dilluns, 11 de febrer de 2008

Avui parlem amb... Cristina Monter

Cristina Monter Oliver és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona (va acabar la carrera el 1985) i actualment està estudiant el màster en Gestió de Continguts Digitals a la nostra Facultat.



Cristina, quan tu estudiaves la diplomatura no hi havia tantes oportunitats com ara per marxar fora, oi? Abans d'acabar la carrera havies marxat ja a l'estranger?

Hola! Efectivament, quan jo estudiava a la –aleshores- Escola de Biblioteconomia, no se’ns proposava cap oportunitat d’estudiar a l’estranger, ni existia el programa Erasmus. Sí que vaig plantejar-me, amb unes amigues de classe, d’anar a passar una temporada a l’estranger, però no va fructificar.

Els viatges que jo havia fet fins aquell moment eren familiars i turístics, però sortir per estudiar semblava molt complicat, ja que no sabies com obtenir informació al respecte, com convalidar estudis, etc.

Si no estic equivocat, quan acabes la diplomatura treballes uns anys al CIDEM, i després entres a treballar a la Universitat Pompeu Fabra. És correcte?

Sí, vaig treballar cinc anys al CIDEM, del Departament d’Indústria, i quan es va establir la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1990, hi vaig anar.

Però un dia vas prendre la decisió d'ampliar els teus horitzons... El teu següent lloc de treball se situa a Califòrnia. En quines companyies vas estar? Quina feina feies?

Inicialment vaig marxar a Califòrnia per motius personals, però aquest pas també em va permetre a nivell professional experimentar el que és treballar en empreses privades (fins llavors havia estat sempre a l’administració pública). Vaig treballar a la productora de bases de dades bibliogràfiques Information Access Company (Thomson Gale) i a la proveïdora d’infraestructura de recerca web LookSmart, a part de col·laboracions amb una associació sense ànim de lucre i amb McGraw Hill.

Pel que fa a les feines, vaig fer d’editora, indexant articles de revista per a una base de dades bibliogràfica, vaig treballar en l’àrea de gestió de vocabularis controlats, vaig crear els continguts d’una web de suport a l’aprenentatge del castellà, i a LookSmart vaig ser responsable de les taxonomies dels directoris d’Internet de diversos països, i finalment responsable de qualitat editorial per als directoris en llengües europees.

Torno una mica enrere: el moment en què prens la decisió de marxar. Et senties prou preparada des del punt de vista lingüístic? Creus que tenir una bona base en aquest sentit és indispensable per plantejar-se passar una temporada fora?

Quan vaig marxar parlava anglès, i havia estudiat francès, però la veritat és que quan et trobes en l’àmbit laboral l’exigència de nivell que suposa participar en reunions o escriure informes és ben diferent del que s’estudia a classe. Per sort la immersió lingüística és la manera més ràpida d’aprendre o millorar un idioma. De tota manera, s’ha de tenir també en compte que en funció del domini de l’idioma estaran les ofertes de treball a les que puguis optar: si no t’expresses prou bé, no trobaràs feines de gaire responsabilitat.

Després d'Estats Units tornes a Europa: a París? Quin era el teu nou entorn laboral?

A París vaig anar amb l’empresa on treballava a Califòrnia, LookSmart, de manera que va ser més una transició que un gran canvi. A l’oficina de París convivien els departaments editorial i comercial, i un dels reptes principals era defensar la qualitat editorial en front de les necessitats dels venedors del producte, que n’eren els usuaris més exigents però a la vegada desconeixien en gran part el procés editorial. També treballava estretament amb els equips editorials d’altres tres oficines situades a Europa, i amb el departament de desenvolupament de software, que estava a Londres.

Havies planificat prèviament quant de temps estaries fora, o vas anar prenent decisions sobre la marxa? Et vas integrar bé en cada nova ciutat on residies, o sempre et queda la sensació de ser una «estrangera»?

No havia planificat el meu itinerari, al contrari, vaig anar escollint opcions conforme se’m presentaven. A Califòrnia em vaig integrar molt bé, al principi em va costar però com que hi vaig estar sis anys vaig tenir prou temps d’acostumar-me a la cultura i les maneres de fer, i sentir-me finalment a casa. En canvi, a París sí que em vaig sentir sempre una mica estrangera, no és una societat tan oberta ni permeable com l’americana.

Finalment, tornes a Barcelona. Contenta, de l'experiència viscuda?

Molt contenta de les experiències i els aprenentatges viscuts. Passes moments difícils, al principi et trobes amb situacions que no entens, però val molt la pena.

Ens pots dir algunes coses bones i algunes coses dolentes, de viure a l'estranger?

Les coses bones són sobretot els petits èxits, les dificultats quotidianes que vas resolent, els amics d’arreu del món que posen en qüestió contínuament la teva manera de veure la vida, el fet que -en trobar-te en un lloc nou i sense arrels- és molt alliberador a nivell personal, i l’estat continu d’alerta i capacitat de sorpresa i d’aprendre.

Les coses dolentes... estar lluny de la família i dels amics de tota la vida, evolucionar separadament d’ells, i una certa solitud fins que no trobes la teva “xarxa” social i d’amics a cada lloc. Ah, i el menjar, molt important!

Per acabar, Cristina, algunes paraules adreçades als estudiants actuals, en relació a la possibilitat de marxar?

Animeu-vos! Viure i treballar a l’estranger és una de les oportunitats més enriquidores, professionalment i personalment, que se us presentaran a la vida!

Moltes gràcies per les teves paraules!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada