recomano moltíssim!

    Ah, per Aber si veus una neneta de Dehlian que es diu Nini (Zahonini) que estudia Ciències Polítiques fes-li una petonàs de part meva :P

    Ja explicaràs les teves aventures!
    Molts records,
    aina.

    ResponElimina
  4. Bones,

    En el cas que llegeixis aquest comentari agrairia que et possesis en contacte amb mi.

    Aquest estiu faré una estada a Aberystwyth i no rebutjaria informació adicional per preparar-la millor.

    Moltes gràcies,

    Albert (krekbert@gmail.com)

    ResponElimina