dimecres, 29 de març de 2006

El decàleg Erasmus (des de Viterbo)

Per Eli Ramírez, living la dolce vita a Viterbo, Itàlia.

Ciao a tutti! Jo he decidit redactar la meva experiència Erasmus a travès d’un decàleg ^.^ Es un decàleg dirigit a tots aquells que encara dubten de si posar o no una experiència Erasmus a les seves vides, per als qui ja s’han decidit i marxaran ben aviat, per als que no volen ni parlar-ne i per a tots aquells que tingueu curiositat i llegiu aquestes linies.
Va per vosaltres!


1. DECIDIR-SE A FER EL PRIMER PAS -> Quan fa un any vaig veure pels pasadissos de la Facultat els cartells de les beques Erasmus, alguna cosa va reaccionar dins meu… Jo volia ser Erasmus! Tothom me’n parlava tan bé que no volia deixar escapar aquesta oportunitat. Vaig seguir les indicacions, i en fi, ara ja sóc aquí, a Viterbo! Una magnífica ciutat (poble) a 80 km de Roma.

2. GAUDIR DEL LLOC ON ESTÀS -> Jo al principi volia anar a Roma, però des que estic aqui, Viterbo m’encanta: és un poble petit dins d'una muralla ben conservada on tots els Erasmus ens coneixem (el 80% som d’Espanya... tot i que crec que l'única catalana sóc jo!), el lloguer de pis no és gens car, i és un poble molt actiu (cinemes, teatre, jardins, festes…). Hauríeu de veure’l! A més, no estic lluny de Roma i puc anar-hi sempre que vull. Els trens a Itàlia tampoc van tan malament com diuen, i ara que arriba la calor… serà genial!

3. APROFITAR LES NOVES TECNOLOGIES ABANS DE MARXAR -> Gràcies a Internet vaig poder conèixer gent que ja portava aquí des d'octubre, i el dia que vaig arribar em van venir a recollir a l'estacio i em van deixar dormir a casa seva fins que trobés alguna cosa. La veritat és que aquestes coses s’agraeixen molt, sobretot quan no tens a ningú i estàs a milers de quilòmetres de casa teva. També podeu aprofitar Internet per saber com és el lloc on anireu (jo l’any passat no sabia ni que existia Viterbo, i resulta que és una ciutat molt coneguda a Itàlia!) ;-)

4. CERCAR ALLOTJAMENT -> [Aquest punt només s’aplica a la gent que no té plaça a cap residència]. Jo vaig tenir molta sort i al cap de pocs dies d’haver arribat vaig trobar una habitació al centre mateix de Viterbo, amb un italià i una italiana. Us recomano que si busqueu pis, intenteu viure amb gent del país, perquè aprendreu més ràpid l’idioma i els costums. Sabeu que els italians no renten mai les cafeteres amb sabó? Diuen que llavors el cafè no tindria un gust pur!

Ah! I parlant de costums: Per als que aneu a Itàlia, vigileu amb els cotxes. No respecten els passos de vianants… quan vulgueu creuar un carrer, feu-ho “a sac”, sense mirar: ja pararan... sense por! (Ho dic perquè al principi fa una mica de por).

5. FER VIDA UNIVERSITARIA -> Pel que fa al tema universitari (que, al cap i a la fi, és el que ens mou), jo la veritat és que no sabia quines assignatures agafar, perquè no totes coincidien. Però no em puc quiexar, les que faig estan bé. El que sí que és curiós, és la vida acadèmica italiana: els exàmens són orals, anar a classe no és important (això sí, et fan llegir mooolta cosa, i després a l’examen t’ho pregunten, vull dir que no regalen res), a vegades els profes no vénen, o vénen tard… Però en general t’ajuden molt, i intenten que entenguis el que diuen. La meva facultat és pinypoon, o sigui, super petitona, són dos pisos i a dins s’hi fa Biblioteconomia, Documentacio, Història, Història de l’Art, Arqueologia, i qualsevol altra cosa relacionada amb els béns culturals…

6. PREPARAR PSICOLÒGICAMENT EL TEU ESTÓMAC -> No parlo d’alcohol (…), sinó de menjar! No sé als altres països, però a Itàlia la gent menja molts dolços i molta pasta. Pasta amb qualsevol cosa, no et canses mai de menjar pasta! I a totes hores la gnutella (nocilla) i xocolatines, i bombons! I els gelats! Ostres, il gelato italiano és genial, perquè tenen milers de varietats. Si algun cop heu estat a Itàlia, sabreu de què parlo!

7. APRENDRE L’IDIOMA -> S’ha d’aprofitar qualsevol oportunitat per aprendre l’idioma. No cal que fugiu dels Erasmus espanyols, però s’ha d’intentar parlar amb tothom, i si parles amb gent d’altres països t’obligues a parlar amb l’únic idioma que us uneix en aquell moment. Jo per exemple parlo bastant castellà, perquè som molts, però amb els meus companys de pis parlo italià.

Com que sóc l'única catalana de Viterbo, pràcticament el català nomes el parlo per telèfon. Vaig estar els 20 primers dies sense trobar cap català, però un dia sopant a Roma va venir a cantar-nos La Tuna, i resulta que eren de la Universitat de Barcelona! ^.^U I parlaven català jeje. Que bo.

També s’aprèn molt mirant la tele. Quasi fan la mateixa programació que a Espanya: sèies com Nip Tuck, Lost, O.C, CSI... Programes com La isla de los famosos, Gran Fratello o ¿Quién quiere ser millonario?... I dibuixos animats com Pokémon, Simpsons o BOLA DE DRAC!! :D

8. FER VIATGES I EXCURSIONS -> Agafeu una motxilla abans de sortir de casa, perquè no saps mai on aniràs a parar! S’ha d’aprofitar per conèixer tots els poblets de les rodalies i també tot el que puguis veure del país! Pels que aneu a Itàlia, heu de pensar que heu de visitar el nord (Bolonya, Milà, Venècia…), el centre (Roma, Florència, Pisa…) i el Sud (Nàpols, Sicília…). Estigueu preparats per qualsevol cosa! Val la pena estalviar una mica abans de marxar. I els trens, com més lents, més barats.

9. NO PERDRE CAP DETALL DE RES -> Importantíssim per la vostra vida Erasmus: una càmera de fotos i un quadern per apuntar-hi cosetes. Tot ha de quedar registrat d’una manera o altra... Cada viatge, festa, excursió… tot! Penseu que després, quan torneu, heu d’ensenyar als vostres amics i família tot el que heu fet ^_^ !

10. VIURE A TOPE -> Jo crec que des del dia que vaig sortir de l’avió i vaig trepitjar el terra italià, la meva vida ha canviat una miqueta. Ser Erasmus és... no sé, una forma de vida. És increïble com es poden fer tantes coses a la vegada (anar a classe, anar a festes, sortir quasi cada dia, fer excursions per les rodalies, fer excursions més llargues per visitar el país, aprendre un idioma, conèixer molta, molta gent…) i no acabar cansat! Suposo que la beca Erasmus és com un paquet de piles Duracel que et claven a l’esquena i et duren i duren fins que s’acaba la beca…

Eli R :D

5 comentaris:

  1. Hola Eli!! Me n'alegro molt de que t'ho estiguis passant tant be, dones una mica d'enveja i tot! ;)
    Una abraçada molt forta, i no oblidis els teus diaris! :P

    ResponElimina
  2. En quin ordre s'han de fer aquestes coses? Lo de l'estómac és previ a l'idioma? :-))

    ResponElimina
  3. jajja clar clar,
    pensa que per sobreviure es mes important menjar que parlar!
    xD
    jiji

    Pd.Estic saturada de tanta pasta... nyam nyam

    ResponElimina
  4. jo tmb kero viaja a Itàlia sobretoo a Turín k es 1 ciuda mu bonita i l comida es mu buena.
    sta pagina sta mu mal exa, a kien l interesa ls malditas experiencias d 1s frikis. XD XD XD XD XD

    ResponElimina
  5. :P Turin es una ciudad muy industrial y no tiene nada! solo coches de la FIAT y una sabana santa que no se puede ver porque es una simple question de fe! xDD

    Poder friki!!! ^__^ ole ole

    ResponElimina