dissabte, 15 d’abril de 2006

Avui parlem amb... Anna-Eulàlia Callejón (París)

Iniciem avui una secció dins d'aquest bloc que consistirà en unes petites entrevistes a exalumnes de la Facultat que hagin realitzat alguna experiència a l'estranger i que vulguin compartir-la amb tots nosaltres. Esperem que siguin del vostre interès.

Anna-Eulàlia Callejón Mateu, nascuda el 1977, havia viscut sempre a Vilanova i la Geltrú abans d’instal·lar-se a París, on treballa al Centre Internacional de l'ISSN. Va estudiar la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona, i va acabar la carrera el 1998. Podeu llegir un article seu publicat a l’Item recentment:
http://www.cobdc.org/cgi-bin/intranet/pdf.pl?page=item/num35/acallejon.pdf.


Anna Eulàlia, quan vas començar la teva feina a l'ISSN i quines tasques hi fas?

Vaig començar a treballar al Centre Internacional de l’ISSN el gener del 2001 i la meva feina consisteix, principalment, a assignar els números ISSN a les publicaciones seriades, és a dir, a revistes, diaris i també a publicacions electròniques publicades en diversos països del món, abans de catalogar aquestes publicacions a la base de dades de l’ISSN. Per una banda estic en contacte amb els editors de països com Perú, Cuba, Bolívia, Panamà, República de Sud-Àfrica, Pakistan, Àustria, etc. i, per altra banda, estic en contacte amb els bibliotecaris que treballen als centres nacionals dels països que formen part de la xarxa ISSN.

Tot plegat és enriquidor per estar en contacte amb gent d’un munt de països diferents i adonar-se que, biblioteconòmicament parlant, molts països utilitzen els mateixos formats i normes de catalogació, per a l’intercanvi de dades en diferents formats i llengües. La nostra professió pot felicitar-se d’aquesta globalització tècnica. Però, contràriament, encara que la diversitat de llengües és acceptada a nivell nacional, l’anglès acapara tota la importància a nivell internacional, amb les problemàtiques que aquest tema comporta.

Abans d'entrar a l'ISSN, quina havia estat la teva experiència en l'àmbit internacional?

Professionalment parlant, quan vaig estar treballant a Barcelona ho vaig fer per a una empresa que depenia de Bertelsmann, que té empreses arreu del món en l’àmbit de la comunicació i la producció editorial. Pero tot i teballar per a una multinacional no vaig tenir mai la idea de fer-ho en l’àmbit internacional, que per contra és el que faig actualment, on cada dia «viatjo» a diferents països.

Per altra banda, m’agradaria afegir que el fet de tenir l’espanyol com a llengua materna, ja suposa gairebé ésser internacionals de per si… l’espanyol és la segona llengua més parlada al món, i això sempre és un gran avantatge, per buscar feina, en concret, però també per relacionar-se a través del món. Com he dit abans, encara que l’anglès sigui la llengua més utilitzada en l’àmbit cientificotècnic, crec que tot castellanoparlant ha de superar qualsevol complex d’inferioritat davant d’un estranger.

Quan estaves estudiant la diplomatura a Barcelona, intuïes que acabaries instal·lada a París? Com se't va despertar l'interès per viatjar?

No, per res del món! Quan estava a la universitat se'm va despertar la curiositat de marxar durant una temporada a l’estranger per viure una experiència diferent. L’oportunitat de ser Erasumus em va temptar i, tot i que la meva idea inicial era d’anar a un país de parla anglesa perquè era la llengua que havia estudiat des de petita, vaig acabar anant a Brussel·les. Vaig marxar amb una base de francès molt mínima, que vaig anar desenvolupant amb el temps, per força, és clar.

Després d’haver treballat durant un temps a Barcelona, l’oportunitat de marxar una altra vegada se’m va presentar, aquest cop a París i en aquesta ocasió, no he pogut evitar de quedar-m’hi atreta per la cultura francesa.

A partir de la teva experiència, quins consells donaries als estudiants actuals en relació a viatjar i conèixer món?

Primer de tot penso que s’ha de ser curiós. És la pròpia curiositat la que ens obre les portes, que ens permet conèixer gent i, també, la que ens treu la por, a parlar, per exemple. Hem d’estar interessats a conèixer altres cultures i tenir ganes d’aprendre una altra llengua. Tenir diners també és una mica important, però de totes maneres, si ens falta alguna d’aquestes coses, estarem obligats a espavilar-nos, per fer-nos comprendre, per buscar una feina o un lloc on viure, per trobar amics, etc.

Avui en dia, les tecnologies permeten conèixer gent d’una ciutat abans d’haver-hi estat! Això és fantàstic i s’ha d’aprofitar! Alguns em diran que també es viatja amb Internet, com abans es feia amb els llibres, però el plaer del contacte amb la «població local», és unic com a experiència personal. Fins i tot penso que, amb els canvis polítics i econòmics que es viuen a Espanya en aquests moments, l’experiència a l’estranger ens ajuda a ser més solidaris perquè ens adonem de com és d’important el temps que un nadiu dedica en escoltar-nos parlar!

En tot cas, no dubto un sol instant d’haver decidit marxar a viure a l’estranger!

Com a colofó m’agradaria que llegíssiu un petit text que l’Amadeu m’havia demanat d’escriure ja fa temps i que, en certa manera, resumeix què és això de viure a l’estranger:


L’EXPERIÈNCIA DE VIURE A L’ESTRANGER

Bon dia a tothom!

Em dic Anna-Eulàlia i us escric des de Paris. Sembla que aquesta ciutat tira… no sé si per la magnificiència d’aquesta ciutat cosmopolita, romàntica i bella com és la capital de la França, o perquè entre catalans i francesos existeixen més vincles dels que ens pensem. En tot cas, compartim un passat comú i som hereus d’un pensament que ha commocionat tot l’Europa, catalans inclosos.

Tot això ho dic perquè llegint aquest bloc m’adono que hi ha una bona comunitat de catalans en terres franceses! Per descomptat que la distància amb Catalunya hi deu fer molt, com també el fet que el francès és un llengua llatina.

Pero el que ens uneix a aquestes persones que essent estrangeres vivim a París, o a qualsevol altra ciutat estrangera, en qualseol país del món, és senzillament el fet de viure una experiència única que podria definir-se com un còctel de diversos ingredients: tenir curiositat per descobrir una ciutat nova, tenir ganes de madurar pel seu compte, oblidar la família i els amics de sempre, que ja n’estem farts de veure, etc. i tot això sempre serà més enriquidor en un altre país que en el nostre propi, ja que de tornar a casa sempre hi serem a temps!

El que us vull dir amb tot això és que per passar una temporada a fora no ens passarà res, al contrari, ens ajudarà a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i, encara millor, a conèixer gent de cultures diferents, compartir amb ells petits instants de vida i créixer plegats. Al mateix temps dóna l’ocasió per descobrir les meravelles d’altres contrades i enriquir-nos essent capaços de comunicar, dia a dia, en una altra llengua.

Avui en dia, que viatjar és tan fàcil, val la pena de fer-ho durant uns quants mesos per descobrir si ens agrada o no… en tot cas, qualsevol raco de la Terra no està a més d’algunes hores de distància de casa nostra.

Us deixo desitjant que trobeu un sentit a tot viatge que feu, per petit que sigui. I si mai passeu per París, no deixeu de fer-me una visita!

A reveure.

Anna

3 comentaris:

  1. Hola Anna!
    Quina grèacia llegir la teva entrevista! Ja veig que segueixes tan enfeinada com sempre!
    una abraçada des de Roma!

    Mireia Pèrez (ens vam veure a Paris l'estiu passat!)

    ResponElimina
  2. Benvolguda Anna,

    Em dic Laura Sahun, soc la bibliotecaria del Centre d'Estudis Catalans, a Paris. He entrat a mobilsbid per tafanejar una mica i he vist la teva entrevista :)
    M'agradaria coneixe't, sempre és simpàtic entrar en relacio amb els catalans de Paris, i més si han estudiat el mateix que tu
    La meva adreça és:

    bibliotheque.etudes-catalanes@paris-sorbonne.fr

    Fins ben aviat

    Laura sahun

    ResponElimina
  3. Després d'uns quants anys, he trobat navegant per Internet una simpàtica entrevista que li van fer a la Laura, mentre treballava a la biblioteca del Centre d'Estudis Catalans, a París.

    La trobareu aquí: http://blogs.fu-berlin.de/trobades/2009/11/20/entre-llibres-catalans-a-paris/.

    ResponElimina