dilluns, 26 de novembre del 2007

Experiència Erasmus a Parma (Itàlia)

Anar d’Erasmus és una experiència única, com tots ja us deureu imaginar, però un cop la vius te n’adones que és molt més del que t’esperes.

El segon semestre del curs 2006-2007 jo he estat d’Erasmus a Parma i ha estat molt més del que m’esperava. He tornat a casa meva interpretant papirs egipcis, ja que vaig cursar l’assignatura de Papirologia; havent fet didàctica dins d’un arxiu històric a diferents nivells d’usuaris (a escoles, a instituts, a administratius), ja que he estat treballant a l’Arxiu Històric Municipal; sabent com funcionen els arxius a Itàlia... Però sincerament, per mi el més important és que he après italià i portuguès, ja que vivia amb unes portugueses, he après a cuinar; ja que abans no en tenia ni idea, he après a ser més organitzada pel que fa a les tasques de casa, he après a conviure amb gent molt diferent a mi, he après a anar amb bicicleta sense mans... i Erasmus és tan especial que per mi aquestes petites coses han estat igual o més importants que les primeres que us he explicat.

Tot i això ser Erasmus no són flors i violes, ja que arribes a un lloc desconegut, ple de desconeguts, amb una llengua que normalment és desconeguda... i les coses no són gaire fàcils perquè t’has d’espavilar sol amb la matricula, l’allotjament... Però després sempre surt tot rodó o com a mínim acabes amb aquesta sensació. Tot i això el meu Erasmus a Parma el podria descriure com a desinformació, ja que tot i que el meu tutor a la universitat de destí em va explicar els aspectes burocràtics de la beca (documents oficials que havia de portar...) pel que fa a l’allotjament, la universitat, la ciutat en general... no hi ha gaire informació ni en guies de viatges ni a la web. Per aquest motiu he pensat que podria ser útil per als Erasmus d’aquesta facultat com als d’altres universitats i facultats que vulguin viatjar a la bonica ciutat de Parma algunes recomanacions del viatge. Espero que us siguin útils; crec que a mi m’ho haguessin estat molt al principi!!!

Recomanacions per al viatge:

La ciutat de Parma es troba al nord d’Itàlia, al centre de l’Emilia Romagna, dins la província de Parma.

Parma és una ciutat amb molt d’art, història, cultura i gastronomia, i això la fa distingir d’entre altres ciutats italianes. Si mai parleu amb un italià segurament us dirà que Parma és una de les ciutats boniques del país i de les més riques. I és que els parmesans tenen un índex de renda per càpita un 25 % més alt que la mitjana italiana, o sigui que pobres no són. Els parmesans tenen una identitat forta que els fa coneguts per la seva gastronomia coneguda mundialment gràcies al formaggio parmesano i el prosciutto crudo.

La ciutat la divideixen en dues parts separades pel Torrente Parma. A la zona de Parma-centre trobareu el centre històric, il Comune (l’Ajuntament), il Duomo (la catedral) i il Battistero, i grans botigues de moda i locals per fer el famós apperitivo. A la zona de l’Oltretorrente s’hi distingeix la via d’Arzelio, que seguint el traçat de l’antiga Via Emilia ens fa trobar l’Archivio Storico Comunale i la Facoltà di Lettere e Filosofia (on hi ha Biblioteconomia), entre altres edificis històrics.

A més la ciutat està delimitada per quatre antigues portes que permeten el trànsit limitat dels cotxes del centre històric. Aquest fet fa que dins la ciutat es respiri un clima bo, sense gairebé contaminació.

Els monuments que no pots perdre’t són:
- La Cattedrale o més popularment il Duomo, que es tracta d'un dels màxims exemples de l’arquitectura romànica italiana i imposa la seva silueta dins de la ciutat. Si entres dins ben segur que quedaràs meravellat de les pintures fresques i les escultures que s’hi conserven que fan d’aquest edifici un lloc respectable pels parmesans i els visitants que el coneixen.

- Il Battistero es troba al costat del Duomo i és un edifici de planta circular (que veureu a tots els plànols i postals de la ciutat) i es tracta d’una gran obra medieval on encara avui en dia s’hi bategen dos cops al més els nens i nenes. Si visiteu altres ciutats és molt probable que trobeu altres battisteri, però ben segur que com la bellesa d’aquest per dins, en veureu ben pocs.

- El Museo G. Ferrari – Castello dei Burattini no és que sigui un museu interessant pel que fa a la seva bellesa, però és divertit veure els diferents tipus de putxinel·lis que una família parmesana va col·leccionar durant anys. Pel que tinc entès, aquesta col·lecció de putxinel·lis és una de les més importants del país.

- Què dir del meravellós Teatro Regio que va fer construir Maria Lluïsa d’Àustria, la dona de Napoleó. Aquest és un exemple de teatre construït a la italiana i realment no té res a envejar d’altres teatres i és que és considerat un dels teatres més romàntics del món. Com veureu els dissabtes d’hivern, els parmesans fan cua amb les millors gales a les portes del teatre per veure una òpera o ballet o qualsevol altre tipus d’espectacle que fan gairebé cada cap de setmana. Jo us recomano que si teniu la possibilitat d’anar a veure alguna representació a aquest teatre, no us la perdeu, és única.

- El Palazzo della Pilotta acull el Teatro Farnese que està construït tot de fusta i que després de ser destruït per bombardejos l’any 1944 va ser reconstruït deu anys més tard. Com aquest teatre es veu que n’hi ha molt pocs al món. Una altra part del Palazzo és la Galeria Nazionale. Aquesta part ben segur que us ocuparà tot el matí, ja que és una de les galeries més riques i importants d’Itàlia. També hi trobareu el Museo Archeologico, un dels més antics del país i que acull restos d’excavacions de la ciutat romana de Velleia. I per nosaltres, els amants de les biblioteques, no us heu de perdre la Biblioteca Palatina. Aquesta biblioteca és molt difícil d’accedir-hi ja que està oberta a un públic molt limitat, però utilitzant el carnet d’estudiant, parlant i convencent molta estona la senyora de la recepció, potser podreu visitar-la.

- El Museo Galuco Lombardi es troba davant del Palazzo della Pilotta i acull una col·lecció de nombrosos objectes personals de Maria Lluïsa com ara joies, pintures, robes, mobles...

- El Palazzo i el Parco Ducale és ideal per passejar amb bicicleta, i tot i que està prohibit, tothom o fa. El jardí inclou còpies d’escultures clàssiques, una cafeteria i un bonic estany. Per mi el més impressionant d’aquest parc és el canvi radical que pateix en cada estació de l’any.

Parma té moltes altres coses per veure, i us recomano que sempre que passeu per davant d’una església nova hi entreu perquè cadascuna d’elles té una bellesa diferent i especial que us farà l’estada més agradable. A més a més també té una gran quantitat de museus i oferta cultural que ben segur no us acabareu.

Per arribar-hi, tot i que a Parma hi ha aeroport, només hi arriben vols nacionals. Per tant si surts des de Barcelona hauràs d’anar fins a l’aeroport de Milano Malpensa, allà agafar una autobús fins a Milano Stazione Centrale i un cop allà (si t’aclareixes) agafar un tren fins a Parma.

Per llogar un pis pots dirigir-te a l’oficina de la Universitat però la veritat és que són lents i tot i que tenen bons pisos i una mica cars, us pot servir de gran ajuda. Sinó hi ha molts cartells de pisos compartits a les diferents facultats.

L’oficina de l'Erasmus es troba a l’edifici central de la Università i es diu ASSI. Allà us faran el carnet Erasmus que us permetrà tenir descomptes en diversos llocs i a més aquesta gent organitza festes setmanalment i el viatge a Nàpols, que us recomano que hi aneu.

Per llogar una bicicleta pots anar al Borgo Catena, un carrer que surt de l’Strada Nino Bixio on hi ha un comerç que venen bicicletes de segona mà en molt bon estat. Aquí una bicicleta et costa uns 70 euros i quan marxes te la tornen a comprar per uns 40 euros. En resum, que la bicicleta et costa 30 euros i està en molt millor estat que les que venen les màfies.

Per anar a sopar et recomano Un Posto al Sole, que es troba a Piazzale Santa Croce i que és un restaurant que abans regentava el jugador del Real Madrid, el conegut Cannavaro. Per mi fan unes pizzes boníssimes i val molt la pena. A més tenen una paret plena de postals i us sentireu com a casa amb la postal del Camp Nou.

Els souvenirs típics són:

- El perfum de violeta de Parma va fer-se especialment per Maria Lluïsa, però avui en dia el podem trobar a les perfumeries i comerços també convertit en sabons, caramels, bombons...

- El perfum Aqua di Parma és conegut mundialment ja que és tan exclusiu que les estrelles de Hollywood van exclusivament a Parma a comprar-lo. A l’Strada G. Mazzini hi ha la perfumeria Maria Luigia on venen aquest perfum tan exclusiu per aquesta gent tan exclusiva. També el podreu trobar a altres perfumeries de la ciutat. Aquí a Catalunya només el venen a 7 llocs!!!

- El formatge Parmigiano – Reggiano és irresistible per aquells que els agraden els formatges. Un quilo et pot costar uns 15 euros però crec que val la pena (aquí és paga gairebé el doble).

- Ells presumeixen molt del Prosciutto crudo, que diuen que és conegut a tot el món; tasta’l, però no et deixis enganyar: com el pernil ibèric, per mi, cap.

- La malvasia, un vi que al contrari que aquí, que el premem de postres, allà se’l prenen a l’aperitiu.

- Els cappelleti és una pasta farcida que val la pena provar.

Res més, doncs fins d’aquí la connexió.

Sílvia Campillo....... Facultat de Biblioteconomia i Documentació........ Parma

7 comentaris:

  1. locals per fer el famós apperitivo

    jejejeje És curiós això del costum del apperitivo...diàriament et pots atipar per molt poc :D

    No sé com son els appertivos de Parma, però a Viterbo (més tirant al centre) hi havia locals que tenien moltíssima varietat de coses.. (en canvi a altres bars només t'oferien quatre kikos mal comptats ¬¬

    Està molt bé això de les bicicletes, no? 30 euros, carai! :)

    ResponElimina
  2. haha ^^^lol^^ quedes com els dels telenotícies, haha Sílvia Campillo, Tv3, Washington!

    Celebro trobar-te per aquí, pubilla!

    ResponElimina
  3. Tv3, Washington! jajaja

    Tothom que imita a algun corresponsal diu

    "----, tv3, washington"!

    Què passa, q els corresponsals a altres paísos no agraden a ningú xD
    jijiji

    ResponElimina
  4. Exacteee no agraden a ningú perquè són doleents, haha ^-^El de Washington era un clàssic...... algú recorda com es diu? Salvador Sala? On viu ara el SS ja no està a Washington, oi?

    ^^

    ResponElimina
  5. però fa anys no es deia Salvador Sala.. n'hi havia un altre, Joan -noseque-

    Però estic parlant de .. no sé,.. 15 anys enrera...

    ResponElimina
  6. 15 ANYS!!! què dius ara!!! Jo era molt menuda i no recordo que me'n enrecordés, més aviat perquè no mirava el telenotícieees ^-^ Diria q deu ser un altre Salvador Sala... perquè li recordo la cara!

    Ho haurem de preguntar al Departament de Documentació de TV3

    ResponElimina
  7. jajajaja si, ho haurem de fer per sortir de dubtes jejeje.

    Jo fa 15 anys era petita tb, però no tant... no és que m,agradés mirar les notícies, però eren sagrades XD (jo volia mirar telecinco i allo del mediodía alegría on feien dibuixos, però no...) XDDDDD

    salvador sala... mmm juraria q n,hi havia un altre jajajaja

    ResponElimina